Traïció a Cestus (XXVIII)

Anterior

–28–

A ChikatLik, les operacions diplomàtiques transcorrien a ritme glacial. Snoil dedicava els matins i gran part de les tardes a repassar contractes, i al final va acabar enrotllant els circells dels ulls en senyal de frustració.

–Ah! He perdut almenys deu anys de creixement de la meva petxina –es va lamentar–. Has vist això?

–El què? –va preguntar Obi-Wan, que intentava establir una comunicació segura amb Coruscant, la qual cosa requeria un enllaç amb X2 a la nau atracada. De moment, una tempesta solar semblava distorsionar l'enllaç.

–Aquestes petites esquerdes i fissures aquí, on s'està formant quitina nova –Snoil va retorçar el llarg coll per mirar-se les atractives espirals de la seva closca plana. La veritat és que tenia raó, hi havia esquerdes on es formaven els segments de petxina més fins i nous.

–Ah, sí, ja veig –va dir Obi-Wan, distret–. Què vol dir?

Els circells dels ulls d’Snoil es van encongir per l'angoixa.

–Estrès! Estrès, t'ho asseguro.

–Doncs no vull augmentar el teu estrès...

–No, si us plau...

Tot d'una es va establir l’holoenllaç, i el Canceller Suprem Palpatine va aparèixer surant en l'aire davant seu. Snoil va callar de seguida.

–Salutacions, Canceller –va dir Obi-Wan.

–Salutacions, amic Jedi. Quines notícies té?

–Crec que la regent té bona voluntat, però tem per la seva vida si actua segons la seva consciència.

–I què creus que li dicta la seva consciència?

–El que és millor per a Cestus: la suspensió de la fabricació.

–Llavors, quin problema hi ha?

–Crec que el veritable poder l'ostenta un grup anomenat les Cinc Famílies, propietari de Cestus Cibernètica. I a ells només els hi importen els beneficis.

–Llavors potser calgui portar l'assumpte a un nivell superior. Crec que se us van proporcionar contactes fiables. Heu recorregut a ells?

–Crec que el Mestre Fisto s'ha reunit ja amb un d'ells. Jo veuré a l'altre aquesta nit.

–Et desitjo bona sort, Mestre Kenobi. Recorda, queda poc temps, si volem evitar el desastre.

–Sí, senyor –va dir Obi-Wan, però el Canceller va desaparèixer abans que pogués afegir alguna cosa.

Va sospirar, girant-se cap a Snoil.

–Lletrat –va dir–. Si poguessis donar-me una llista de... els documents secrets que desitges..., quin seria el primer?

Doolb va gemegar.

–Oh, què faig? Què dic?

–La veritat.

Els seus circells oculars es van enredar l'un amb l'altre.

–Crec que els documents originals d'incorporació i compra de terres. I, ah..., els fulls de comanda entre Cestus Cibernètica i el Comte Dooku o els seus intermediaris.

–Això serà suficient –va donar un copet a Snoil a la petxina–. Si algú pregunta per mi, digues-li que estic degustant la cuina nativa –va dir–. Cuida't.

I va sortir de la suite després de dir això.

Obi-Wan va aconseguir colar-se en una habitació buida que hi havia al final del passadís, i sortir-ne per una finestra que no estava controlada per les forces de seguretat, que sens dubte vigilaven a distància totes les seves activitats.

Va escalar fins a la teulada, va descendir al carrer per una sortida de servei i va aterrar en un carreró amb els genolls lleugerament flexionats per amortir el cop. Va donar tres passos i es va barrejar amb la multitud. Ningú es va fixar en ell.

Obi-Wan havia sentit parlar de planetes que van començar sent colònies de presoners, però mai havia estat en un. Li va animar l’aclaparadora sensació d'energia i vitalitat. Allà on mirés, els carrers eren plens a vessar de colons que anaven d'un costat a un altre. Encara que només es veia una petita representació de ciutadans x'ting, la ciutat li recordava a un rusc. L'activitat comercial no cessava en tot el dia, i tots els éssers amb els quals es creuava negociaven alguna cosa. Una de cada deu botigues estava clausurada, però les altres desbordaven frenètica activitat, com si ballessin a la vora d'un precipici. Quants cestins comprendrien el joc que es portaven els seus governants? Aquelles persones semblaven massa llestes i espavilades, fins i tot sense ser conscients de ser-ho. Però era nerviosisme, no vitalitat.

Va cridar a un dels aerotaxis més barats i vells, pensant que seria poc probable que estigués inclòs en la reixeta de vigilància. I, encara que fos així, tècnicament no feia res il·legal o que perjudiqués obertament a la seva missió. A l’holotargeta del taxista es llegia: "GRITT CHILPE". Gritt era un x'ting, i el pèl vermell del seu tòrax indicava que procedia d'un dels clans menors del rusc.

–On va? –va preguntar Gritt.

–A l’Ombra Nocturna.

Gritt Chipple va fer una ganyota de disgust. Era evident que coneixia el local i no li venia de gust haver d'anar fins a ell.

–Crèdits comptants –va afegir Obi-Wan, i va oferir al petit x'ting uns xits cestins.

Els ulls vermells del conductor es van il·luminar. Els xits eren la moneda del planeta, i, per tant, més fàcils de canviar al marge de la xarxa galàctica de crèdits, com els xits de la República. No hi havia manera de seguir el seu rastre. L'avarícia va superar la por.

–D'acord –va dir, i es van posar en marxa–. És Jedi?

Obi-Wan va fer que sí. No anava disfressat, però tenia l'esperança que ningú se n'adonés.

–Llavors he sentit parlar de vostè. Vol que l'esperi per tornar de l’Ombra Nocturna?

–Això estaria bé, sí.

El taxista va fer un so que Obi-Wan va interpretar com de grat.

–Llavors l'esperaré. Vagi amb compte. De vegades els forasters no estan fora de perill –un altre d'aquests sons–, senyor.

Fins en aquest moment havien circulat per un lateral de l'enorme cova, i llavors van saltar al remolí de ChikatLik. Aquell lloc era aclaparador fins i tot per a algú que vivia al Temple Jedi. El taxista va surar pel laberint com només podia fer-ho un nadiu del planeta, i Obi-Wan va pensar que Ànakin s'hagués quedat bocabadat davant l'habilitat del petit x'ting.

Al cap de cinc minuts van arribar a una zona més sinistra i fosca, allunyada dels principals barris comercials. Era un lloc freqüentat només per ciutadans de bona reputació quan s'embarcaven en assumptes de mala reputació. I si en altres parts de la ciutat Obi-Wan a penes havia vist uns pocs x'ting de cada cent ciutadans, aquí hi havia éssers insectoides per tot arreu.

El conductor li va donar un holoxip triangular.

–Activi això quan vulgui anar-se’n –va dir, i la porta es va obrir. Obi-Wan va donar una bona propina a Gritt i va sortir. El petit i malmès taxi va desaparèixer, i Obi-Wan es va quedar sol.

Seguint les instruccions que havia memoritzat, Obi-Wan s’acostà a una porta vigilada per dos enormes guardaespatlles x'ting. Femelles, sens dubte. Els mascles eren més petits i letals, però les femelles resultaven molt més intimidants per als forasters, que moltes vegades no s'adonaven que el volum extra era simplement la borsa d'ous.

–Què desitja? –va preguntar la de major grandària en un to sorprendentment culte.

Ell va dir la paraula clau i va afegir:

–Tinc una cita amb Trillot –no era del tot cert, però sabia que els seus contactes havien avisat al cap manyós de la seva visita.

–Un moment –va dir la més petita, i va entrar. Va sortir poc després, i va mantenir la porta oberta–. Passi.

Obi-Wan es va sentir examinat per mirades que no sempre eren de respecte. Hi havia uns pocs curiosos que es preguntaven si ell era un Jedi típic, i si era tan fort com deien els que els admiraven o tan feble com afirmaven els separatistes.

El cau era fosc, i ulls alienígenes brillaven en clavar-se en ell des de la foscor. Ningú el va guiar, com si esperessin que ell mateix trobés el camí.

Però Obi-Wan podia endevinar el camí del laberint que portava fins a Trillot pel llenguatge corporal de les criatures que es trobava, per les seves postures i expressions. Si això era una mena d'examen, ell pensava aprovar-lo amb nota.

Al seu voltant flotaven les olors, sons i colors d'un entorn profundament corrupte. Era obvi que aquells éssers eren marginats socials, però... per estar tan a prop del cercle de Trillot calia tenir recursos, o almenys la confiança d’en Trillot. Per tant, Obi-Wan podia considerar allò com rusc del gàngster, un lloc que mantenia per a la seva pròpia comoditat, quelcom que li recordava a la seva infància, encara que això requerís la destrucció d'altres éssers.

Aquella idea li va fer tirar-se enrere, però es va guardar els seus pensaments i sensacions.

Al final del passadís hi havia una altra porta, i enfront d'ella una altra parella de guardaespatlles x'ting en posició de ferms. Aquest cop eren mascles, i autènticament letals. Van obrir la porta en veure’l acostar-se.

Els seus ulls van trigar uns instants a adaptar-se a l'interior. Trillot descansava sobre un gran coixí, donant calades satisfetes a una espècie de pipa. Fines espirals de fum sortien de les esquerdes que tenia a banda i banda del coll. El ple tòrax, a punt per ser emplenat d'ous fertilitzats, indicà a Obi-Wan que Trillot ja havia acabat la transició de mascle a femella.

–Jedi –va dir Trillot amb els ulls fixos en Obi-Wan–. Benvingut al meu domicili.

–Senyora Trillot –va dir Obi-Wan, i va realitzar una lleu inclinació, recitant una complexa sèrie de sons en x'ting.

Els ulls d’en Trillot van relluir.

–Ets molt culte per ser un humà. Si us plau, vine a seure al meu costat.

Obi-Wan així ho va fer, mentre Trillot donava unes quantes calades.

–No és la meva intenció insultar un Jedi –va dir ella–. Així que no t’oferiré en públic el fruit de fantazi.

La implicació era òbvia. Kenobi va somriure.

–Tenim assumptes pendents –va dir ell–. El fantazi ennuvola la ment.

Trillot va assentir.

–Però també aguditza els sentits.

–Els dos sabem el que faig aquí –va dir Obi-Wan–. La guerra està arrasant la galàxia. Cestus no és immune al seu efecte.

–Guerra..., Pau –va dir Trillot donant una calada profunda i evidentment gratificant–. Què més dóna? Jo faré negocis de totes maneres.

Quin farol.

–No si la guerra destrueix la capacitat industrial de Cestus. Llavors no hi haurà treballadors que explotar. I tu també patiràs.

Trillot va assentir lentament, com si Obi-Wan hagués dit alguna cosa important de veritat.

–M'agradaria evitar el sofriment, si és que això és possible.

–Jo crec que sí.

–Llavors, t'escolto. Què puc fer per tu?

Bé. L'avarícia era una palanca molt útil.

–Els meus amics de Coruscant diuen que te mà en tot el que passa aquí –va dir.

Trillot va deixar anar una rialleta.

–Què perceptius.

Obi-Wan va baixar una mica la veu.

–Vull conèixer els tractats secrets entre les Famílies i la Confederació.

En sentir allò, Trillot es va semblar sorprendre.

–De debò? Aquesta informació serà molt difícil d'aconseguir.

–Tinc recursos.

–Ah, sí? Jo també tinc recursos. Però no m'agradaria haver de posar-los en perill amb semblant encàrrec.

–Em van dir que si hi havia algú capaç de descobrir les debilitats del sistema industrial, eres tu.

Trillot va respirar fondo. Les esquerdes de la seva gola van deixar escapar una fina columna de fum.

–I en cas que jo compartís aquesta informació, quins beneficis hauria per a mi i per als meus?

–Amb l'objecte de mantenir la pau i allunyar aquests dispositius del mercat, la República està disposada a oferir un generós contracte d'androides. La teva informació serà valuosa per a... resoldre favorablement les meves negociacions. I jo t’oferiré informació per avançat de la mida i les especificacions de la comanda.

–I quin interès podria tenir això per a mi?

Obi-Wan era conscient que tots dos sabien el que hi havia en joc.

–Això et proporcionarà temps per comprar i emmagatzemar certs components, equip, matèries primeres. Estic segur que una dona de negocis com tu és capaç de veure el potencial d'aquest acord.

Trillot va exhalar, i la seva cara va adoptar una disposició que Obi-Wan interpretà com un somriure.

–Penses com un delinqüent –va dir ella.

–És un dels meus molts defectes.

–M'agrada això en un home –va dir Trillot, acostant-se suficient com perquè Obi-Wan pogués olorar les seves feromones. Potser resultés una olor seductora per a un x'ting, però al Jedi li va recordar a la banya cremada.

–Llavors?

Trillot va sospirar.

–Llavors. Bé, d'acord. Sí, és cert. El sistema té un punt feble, però només perquè mata als que intenten utilitzar-lo.

Interessant.

–Explica’t.

–Radiació –va dir Trillot–. Es rumoreja que sota la ciutat industrial de Clandes hi ha una caixa de connexions en què es creuen les línies de terra. No totes les comunicacions són sense fils, sobretot des de les revoltes populars del segle passat. Aquestes línies de terra accedeixen directament al terminal principal, i només tenen una protecció mínima. Després de la reconfiguració, tota la zona va ser declarada no apta per ser habitada, i els obrers traslladats. Atès que actualment les regulacions de seguretat ja no són tan... estrictes, van estalviar diners en aïllar la zona. Un mor en qüestió de minuts..., tret que es disposi d’un vestit antiradiacions bartule de classe 6.

–I suposo que tu en tens un.

–Diguem que una dama amb els meus peculiars recursos sap com adquirir aquest tipus de coses.

–I quin seria el preu de semblant meravella?

–Aquests vestits són escassos, ara que les fàbriques de Baktoid estan tancades –va dir Trillot suaument–. El que pretens és poc comú. I en el cas que ho portessis a terme, si algú s'assabentés que el vestit ha estat venut, sabria que el vaig vendre jo i vindria a buscar-me.

–Digues el preu.

–No pot ser..., però diguem que mig milió de crèdits.

Mig milió. És més del que pensava pagar, però era possible. Tanmateix, si cedia massa aviat, aquella mafiosa li perdria el respecte. I les futures negociacions serien una mica tenses.

–Això és absurd.

Semblava que Trillot li estava llegint la ment.

–Ho és, oi que sí?

Els dos van seguir amb el joc dialèctic durant uns minuts, fins que Obi-Wan va suavitzar la seva postura.

–Llavors..., a través d'aquest terminal, i en el cas que l'agent no mori enverinat per la radiació, tot aturar... o fer-se malbé... la cadena de producció.

–Sí, podria passar –Trillot semblava encantada amb ella mateixa.

–No estic preparat per sabotejar la fàbrica de Clandes, ni en el cas que disposés de mig milió de crèdits. Explorem altres alternatives.

–Hi ha una qüestió... –va dir Trillot–. Si l'ordinador central s'apagués, tota l'economia es desinflaria com un globus. La qual cosa no seria bo per al negoci, oi?

–No –va dir Obi-Wan, trepitjant en sòl ferm–. Els androides de luxe deixarien de fabricar-se, però els de baix cost es podrien seguir creant sota llicència.

–Ah. Llavors Cestus cauria netament en braços de la República, i el negoci continuaria com sempre.

–Llavors –va dir Obi-Wan, estenent els palmells de les mans, imitant el gest d'amabilitat x'ting–, tenim un tracte?

–Què hi ha dels detalls sobre l'acord comercial?

–Això és tot per ara. I respecte aquest vestit.

–Es farà.

Van ajuntar els palmells, i després d'una inclinació, Obi-Wan es va donar la volta i va marxar.

Trillot esperà uns instants, donant calades a la pipa. El fum fluïa de les esquerdes del seu coll.

Ventress va aparèixer en l'estada com si li toqués entrar en escena. El seu crani tatuat gairebé semblava brillar en la penombra. Estava pensativa, però no molesta.

–Llavors –va dir ella–, Kenobi vol informació sobre les negociacions del Comte Dooku amb les Cinc Famílies, així com els contractes secrets entre Cestus Cibernètica i el rusc.

Trillot va parpellejar.

–Això t'incomoda?

–No. M'encanta –va tancar els ulls i va somriure, sumida en les seves especulacions–. Obi-Wan i jo tenim una cita.

A Trillot van començar a assentar-li malament les calades, i va tossir una mica, enfadada per haver revelat la seva opinió de manera tan maldestre. Els seus germans s'haurien avergonyit d'ella.

–I jo què faig? Si és tan important per a tu, llavors hauria de negar-me a ser la seva proveïdora.

Ventress va posar els ulls en blanc i es va quedar mirant al buit, com buscant alguna cosa en la distància.

–No.

–Li donaré informació falsa... –va tornar a intentar l’x'ting.

–No –Ventress va tornar a la consciència, i aquesta vegada semblava fins i tot més segura–. Potser tingui altres fonts. Potser això no sigui més que una prova. I si li falles, pot ser que no torni a confiar en tu –va fer una pausa, i els seus ulls es van moure d'un costat a un altre en la seva recerca interna de la veritat i la claredat–. I crec que serà millor que ell confiï en tu fins que acabem amb això, –s’ho va pensar de nou, i un somriure va corbar per primera vegada els seus pàl·lids i prims llavis–. Sí, crec que això serà el millor.

Següent