Traïció a Cestus (LXXIII)

Anterior

–73–

L'ascens d'en Fizzik des que es va unir a l'organització de la seva germana Trillot havia estat ràpid. Semblava que la gàngster només es fiava dels llaços de sang, i Fizzik es va trobar realitzant missions cada vegada més importants, però mai es va permetre el luxe d'oblidar la rapidesa amb què podia canviar la seva sort. Així que quan li van enviar a l'Est, a reunir-se amb el Jedi en el lloc comercial de Jantos, es va posar considerablement nerviós.

–Bé –va dir Fizzik–, què vols?

Aquell lloc li posava histèric. Si la seva germana hagués volgut assassinar-lo, el perfil de la missió hauria estat molt similar.

–Vull fer una compra –va dir Obi-Wan.

–I què desitges exactament?

–Un vestit baktoide antiradiacions de classe 6.

–I per què necessites alguna cosa així?

–Això és cosa meva.

Fizzik va mirar fixament els ulls blaus del barbut Jedi, desitjant tenir més talent per interpretar les expressions facials humanes. Conèixer aquesta dada era una mica perillós. Sabia que el Jedi estava causant el caos als complexos industrials, i qualsevol que ajudés o instigués el sabotatge podria ser executat.

Un vestit antiradiacions. No havia sentit alguna vegada un rumor sobre un sistema de control protegit per un reactor? Era possible, però mai se sap fins a quin punt pot ser fiable un rumor. Què pretenia aquest Jedi?

Però Fizzik es va guardar els seus pensaments, es va aixecar i va fer una reverència. No li corresponia qüestionar res. Només havia de servir a la seva germana fins que trobés una feina més desitjable.

La qual cosa, tenint en compte com estaven degenerant les coses, era una cosa que potser no podia viure al planeta.

***

–Tu et refies de la tal Trillot? –va preguntar Kit quan va tornar Obi-Wan.

–M'ha donat tot el que li he demanat. I pel que jo sé, sempre m'ha dit la veritat. Les nostres fonts de Coruscant es fien d'ella –va sospirar.

–Però tu no et fies d'ella –va observar Kit.

–Tinc un pla –va dir Obi-Wan–. I requereix la Trillot. I estic disposat a assumir el risc. Trillot em va parlar en una ocasió d'una estació de control amagada, protegida per un camp de radiació. Obtenir la protecció serà molt costós, però si l'aconsegueixo podré entrar al complex reactor de Cestus i suspendre tota la cadena de muntatge de Clandes sense provocar un dany extrem en la infraestructura. Crec que això podria funcionar.

–I després què, senyor? –va preguntar Quàtor.

–Podríem cancel·lar el bombardeig i negociar.

–Però quants diners hem aconseguit en les incursions? –preguntà OnSon–. No havia de ser per als supervivents?

–Si això no funciona, no hi haurà suficients supervivents ni per repartir un crèdit –va dir–. Les nostres prioritats han canviat.

El pitjor era l'espera. Esperar un senyal de la Trillot. De la flota. De les granges properes, vulnerables a les represàlies de les forces de seguretat de Cestus.

L'espera sempre era dolenta, però Obi-Wan va emprar aquest temps en entrenar-se amb Jangotat. El soldat semblava tenir una gana insaciable pel combat Jedi, i Obi-Wan estava disposat a compartir una mica més de coneixement amb ell, mentre recordés les limitacions dels CAR.

Amb el permís d'Obi-Wan, Jangotat va demostrar la seva comprensió de les maniobres de Fluïdesa Jedi fins que va estar xop de suor.

–I bé? –va dir Jangotat, i després va afegir–: general?

Obi-Wan va decantar el cap, adonant-se que, d'alguna manera, havien desenvolupat una estranya relació.

–Ho estàs fent bé. Recorda que quan trobis un punt de tensió en el teu cos no has de picar. Relaxa't i deixa que es dissolgui. Respira. El teu cos recorda tot el dolor, físic o emocional, que pateixes. Intenta protegir-te. El dolor i la por competeixen amb el teu talent i la teva consciència de les coses.

–El General Fisto va dir que els pensaments i les pors són com roques, i que la Força és un riu que flueix entre elles. Que gairebé tothom viu tan asfixiat pel dolor i el remordiment que l'aigua no flueix de la muntanya al mar.

Obi-Wan va riure.

–Molt bé. Gran part de l'entrenament Jedi està pensat per eliminar aquests obstacles.

–Però el general Fisto em va advertir que mai podria arribar a ser tan bo com un Jedi –va dir Jangotat.

En la veu d'Obi-Wan hi havia amabilitat.

–Les alegries de la vida no neixen de superar el talent aliè, sinó de poder manifestar plenament el propi.

Jangotat va sospesar aquestes paraules, va semblar arribar a la conclusió que la pràctica era millor que l'anàlisi i es va passar una altra hora forçant al seu cos a realitzar moviments i figures estranyes, buscant els profunds abismes de por, ressentiment i solitud que bloquejaven els seus músculs, alliberant-los. Metre a metre, minut a minut, Jangotat anava trobant el seu propi camí cap a la mar.

Següent