Traïció a Cestus (LVI)

Anterior

–56–

Obi-Wan va guiar a un grup de sis refugiats a una caverna lateral, exercint de pastor pel terra irregular, a través de la foscor. Darrere d'ells se sentia l'estrèpit metàl·lic d'un androide perseguidor. El seu grup només tenia tres pistoles làser. Dos dels integrants eren nens.

Amb una mica de sort, la cova s’estrenyeria i els grans androides no podrien continuar amb la persecució. Els hauria vist algun MJ? Si és així, podien donar-se per morts.

Es va dur per davant unes teranyines mentre corria. Velles? Noves? Alguns rèptils alats de la mida d'un puny estaven suspesos en una d'elles, i recordà una cosa que Kit li havia explicat sobre el primer dia dels CAR a les cavernes. Què era?

–General Kenobi! –va cridar Resta, traient-li de la seva frenètica recerca del record. Va trigar només un segon a veure el perill: la cova s'havia estretit, per descomptat, i quatre gegantines aranyes de les cavernes els bloquejaven la sortida, mirant-los amb lluents ulls vermells.

Com podia haver-ho oblidat? Kit podia haver expulsat a les aranyes de les cavernes principals i les havia mantingut a ratlla amb sensors i mines de proximitat, però, en fugir, aquests desafortunats humans havien saltat del foc a les brases.

Les aranyes xiuxiuejaren, i Obi-Wan va encendre el sabre làser. Aranyes davant. Androides darrere. Estaven atrapats, i pot ser que només li quedés vendre cara la seva vida...

Llavors es va adonar que les aranyes no li estaven xiuxiuejaven a ell. No. Bufaven a l'androide MJ, i ell sabia per què. La màquina es comportava tal com ell li havia vist fer a l'estadi, ja li semblava un segle. Es dividia en segments que s'aferraven a terra com els membres d'una aranya petita de potes gruixudes. Potser havien vist a algun MJ llançant una xarxa a algun humà fugint, i van pensar que els androides eren alguna estranya espècie d'aràcnid, un competidor més natural que els colons.

La defensa aràcnida del seu territori era automàtica i devastadora.

I els MJS van semblar acceptar el desafiament. Van treure els tentacles i van derrocar a diverses aranyes, però altres van començar a disparar seda a cascades mentre els colons es retiraven cap a les ombres.

Va ser un dels espectacles més estranys que Obi-Wan va veure en la seva vida. Les aranyes no podien detenir a l'MJ, però podien frenar la seva marxa amb la seva seda, enviant-li eixams d’aranyetes. L'aire era ple de seda i d'aranyes fumejants i atordides, però ells van seguir avançant. Obi-Wan va aconseguir treure d'allà aquelles persones, però es va girar per contemplar a les aranyes mantenint la seva posició.

L’MJ va obrir foc, deixant anar metralla sobre les aranyes fins que...

S'està quedant sense energia! Obi-Wan es va adonar. Probablement havia vençut a l'equivalent de cent guerrers, però s'estava quedant sense energia. Les aranyes havien augmentat la seva ració de seda, i Obi-Wan va cridar a la seva gent que disparessin a les estalactites que estaven sobre l’MJ, que va quedar enterrat en roca i branques enganxoses. Així i tot, l’MJ es va estremir. Exhaust, però sense voler rendir-se, seguia intentant arribar fins als seus enemics.

Increïble, Obi-Wan es va posar davant del clan d’aranyes de les cavernes. Una immensa femella vermella va donar lentament un pas endavant, protegint les seves cries. Obi-Wan i la femella es van mirar fixament, i ell va veure que els seus ulls reflectien alerta. No eren amics, no eren aliats, però s'havien enfrontat a un enemic comú.

La matriarca va flexionar les potes davanteres a manera d'inclinació. Obi-Wan va alçar el sabre làser a manera de salutació. La matriarca es va retirar a les ombres amb els seus.

–Vas a deixar que se’n vagin? –va preguntar un dels grangers entre panteixos.

–Ens estem deixant marxar mútuament –li va corregir–. No és cap favor. És només respecte.

Les ombres s'havien emportat al clan aràcnid. Algun dia, aviat, els colons s'anirien, i les coves els hi tornarien a pertànyer. Què passaria llavors? Hi havia alguna forma de què aquells octòpodes tornessin a caminar sota el sol?

Potser. Potser hagués una manera de propiciar aquest resultat. Però, és clar, abans havia de sobreviure.

–Anem –va dir–. Hem de trobar la sortida.

Següent