–62–
Segons
la manera de pensar d'Obi-Wan, ja s'havia fet tot el possible. Tots els errors
que podien haver-se previst, s'havien corregit. Aquest cop, només una petita
part dels reclutes supervivents sabia on era el quarter general. Els quaranta-vuit
supervivents estaven organitzats en cèl·lules de cinc o sis, i només els
integrants de cada cèl·lula sabien el nom dels altres. Les granges i mines
adjacents havien patit una onada de detencions. Molts dels que s'havien permès
fanfarronejar a la taverna sobre les seves recents gestes llanguien ara a la
presó, o havien estat assassinats en intentar escapar.
Qui
sabia on havien portat als captius? Els presoners que els MJS s'havien emportat
de les mines amb prou feines sabien alguna cosa, però units a l’holovídeo
podien ser una prova sòlida de l'engany del Jedi, la qual cosa podria ser
suficient per què més planetes abandonessin la República.
En els
últims dies, Obi-Wan i Kit havien muntat el campament en una mina de tricoure
abandonada a la qual s'entrava per un porxo cobert que no es podia detectar des
de l'aire. A més, cap dels reclutes capturats la coneixia. Una cova lliure de
nius d'aranya i amb diverses sortides de fàcil accés. Obi-Wan estava decidit a
què no es repetís una massacre com l'anterior. No es podien permetre una altra
catàstrofe així.
Quàtor
es va acostar a ell.
–Jangotat
continua en parador desconegut –digué.
Skot
OnSon, el recluta més jove, havia estat portat a la cova amb els ulls embenats,
i ara estava parat en el que ell considerava posició de ferms.
–Alguns
dels nostres van anar en la seva cerca –va dir–. I vam trobar els seus cossos,
però no a ell...
–Per tant,
no sabeu el que ha estat d'ell –va dir Obi-Wan.
–No,
General Kenobi.
Obi-Wan
es va inclinar, recolzant-se en les mans, intentant treure alguna cosa de
lògica a tota la informació.
–Potser ens
hagin traït –va dir en veu baixa.
Un
silenci sepulcral es va imposar en la caverna. Llavors, Enta va prendre la
paraula.
–Està
suggerint que Jangotat ha trencat el Codi? –va dir amb el to de veu d'algú a
qui acaben d'informar-lo que ja no existia la força de gravetat.
C4 va
mirar a Obi-Wan amb una cosa semblant a la ira.
–Això no
ha passat mai.
Obi-Wan
estava enfadat amb ell mateix per permetre que semblant especulació se li
passés pel cap. Aquests soldats no podien ser més lleials. C4 havia trobat allò
ofensiu, i amb raó.
–No és
la meva intenció insultar-vos. Només afirmo una cosa que és certa: Jangotat es comportava
d'una manera estranya abans de l'atac.
Kit
Fisto va escollir aquest moment per parlar.
–Jo crec
que l'han matat. Un tret podria haver fos el seu intercomunicador. I es van
enfonsar tones de roca. Potser estigui enterrat.
Va haver-hi
una altra pausa. Els soldats clon no volien ni pensar en allò, però ho
preferien a l'altra alternativa.
–Hi ha
una altra possibilitat. No hem pogut contactar amb Sheeka Tull. És possible que
estigui amb ella... els van veure junts.
Kit va fer
unes palmellades.
–A partir
d'ara, la seguretat és prioritària. No s'enviaran missatges fora del campament.
Això no pot tornar a passar.
–Totalment
d'acord, senyor.
–Llavors
passem a la fase tres –va dir Obi-Wan amb rudesa–. Sabotatge intensificat. Kit?
Kit va
examinar l'holograma flotant i va parlar.
–Potser sigui
possible localitzar les parts crítiques del sistema de fabricació i
distribució, i aturar o frenar la producció sense fer mal a la fàbrica en si.
–I per
què cal ser tan selectius?
–Cestus no
pot sobreviure sense ingressos. Si s'interrompen d'una manera que sigui una
mica menys que temporal, moririen milers de persones.
–Llavors?
–Tinc un
pla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada