Caçat (XXVI)

Anterior

Capítol 26

–Quina entrada vas fer allà dins! –va dir Ygabba.

Boba va assentir. Va aconseguir prémer l'encès de la motxilla coet. Van aterrar.

–Sí! –va dir, somrient–. I quina sortida, també!

Van córrer a una distància segura del carreró.

–No et preocupis –va dir Ygabba. Mirant enrere–. Els creuers Theed es construeixen per suportar l’hiperespai. Tot el de dins pot haver desaparegut. Però els danys es contindran.

Boba va assentir. A pocs metres, una multitud de petites figures estava parades, mirant-los.

–Ygabba! –algú va cridar–. Ho has aconseguit!

Ygabba va córrer cap a ells, radiant. Els nens més petits van córrer a abraçar-la.

–Naturalment, amb l'ajuda d'un amic!

Mirà a Boba. Ell es va aixecar el casc, després va mirar allò que subjectava encara, el tocat d’en Gilramos. Mirà cap a enrere i va arrufar les celles.

–No sé si ha mort o no –va dir.

Ygabba va caminar cap a ell. També va mirar enrere.

–Tens raó –va dir–. No crec que ningú pugui sobreviure en això, però…

–Ygabba, mira!

Ygabba i Boba es van girar.

Al seu al voltant un cercle de nens van aixecar les mans, amb el palmell cap a fora. Desenes d'ulls brillants miraven a Boba, sense pestanyejar.

Llavors, com l'aigua que es filtra en la sorra seca, els ulls es van esvair sota la seva pell.

–S'han anat! –va panteixar Murzz.

–Sí! –Boba va alçar el seu puny triomfant.

Va aixecar el tocat d’en Gilramos per sobre d'ell. Els nens victorejaren.

–I Durge? –va dir Ygabba.

La cara d’en Boba es va ennuvolar.

–Bona pregunta –va dir. Mirà al carreró. El fum reptava pel sòl–. Podria estar mort. Però no apostaria per això.

Acuradament, Boba toquerejà l'encès de la seva motxilla coet. Mirà els tancs de combustible.

–Estan gairebé buits –va dir. Va retirar el casc a la part posterior del cap. Mirava fixament a Ygabba.

–I ara què? Com podré tornar a la fortalesa d’en Jabba? No em puc permetre pagar les reparacions de la meva nau fins que Jabba em pagui.

Ygabba li va mirar. Va somriure.

–Espera un minut –va dir.

Es va donar la volta i va cridar als nens.

–Tots vosaltres, escolteu. Sabeu on està la cantina de Bley-san?

Els nens van assentir.

–Genial –va dir Ygabba. Elshi  va somriure encoratjadorament i després es va inclinar–. Vull que tots aneu allà. Pregunteu per Bley-san. Ella em deu un favor. Digueu-li que jo us envio. Us ajudarà a trobar als vostres pares o parents. Us ajudarà a tornar a casa.

Ygabba es va redreçar.

–Bley-san és una bona dona –va dir–. Podeu confiar en ella. Ara marxeu-vos! Recordeu, que sou lliures!

Rient de plaer, els nens pul·lulaven al voltant d’Ygabba. L'abraçaven i cridaven els seus adéus.

–Espereu un minut –va dir Ygabba. Va aixecar una mà i es va tornar. Mirà a Boba. Després va mirar als nens–. No us oblideu d'alguna cosa? –va preguntar.

Els nens es van girar. Van mirar a Boba. Van aixecar les mans, amb els palmells ara buits, a excepció de la brutícia i el sutge. Van somriure.

–Gràcies, Boba Fett! –van cridar. Llavors, rient-se, es van tornar i van córrer cap a la cantina de la Bley-san.

Boba els observava anant-se’n. Va sentir una cosa que mai havia sentit abans.

Alegria. Però també orgull.

–Bé –va dir quan els nens van estar fora de vista–. Serà millor que també ens anem.

Ygabba va assenyalar amb un dit.

–Vine amb mi –va dir. Es va apressar pel carreró.

Boba la va seguir. Quan van prendre una corba, ella es va detenir.

–Comprova-ho –va dir.

Enfront d'ells se cernia un elegant creuer.

–Uau! –va sospirar Boba–. Quina bellesa! De qui és?

–Meu –va dir Ygabba. Davant la mirada sorpresa d’en Boba, ella es va encongir d'espatlles–. Bé, era del Mestre Libkath. Però suposo que m'ho devia.

Boba no va discutir. Va veure com Ygabba caminava i introduïa un codi d'accés en un panell. Immediatament, la part superior es va obrir. Ygabba es va introduir dins. Li va indicar a Boba que s'unís a ella. La coberta es va tancar de cop. El creuer va començar a elevar-se. Boba es va col·locar el casc. Va posar el barret de Gilramos en la seva falda.

–Saps com volar en aquesta cosa? –va preguntar Ygabba.

Boba va somriure. Va agafar els controls. El creuer va saltar per l'aire.

–Propera parada, la fortalesa d’en Jabba! –va cridar.

Següent