Caçat (VII)

Anterior

Capítol 7

–Qui… qui sou? –Boba es va girar cap a la lladre–. Què és aquest lloc?

–Sóc Ygabba –la nena es va allisar la part davantera de la seva bruta túnica. El mirà inquieta–. I aquesta és la fortalesa de l'exèrcit del Mestre.

–Exèrcit? –Boba va mirar a les figures demacrades que li observaven–. El meu pare sempre deia que un exèrcit marxa al ritme del seu estómac. No sembla com si aquest fora a alguna part.

Murmuris de sorpresa van sorgir de les observants figures. Ygabba va sacsejar el cap.

–Si jo fos tu, no parlaria d'aquesta manera –va dir en veu baixa–. Al Mestre no li agradaria.

–Al Mestre? Quin Mestre? –Boba se la va quedar mirant–. No veig a ningú aquí al càrrec.

Els nens van murmurar. Ygabba els va fer una tibant mirada de dalt a baix.

–Vull dir –va dir–. Millor que no…

Els seus ulls es van ampliar de sobte.

–Mestre! –va panteixar. Va col·locar les seves mans davant del seu rostre, després es va deixar caure al sòl, encongint-se–. Mestre Libkath…

Boba es va girar per veure a qui mirava ella. L'aire va oscil·lar i es va il·luminar com la brillant sorra que s'aboca en una ampolla invisible. Lentament, una forma alienígena va aparèixer enmig de la càmera. Era alt i prim, vestit amb brillants túniques blaves. Semblava encara més alt pel tocat que portava, una lluenta mitra negra que semblava una corona. Les seves aspres mans eren d'un blanc malaltís, igual que el seu rostre. Els seus ulls eren grans i rodons. Brillaven amb el mateix taronja opac com els globus de llum de la càmera. Amb una espantosa lentitud va aixecar el cap i va mirar fixament a l'habitació. Quan va parlar, la seva veu era inquietantment amable. Tenia un xiuxiueig calmat com una tetera bullint.

–Qui sóc? –va preguntar.

Va haver-hi una silenciosa inhalació d'aire en la càmera. Els nens van alçar les mans. En cadascuna un ull fred resplendí.

–El nostre Mestre, Libkath –van dir els nens alhora.

L'alta figura va assentir.

–Això és. Qui cuida de vosaltres, nens?

–Vostè, Mestre.

–Qui us dóna refugi? –va preguntar.

–Vostè, Mestre, –van repetir els nens.

Els ulls van mirar a la figura. Ell va mirar cap enrere. Després d'un moment va assentir una altra vegada.

–Això és –un mig somriure va aparèixer en el seu rostre de rèptil–. I que demano a canvi?

–Obediència, Mestre.

–Molt bé –la figura va aixecar les seves mans, girant-se. Boba va sentir el seu estómac tibar-se amb aquells ulls rodons i brillants, que li miraven fixament.

–Hi haurà molta gent en les carreres de beines aquesta nit –va dir la figura–. Això significa que hi haurà moltes naus estacionades fora de la Ciutadella Sorra. Hi haurà molts guàrdies, però també molts soldats incauts que hauran begut massa. Un carregament d'armes de contraban estarà fora de la porta nord-oest. Heu de portar-les aquí.

–Sí, Mestre –van murmurar els nens.

La figura va mirar fixament a Boba.

–Què significa el fracàs? –va xiuxiuejar.

Boba va obrir la seva boca però no va dir res.

–El fracàs significa destrucció –va dir el Mestre Libkath–. No falleu.

I amb un centelleig encegador, la figura va desaparèixer.

Següent