Traïció a Cestus (XXV)

Anterior

–25–

La túnica d'etiqueta d'Obi-Wan era molt semblant a la que es posava diàriament, fluïa des de les cames fins a terra en una cascada de color siena torrat, però estava teixida en seda de demicot. El seu astromecànic li havia deixat les botes lluents, i acabaven de rentar-li la roba.

La conquilla plana d’Snoil estava brillant, i havien estat llimades les baves dels plecs de la seva pell, que relluïen com les botes d'Obi-Wan. Els havien enviat dues caixes planes. En obrir-les, van comprovar que cadascuna contenia una màscara flexible. Els ulls sortits, les conques en forma de bec i les boques amples i planes eren una evident caricatura de la fisonomia x'ting. Quan Obi-Wan se la va posar i es va veure en el mirall, l'efecte va ser impactant.

–I això què és?

Snoil bloquejava la porta mentre Obi-Wan acabava de preparar-se. Un somriure divertit adornava la cara del cefalòpode.

–Mestre Jedi –va dir el víppit–. Estàs resplendent.

–I tu, radiant –va dir Obi-Wan–. I ara, lletrat Snoil, és molt important que comprenguem el que està passant aquí.

Snoil va alçar les mans rabassudes.

–Mestre Jedi, sé que puc semblar pesat i una mica descortès, però he estat abans en missions d'aquest tipus. Aquest ball és un moviment estratègic, no un esdeveniment social. Em mantindré alerta.

Obi-Wan va respirar alleujat. El seu company era molt conscient del joc. Potser fins i tot més que ell. Per tant, era possible que Snoil assumís la iniciativa en això, quelcom pel que se sentia agraït.

–És un ball de rusc –va dir Snoil, examinant la màscara–. Potser el rusc no tingui molt poder real, però sembla que als colons els encanta fer veure que sí que en té.

–Bé –va dir Obi-Wan, ajudant a Snoil amb la seva disfressa. Li va oferir el braç, i Snoil lliscà la seva petita i ferma mà, prenent-lo. El braç d’Snoil era d'una suavitat agradable, fresca i humida, però no enganxosa–. Ens unim a la diversió?

La música els va embolicar sedosament fins i tot abans que sortissin del transbordador. Ja havien arribat diversos centenars de convidats, gairebé tots humanoides, amb una petita representació d'altres espècies entre els enjoiats assistents. Molts anaven en parella o en trio, tot i que hi havia almenys un grup de clan voleiant pels aperitius. Els androides hospitalaris servien menjar i beguda en quantitats ingents. Obi-Wan es va fixar en que només un grapat dels convidats eren x'ting autèntics, encara que tots portaven les màscares x'ting. Es tractava d'una costum respectuosa o d'una broma pesada? No estava segur del tot.

Els assistents emmascarats i disfressats es van separar en veure’ls entrar. Els van cedir el pas amb corteses inclinacions de cap i expressions d'interès, i van fer callar els seus murmuris especulatius fins que l'estranya parella va estar prou lluny.

Allà hi havia el millor de la societat de Cestus, i certament constituïa un grup esplendorós. Una banda multiespècie tocava diversos instruments de vent i corda i almenys un teclat sintetitzador, produint una música que s'assemblava molt a l'himne de còpula dels clans teixidors d’Alderaan, una melodia vivaç que requeria una curiosa coreografia.

En entrar, els seus ulls van localitzar ràpidament a G'Mai Duris, que executava uns moviments rítmics x'ting, reminiscents de la Rotllana d'Alderaan. Les parelles i trios que realitzaven la coreografia de precisió es van aturar. La música es va silenciar. Tots els participants emmascarats van aplaudir als nouvinguts.

En cas que allò tingués més d'un significat, per què els oferien una benvinguda tan elaborada? A la seva ment va acudir una explicació: esperaven que un desplegament tan sofisticat donés a un home de la galàxia la idea que allà, en la Vora Exterior, hi havia una civilització digna de ser preservada.

Aquells somriures, aquelles reverències... eren sinceres i esperançades. Els cestins volien que comprengués la fràgil i encantadora societat que havien construït amb el pas dels anys, i l'animaven a acollir-los en el seu cor. Si aconseguia comprendre millor la seva naturalesa, potser li fos més fàcil prendre una decisió crucial o concebre la tàctica adequada.

Això esperava ell.

Així que, amb aquesta mentalitat, quan Duris es va acostar, tapant-se la cara amb la màscara, ell la va prendre del braç encantat.

–Mestre Jedi va dir ella. És un plaer que hagin trobat temps per unir-se a la nostra petita recepció.

–Un no pot creuar mitja galàxia –va dir ell– i no gaudir de la famosa hospitalitat de Cestus.

Duris estava radiant. La seva considerable carcassa desbordava de la seva immensa intel·ligència i energia. Era l’x'ting més vibrant i viu que havia conegut mai.

Un petit comitè de dignataris es va agrupar darrere d'ella, tots emmascarats, i alguns portant vestits que ocultaven de veritat el seu aspecte.

–G'Mai –va dir una dona–. Si us plau, presenta'ns als nostres convidats.

–És clar –va dir Duris–. El Cavaller Jedi Obi-Wan Kenobi i Doolb Snoil, de Coruscant... Els dirigents de les Cinc Famílies –un home de curta alçada i complexió atlètica va fer una reverència–. Debbikin, d'investigació. –La mitja màscara x'ting que la dona portava sobre el superb rostre no ocultava ni el sofisticat maquillatge ni els llavis tatuats–. La senyora Por'Ten, d'energia. –El següent home era alt, fornit i pàl·lid, com si mai hagués vist el sol–. Kefka, de fabricació. –Kefka era possiblement humà, però hi havia una mica de kiffar en el seu patrimoni genètic. La pell blava del següent home denotava el seu origen wroonian–. Llitishi, de vendes i màrqueting. –El següent era un x'ting de bona planta, un dels cinc o sis que hi havia a tota la sala–. I el meu cosí, Caiza Quill, de mineria.

Era més alt que Duris, gairebé tant com Obi-Wan. Quill va estendre la mà primària en un gest de respecte. Tenia un cos d’insecte, daurat i fi com un escuradents, i uns ulls vermells facetats i grans.

Cada un va fer una reverència abans d'intercanviar unes paraules. Després van manifestar el seu desig d'iniciar les negociacions al dia següent, i es van retirar perquè el Jedi i el lletrat Snoil gaudissin de la vetllada.

Duris els va guiar fins a la pista de ball.

–Coneixen la Rotllana? –va preguntar ella.

–Més en teoria que en la pràctica –va dir ell cortesament, desitjant per un moment que un grup armat irrompés a la festa en aquell moment, donant-li l'excusa per rebutjar la invitació.

Estava a punt de pregar que no li arrosseguessin al ball quan va sentir alguna cosa. Una sensació, com un cable d'alta tensió fregant-li l'esquena, i va saber que hi havia perill en aquella sala. Va mirar a esquerra i dreta i no va veure altra cosa que gent ballant. I llavors..., una espurna, una silueta en l'altre extrem de l'estada. Un personatge àgil i disfressat. Home o femení? No estava segur, i tampoc sabia per què havia saltat el seu mecanisme d'alerta. No semblava haver-hi una amenaça evident, però volia assegurar-se. Duris estava enfront d'ell, esperant pacientment que respongués a la seva petició implícita. Obi-Wan es va obligar a somriure.

–Provem a veure?

Ella va riure amb ganes, i a ell li va semblar que realment li divertia aquella situació. Va mirar darrere seu. El lletrat Snoil estava rodejat de tres femelles emmascarades, una humana, un cortheniana i una wookiee, que li oferien animada conversa. Bé. La maldestre locomoció d’Snoil era l'excusa perfecta per no ballar, però almenys estava agradablement distret.

Amb això en ment, Obi-Wan va allargar la mà esquerra, i ella li va posar els braços primaris i secundaris a l'avantbraç. Ell es va unir a la fila, es va col·locar davant de G'Mai Duris i va estendre els tentacles de la Força.

La banda va convidar els dansaires a gaudir de la variant específica de Cestus. Tot i que la forma original era tan universal com la rotllana dels teixidors d’Alderaan, ells tenien la seva pròpia interpretació. I ell sabia que els convidats estaven esperant a veure si sabia adaptar-se.

Això els indicaria no només si era del seu estrat social, sinó el que podien esperar d'ell en el futur.

Obi-Wan tenia una obligació doble: aprendre aquell ball el més ràpidament possible, i trobar l'esmunyedís personatge i saber per què els seus sentits li cridaven que anés amb compte i que hi havia perill.

Aquí està. Vestit d'esmòquing blanc deliberadament asexual? Lliscant entre dos humans i un servent cestí. Humà? No. Els seus moviments són massa fluids...

Llavors, Duris li va estrènyer el braç.

–Mestre Jedi! No tenia ni idea que fos vostè un cortesà a més de guerrer i diplomàtic. Balla molt bé.

Ell va riure per dintre seu. Feia segles que la dansa es practicava al Temple Jedi per millorar el ritme i la precisió. En qualsevol planeta de la galàxia, quan un trobava mascles o femelles dominants ballant, solia tractar-se d'un ritual bèl·lic camuflat. Obi-Wan coneixia els moviments d'una dotzena de belles i orgulloses tradicions.

–Em limito a seguir-la a vostè, senyora –va dir ell, somrient mentre mirava per sobre de les espatlles d'ella, buscant l'esmunyedís personatge.

No està!

L'habitació donava voltes, i Obi-Wan lliscava amb ella. Els seus reflexos i coordinació Jedi atreien mirades d'admiració.

Va recordar la seva infància en el Temple. El Mestre Yoda va dissenyar enginyoses formes d'ensenyar lliçons vitals. Va recordar al gran Jedi realitzant complexos passos de ball, reprenent als seus joves alumnes perquè es convertissin en artistes "complets" del moviment. "Un guerrer que no sap ballar? Maldestre tant en la guerra com en la pau és."

Almenys, un ambaixador que no sabés manejar-se en un Corro d'Alderaan era un mal ambaixador, això per descomptat.

No hi havia res sospitós a la vista, i la veritat és que la sensació de perill s'havia esvaït gairebé com si mai hagués existit res que la justifiqués.

–Estem tots observant, saps? –va xiuxiuejar Duris, apropant-se una mica–. Gairebé cap havíem vist abans un Jedi.

Obi-Wan va riure per dintre seu i es va separar d'ella quan la música va canviar. Va donar una volta i es va posar amb la següent dama de la fila, i el ball va començar de nou.

A la primera oportunitat, es va retirar de la línia, i amb el pretext d'haver d'anar al servei, va recórrer l'estada sencera, d'estalactites a estalagmites.

Res.

Com si mai hagués hagut res.

***

Asajj Ventress va fugir a corre-cuita pel túnel, cap a l’aerolliscador que l'esperava, tirant la màscara x'ting pel camí. Fizzik esperava amb uniforme de xofer, i cap dels convidats que sortien del ball els hi va prestar atenció.

–L’ha vist? –va preguntar Fizzik.

Ella va riure sense alegria.

–És clar –va dir–. Va estar a punt de percebre’m –el Comte Dooku havia dedicat mesos a ensenyar-li la meditació quy'tek. Era satisfactori veure el resultat. El seu somriure era ferotge, com el somriure fix i involuntari d'un kraken–. Obi-Wan Kenobi –es va recolzar al seient i va tancar els ulls–. Tinc la partida guanyada.

–No ha estat massa arriscat? –va dir Fizzik.

Ella va obrir els ulls i li va mirar, preguntant-se si no sentiria més plaer matant-li allà mateix, en aquell moment.

–La vida és risc –va dir ella, tornant-se després per veure passar els edificis. Per un moment, el seu rostre va adoptar una expressió inusualment dolça, mentre es ficava en els seus pensaments–. I pot ser que també ho sigui la mort.

Davant això, Fizzik va guardar silenci.

Ventress va tancar els ulls, fent plans.

Un Jedi. Hi havia matat molts Jedi, però tampoc els odiava. El que odiava era que haguessin perdut el nord, que haguessin oblidat la verdadera raó de la seva existència, convertint-se en peons d'una República corrupta i decadent.

Encara que la majoria dels Jedi eren descoberts en la seva més primerenca infància per criar-se en el Temple Jedi, Asajj Ventress va ser descoberta pel Mestre Ky Narec al deshabitat planeta de Rattatak. Ventress, una òrfena que es moria de gana entre la runa d'una ciutat destruïda per la guerra, s'hagués anat amb qualsevol que li hagués ofert una mica d'esperança. En els anys següents va arribar a adorar el formidable Narec com a un pare. Ell va criar a la nena sensible en la Força, va revelar i va desenvolupar el seu potencial. En aquella època, creia que algun dia viatjaria a Coruscant i compareixeria davant el Consell per poder formar part de l'antic Orde.

I llavors, el seu Mestre va ser assassinat. El Consell Jedi, que havia abandonat a Ky Narec a la seva sort, es va convertir en l'objecte de la seva ira cega.

Consumida per les ànsies de venjança, es va convertir en una força destructora que superava qualsevol cosa que hagués somiat el seu Mestre Jedi.

El Comte Dooku la va descobrir en la Vora Exterior. Ella el va atacar i va quedar vençuda i desarmada, però ell, en lloc de matar-la, va decidir acollir-la com a còmplice, va completar la seva formació i la va encaminar per la via correcta. Era a Dooku a qui devia obediència total, als despietats i corruptes Jedi només els hi devia la mort.

Sí. S'havia enfrontat als Jedi. Hi havia matat a molts. S'havia enfrontat al Mestre Windu i havia estat a punt de derrotar-lo. Es va enfrontar a Skywalker en batalles que tots dos recordaven. Obi-Wan havia escapat d'ella en dues ocasions, però ni una més. Ho jurava per la seva obediència a Dooku. Ho jurava pel seu Mestre difunt, Ky Narec.

I s’ho va prometre a si mateixa, només per pur plaer.

Les parpelles tancades d’Asajj Ventress van tremolar, i la seva rosada boca es va corbar en un somriure.

Següent