dilluns, 27 de novembre del 2017

Caçat (X)

Anterior



Capítol 10

Amb un desagradable somriure, l’etti va mantenir l'entrada de la tenda oberta. El drovià va empènyer durament a Boba cap a l'interior.
Boba va alçar la vista.
Ups, va pensar. Això pinta malament.
Mai havia estat tan agraït pel casc de batalla del seu pare. Resava perquè la cosa davant d'ell no pogués veure-li dins del casc.
Quan Boba va conèixer per primera vegada al Comte Dooku, va pensar que l'home alt i elegant era sinistre, però no veritablement espantós. Quant a Aurra Sing: ella era poderosa, astuta i absolutament implacable.
Però era una caçadora de recompenses, com Boba. Podia comprendre com pensava. Podia entendre com reaccionaria i fins i tot de vegades predir-la.
Però aquesta, cosa, enfront d'ell desafiava tot enteniment.
En part es devia simplement pel gran que era. A Aargau, Boba havia vist al nebot d’en Jabba, Gorga el Hutt. Gorga era gran i repugnant.
Però no era res en comparació del seu oncle Jabba.
Jabba no era simplement gran. Era immens.
I era horrible.
La seva exorbitant forma de llimac gairebé omplia la gran cúpula de la tenda. Es reclinava sobre una plataforma elevada coberta amb belles catifes i tapissos teixits a mà, tot recobert amb una espessa bava.
Els seguidors d’en Jabba ocupaven el poc espai restant. Alguns d'ells estaven veient la carrera de beines en una gran pantalla. Uns altres estaven inclinats sobre taules de joc. I altres asseguts en silenci, movien fitxes i joies d'endavant a enrere en complexos jocs d'atzar. Boba va comptar nombrosos guàrdies, drovians així com els descomunals guàrdies gamorreans, els preferits pel clan hutt.
A més de la seguretat, hi havia un gran grup d'artistes i atletes: malabaristes, ballarins, acròbates, pilots de beines, així com les mascotes d’en Jabba. Aquestes eren criatures tan lletges i amenaçadores com el gran hutt. La majoria d'elles estaven en gàbies que penjaven del sostre voltat. Boba, nerviós, va observar un vornskr nan ajupit prop de l'entrada, amb la cua en forma de fuet i les dents esmolades exposades en un somriure maliciós.
El reduït vornskr grunyí amenaçadorament. Boba es va prendre això com el seu senyal per presentar-se.
Va dir, en huttès:
–Jabba… er, senyor. Sóc un emissari de Jango Fett.
En el cim de la muntanya de carn inflada, l'enorme cap de Jabba es va tornar lentament. Va observar a Boba fredament amb els seus ulls de color ambre, de forma ametllada. La seva llengua de granota es va moure dins i fora de la boca sense llavis.
Aposto al fet que hi ha planetes més petits que ell, va pensar Boba. Es va obligar a mirar amb desvergonyiment a l'amenaçador senyor del crim.
–Ben bé! –Jabba va retrunyir. Mirà cap a Boba amb un divertit desdeny–. Què tenim aquí? Un altre voluntari per a les carreres d'aquesta nit? No necessito un altre pilot. Tret que un d'ells hagués de morir en la línia de meta. HO HO HO!
El seu cos es va sacsejar amb el riure. Els lacais de Jabba van riure també. Boba va pensar que els seus riures sonaven molt més forçats que el del hutt.
–No estic aquí per la carrera –va dir Boba. Des de l'interior del casc, va veure a diversos jugadors aixecar la vista de les seves taules–. He vingut a…
Va vacil·lar.
Per què havia vingut?
Per al coneixement has de trobar a Jabba.
Bé, ja havia trobat a Jabba! Boba va aixecar la vista per trobar-se amb aquests malvats ulls entretancats mirant-li.
–Jo… he vingut a oferir-li els meus serveis, oh Grandiós –va dir Boba.
Les riallades van sacsejar la cúpula. Fins i tot el vornskr udolà alegrement. Només Jabba va continuar mirant a Boba, sense dir res.
–Els seus serveis! –va rugir un pilot noghri.
Una àgil pirata carratosina observava a Boba i reia.
–Tal vegada pugui netejar al vornskr –va suggerir.
Boba va estrènyer els punys quan els porcins gamorreans es donaven cops de puny entre si petant-se de riure.
–SILENCI! –tronà Jabba.
Immediatament la cúpula va callar. Boba ja no sentia el soroll de les fitxes de joc; només la seva pròpia respiració entrant i sortint del casc.
Un dels braços massa petits de Jabba es va moure.
–Què és tan divertit? –va bramar en huttès–. Qui creu que els seus propis serveis són tan importants? TU?
Jabba es va girar i es va quedar mirant a la carratosina. La seva llarga i pàl·lida llengua va brollar de la seva boca.
–Tal vegada TU siguis la prescindible, eh?
–N-no senyor, –va quequejar–. Només vaig voler dir que…
Sense previ avís, la poderosa cua de Jabba es va moure pel sòl. La va copejar i ella va caure de cara.
–Insolent! –va cridar ell. Es va tornar per mirar una vegada més a Boba–. Tu, també, ets un insolent! Ningú s'acosta a mi sense la presentació apropiada.
–No ho sabia –va dir Boba–. Jo…
–La ignorància no és excusa! –va rugir Jabba–. I el càstig per la ignorància és… la mort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada