–26–
El Jedi
i el seu company víppit s'havien retirat a les seves estances compartides, però
G'Mai Duris seguia atenent als convidats al seu ball mentre la música es va
anar apagant i els llums s'encenien, indicant el final de la vetllada.
Estava
davant la porta, acomiadant als seus convidats, quan van aparèixer Caiza Quill
i la seva companya Sabit. Uns mesos abans, Quill era la femella d'ulls verds i
Sabit el mascle, Quill resultava intimidatori fins i tot llavors. En les seves
hores més baixes intimidava més que Duris en el seu millor moment. Ara, en la
seva fase més agressiva, la influència de les seves feromones resultava gairebé
aclaparadora.
Ell es
va inclinar sobre ella, traspuant la seva essència.
–No creguis
que no m'adono que intentes convertir el Jedi en un aliat –va dir ell–. No
creguis ni per un moment que vaig a tolerar-ho. Recorda el que li va passar a Fílian.
Ella es
va posar rígida. Com anava a oblidar-ho? No feia ni cinc anys que Quill i Fílian,
que va ser company de la G'Mai, es van embrancar en combat formal, en el que
els x'ting anomenaven "llançar-se a la sorra". El letal Quill va
assassinar allà al seu amor, davant del Consell. No oblidaria aquesta escena ni
que visqués mil anys.
–No flaquegis
–va dir ell–. No dubtis. O patiràs.
I va
marxar.
G'Mai
Duris va acomiadar la resta dels seus convidats i va agafar el transbordador cap
a l'apartament. Hi havia estimat a Fílian per complet. Cada moment i estat de
l'ésser havien estat exquisits mentre dansaven el ball etern de mascles i
femelles.
Però
havia mort abans de començar la dansa de la fertilització. Es va bressolar en
la foscor, sense fills, tota sola i amb el seu sac d'ous buit, vessant
llàgrimes de terror i solitud pels seus facetats ulls maragdes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada