Traïció a Cestus (XLIII)

Anterior

–43–

Les negociacions havien cobrat un nou matís, més elevat, a les sales més recòndites de la ciutat de ChikatLik. Molt pocs a la capital sabien alguna cosa més que rumors: uns executius de les Cinc Famílies havien estat segrestats, s'havien congelat els pagaments, s'havien destruït transports i s'havien sabotejat estacions de subministrament energètic. L'ambient general suggeria un canvi, i un canvi radical. Les coses havien estat més calmades del normal en el districte públic on es trobava el cau de la Trillot, i una mortalla s'havia posat en l'alegria que acostumava a regnar en les seves habitacions privades.

Ja era tard, i amb prou feines se sentia un so en tot el laberíntic niu de catacumbes.

Trillot descansava al seu sofà, xuclant una de les seves pipes, en un intent d’automedicar-se. Accelerar el canvi de mascle a femella era un procés delicat. Aquest fong per alleujar l'estrès, unes fulles per eliminar el cansament, un altre per estabilitzar els canvis d'ànim. Per molt incòmode que fos allò, Trillot ho preferia al període mensual de fertilitat del cicle entre mascle i femella. Es tractava d'un període de sentiments insuportablement volàtils, i els x'ting solien passar-ho aïllats a casa seva i, si pot ser, amb un company.

Però Trillot no s'aïllava. Ja portava quatre dies desperta i, tot i que el seu sistema acabaria per col·lapsar-se i necessitaria trenta hores d’una son propera al coma per recuperar-se, per ara aconseguia mantenir a ratlla aquest moment. Mentrestant, els seus espies li portaven informació de tota la ciutat. Ella la filtrava, decidint què era útil i què podia comunicar a la Ventress, que tenia les seves pròpies fonts misterioses. L’holovídeo que ella havia demanat a Trillot que li lliurés a Quill, per exemple...

Tot i així, el descobriment d’Snoil de l'assumpte de les sintopedres era inquietant. Al marge de la nova informació, aquesta dada històrica podia ser el comodí definitiu. Qui sap el que seria capaç de fer el Jedi amb aquesta informació? Com més aviat morís Kenobi, millor.

Aquelles meditacions es bastaven per interrompre el seu cicle de son, però hi havia més, com la seva necessitat creixent d'aguaitar al costat de la porta del dormitori de la Ventress. Una experiència que la deixava, invariablement, tremolosa.

Trillot va donar gràcies pels corrents narcòtics que fluïen per la seva sang. El que podria haver estat una experiència profundament pertorbadora en un estat més sobri, ara amb prou feines li produïa curiositat. Que estrany. Ventress semblava capaç de passar desapercebuda quan volgués davant un dels Jedi més poderosos. Però sentia tant menyspreu per Trillot que permetia que els seus somnis més horribles s'escapessin de la seva ment adormida.

Trillot va donar una altra calada i va tancar els ulls color maragda. En comptes de foscor, veia una fantasia de foc i sang repetida una i altra vegada.

Les naus de guerra es van elevar.

Les torres van caure.

La República es podia dissoldre, els separatistes podien iniciar una onada de secessions que arrasaria tota la galàxia. Els beneficis, per molt enormes que fossin, acabarien no tenint importància. Com la supervivència mateixa.

–A foc i sang –va xiuxiuejar.

***

Les sales del Consell portaven moltes hores sumides en una batalla dialèctica quan va entrar Obi-Wan. Va estar a punt de somriure. Des del segrest i el "combat" subterranis, el principal tema de conversació no era si havien o no de sotmetre’s a les peticions de la República, sinó amb quanta rapidesa anaven a fer-ho.

I ell ho sabia encara que no hi hagués estat present. Un Jedi tenia els seus recursos. Sobretot un Jedi amb un munt de crèdits de la República per repartir.

–Sí, crec que m'han cridat.

Snoil estava assegut a la taula circular enfront dels executius, amb mitja dotzena d’holodocuments surant al voltant del seu cap. Va assenyalar a Obi-Wan.

–Hem fet grans progressos. Han decidit accedir als terminis del Canceller.

Un gran alleujament. Com més aviat deixés enrere aquella desagradable situació, millor.

–Excel·lent.

L'enorme sala estava plena de representants de les Cinc Famílies, i els executius no eren els únics que ocupaven els seients. Tres o més dotzenes d'executius mitjans de Cestus Cibernètica abarrotaven la sala i examinaven els seus holodocuments, discutint i proposant. Afegien signatures i empremtes dactilars a les pantalles tàctils perquè es carreguessin instantàniament en ordinadors legals de tot Cestus, i d'aquí passaran a ser emeses a Coruscant per a la immediata verificació.

L'aire davant d’Obi-Wan va parpellejar, i un holodocument va aparèixer davant seu. Es va girar cap a Snoil.

–Això compta amb la teva aprovació?

Es va fixar en les arrugues de cansament dels braços grassonets del víppit, i es va adonar que Snoil havia d'haver passat realment malament en els últims dies de les negociacions.

–Completament.

Obi-Wan el va signar com a representant de la República, i es va sentir enormement satisfet. Duris i ell van compartir un somriure.

–Suposo que quan el Canceller Suprem llegeixi el contracte, l'aprovarà. Però, descomptant possibles problemes en aquest sentit, crec que per fi hem arribat a un acord.

–I just a temps, Mestre Jedi –va dir ella.

Un dels advocats de la Duris va col·locar un datapad davant Obi-Wan.

–I ara, Mestre Kenobi, necessitem la seva signatura en els següents documents...

Tot d'una, Quill va entrar en l'estada sense anunciar-se formalment, brandant una holotargeta rectangular per sobre del cap com si guardés els secrets de l'univers. Els seus ulls lluïen.

–Un moment! Aturin els procediments! No signi aquest holodocument.

Duris va mirar a Quill, intrigada.

–Què vol dir tot això?

–Serà millor preguntar al Jedi què significa això –col·locà la targeta en un datapad, amb un somriure triomfal.

Una imatge fàcilment recognoscible va aparèixer en l'aire. No l'havien tret d'una càmera de seguretat normal, ja que totes les dels túnels van ser desconnectades. Era una imatge presa per alguna persona que, sense ser vista, havia arribat al lloc fins i tot abans que arribés Kenobi.

Obi-Wan va sentir que se li regiraven amargament les entranyes. Com havia pogut ocórrer allò? I com havia aconseguit ocultar la seva presència aquest observador?

No tenia resposta en aquestes preguntes, però sí sabia el que anava a veure a continuació, i es va adonar del complet desastre que s'acostava.

En el camp de projecció de l'aparell surava la imatge d'un lluitador de Vent del Desert. A continuació es va veure el combat entre el Jedi i el rebel, quedant molt clar des d'aquest angle que tot era una farsa, un frau, ja que el sabre làser passava a gairebé mig metre de l'objectiu. El segrestador va caure a terra i va agitar els braços dramàticament. Obi-Wan "atacar" a un altre, i aquell enfrontament era encara més obvi. L'ambient de la sala va començar a refredar-se. Ningú feia el menor soroll.

Era un desastre increïble. La missió havia quedat compromesa, potser des del principi. El seu desconegut adversari havia esperat al pitjor moment possible per sabotejar-lo.

Obi-Wan no sabia què dir.

–Ara comprenc com han aconseguit els Jedi llaurar aquesta magnífica reputació –va dir la senyora Por'Ten.

G'Mai Duris es va quedar immòbil, retorçant les mans secundàries. La seva pell daurada havia empal·lidit per la ràbia, i la seva enorme forma tremolava com un imminent allau.

–Marxi d'aquí. Immediatament –va dir ella.

La seva ment tartamudejava, buscant una manera de sortir d'aquella trampa, alguna explicació, per poc efectiva que fos.

–G'Mai... –va començar a dir.

Ella es va aixecar en tota la seva impressionant altura, irradiant poder.

–Anomeni’m Regent Duris –la seva veu tallava com un vent gèlid–. Jedi. El que no podeu obtenir amb la diplomàcia ho busqueu amb la por. I si això no funciona, mitjançant el frau.

Ella es va ofuscar una mica en dir allò.

Obi-Wan va prescindir de tot fingiment i va intentar parlar de la forma més directa que va poder, sabent que tot estava perdut.

–Si les negociacions no arriben a una conclusió positiva, la guerra arribarà a les vostres terres.

–Ja ho ha fet –va dir la Duris, voleiant furiosa. Es trobava en una posició impossible, i tota la gratitud personal que sentia per ell es veia anul·lada per aquest engany–. Ja hi ha hagut destrucció i traïció, i ha mort l'esperança. Si això no és guerra, llavors no sé el que és.

Tremolava de ràbia i d'alguna cosa més... por.

Les seves següents paraules van sonar profundes i ronques.

–Jo confiava en vostè. Confiava... –Duris es va recompondre–. Marxi. Mentre pugui.

Obi-Wan va realitzar una profunda reverència, examinant tota la sala. La seva mirada es va creuar amb la d’en Quill, que no es va molestar a ocultar la seva verinosa sensació de triomf.

Des de quin racó imprevist havia arribat aquell cop? Obi-Wan va deixar la sala, i un moment després el seguia Snoil. L'última imatge que va veure el Jedi va ser la de la G'Mai en el tron. Una de les coses més terribles d'aquesta situació no era l'amenaça de guerra, ni tan sols la humiliació, sinó el dany personal que havia fet a algú meravellós, algú que havia dipositat tota la seva confiança en ell. Ella, més que ningú, sabia el que estava en joc, i que es trobava en el centre d'una teranyina d'enganys. I ara ell la deixava sense ningú en qui poder confiar. Ningú en absolut.

Següent