Traïció a Cestus (LXXIV)

Anterior

–74–

L'almirall Arikakon Baraka estava d'un humor pèssim. Li havien obligat a prendre part en els exercicis d'entrenament clon i ara obeïa unes ordres que el portaven molt lluny de la persecució dels separatistes. Hi havia conduït el Nexu fins a un planeta anomenat Cestus. Quan acabés amb aquell planeta de la Vora, la resta de la flota ja estaria enredada en alguna batalla important, i la glòria se l'emportaria un altre.

Així no hi havia forma d'ascendir, o d'obtenir l'aprovació dels seus avantpassats, la qual cosa desitjava encara més.

Tot i així, Baraka va estudiar les rutes de navegació, va donar ordres als seus homes, va preparar simulacres en tots els sistemes principals i es disposà a fer la seva feina. Reduiria a pols aquests cestins, i després tornaria a la batalla principal, que probablement tindria lloc a Borleias.

Només una cosa s'interposava entre la glòria i ell.

Però aviat no en quedaria res.

***

Les motojets feien remor al tacte d'Obi-Wan, a punt per l'última fase de l'aventura. Kit es va dirigir als comandos clon mentre acabava de preparar les seves bosses de viatge.

–Suspeneu totes les operacions –va dir el nautolà–. No podem córrer el risc que un de vosaltres caigui en mans enemigues. Els vostres cossos serien una prova irrefutable contra la República, i s'exhibirien davant dels Mil Planetes com a prova de l'engany de Palpatine. Si no tornem, i tret que rebeu ordres directes nostres, intenteu enviar un altre missatge des de la granja de la Resta perquè l’almirall Baraka us reculli. I no sortiu del campament llevat que rebeu ordres directes. Entesos?

Els soldats es van mirar intranquils.

–No hi ha la possibilitat que realitzem una missió de rescat en cas que vostè corri perill, general Kenobi?

Obi-Wan va aconseguir transmetre'ls un gest tranquil·litzador.

–No sortiu del campament tret que rebeu ordres directes. Entesos?

Els soldats van assentir, i els Jedi van marxar enmig d'un fort vent. La tempesta de sorra va refermar mentre viatjaven cap al Nord, en direcció a ChikatLik. Hi va haver moments en què Obi-Wan no podia distingir la motojet d’en Kit en mirar enrere. Havia de confiar que el seu company seguís allà.

Però, de la mateixa manera que no podia veure una solució clara a la situació en què es trobaven, havia de tenir fe en què aquesta resposta existia.

***

–Tenim els crèdits que em vas demanar. On és aquest vestit?

Havien emprat tot un dia en tornar a ChikatLik, i Obi-Wan tenia els nervis destrossats. Aquella era una complicació addicional imprevista.

Trillot va deixar anar una rialleta.

–No hi ha res en aquest planeta més protegit que aquests vestits. El meu niu pateix batudes periòdiques. Si el trobessin aquí no n'hi hauria prou amb unes explicacions ni defenses legals.

Allò era plausible, però...

Obi-Wan va percebre que ella estava incòmoda, i de sobte va percebre el perill al seu voltant.

–Bé, llavors, on és?

Què passava? Totes les paraules eren les correctes, però, tot i així..., tot i així...

–Segueix-me al meu turboascensor personal –va dir la Trillot–. Jo mateixa et portaré a l'embarcador. On són els crèdits?

–Et donarem la meitat ara –va dir Kit, posant un saquet a la taula. Els seus ulls negres sense parpelles no deixaven de mirar a la seva amfitriona–. I l'altra meitat quan tinguem el vestit. Et sembla bé?

–És clar –va respondre la Trillot.

Obi-Wan i Kit van seguir-la fins a la plataforma elevadora. Van entrar i la porta es va tancar darrere seu. Mentre baixaven, Kit es girà cap a la Trillot. Els seus ulls reflectien l'escassa llum.

–He sentit parlar de tu i m'alegro que ens hàgim pogut conèixer. Et garanteixo que, si hi ha problemes, mai tornarem a veure'ns.

–Crec que no tornarem a fer negocis –va ser la resposta innocent de la delinqüent.

Quan l'ascensor es va aturar, es van trobar en una caverna del rusc de la mida d'un vaixell de càrrega, situada sota la ciutat principal. Les parets estaven cobertes de milers de cel·les buides distribuïdes per les parets. Obi-Wan olorava aigua; un llac subterrani, potser un riu.

L'embarcador era ple de piles de caixes sense obrir. Un rusc convertit en el cau d'una contrabandista, va pensar Obi-Wan. Traficar pels rius subterranis? Enginyós, però...

–Vés amb compte –va dir Obi-Wan quan van sortir.

–Una advertència innecessària –va respondre Kit.

Una tercera veu va entrar en la conversa:

–I tardana.

Un resplendent cercle de llum guspirejà de sobte en l'aire que envoltava a Obi-Wan, que el va reconèixer de seguida: un camp de força xythan. Una emboscada.

–Un nou dispositiu de seguretat creat per Cestus Cibernètica. Absorbeix i retorna tota l'energia. Endavant, utilitza el teu sabre làser.

Obi-Wan coneixia aquella veu. Tot d'una, tot el que havia passat en els últims dies va cobrar sentit amb una claredat aclaparadora, d'una forma terrible i possiblement terminal.

–Asajj Ventress –digué.

Ella va sortir de les ombres, però no la protegia només l'absència de llum. A cada mà portava un sabre làser vermell brillant de mànec corbat.

Una dotzena de joves x'ting va sortir de les caixes que tenia al seu voltant. Mascles, acabats de sortir de l'adolescència, a jutjar pels pàl·lids anells de pèl al voltant del coll. Es movien amb gest fatxenda, però eren inexperts.

–Has perfeccionat les meditacions Quy'Tek, deixebla –va dir–. Pots amagar la teva Força.

–Dels ximples sí –va dir ella, i va somriure–. Vinga... encén el sabre làser. El camp obtindrà la seva força d'ell.

–I aquests?

Trillot va rondar pel camp d'energia. Semblava un vex atrapat entre dos pudors.

–Són lleials al rusc –Va dir.

–Ella no et té estima, Trillot –va dir Obi-Wan.

–Crec que menys a tu –va riure la criminal.

Ventress es va tornar cap a ella.

–Ja pots anar-te'n, Trillot. El teu androide de protocol traduirà les meves ordres als x'ting.

Trillot va marxar cap al turboascensor amb tota la velocitat que li permetia l'aparell.

Ventress va somriure.

–Sabia que acabaria guanyant-te.

–En això ho dius una baralla justa?

L'acidesa en la veu d'Obi-Wan no emmascarava la fúria letal que es gestava al seu interior. Per fi comprenia tota la mort, i tots els errors ocorreguts des que van arribar a Cestus. Tots els intents de solucionar aquell problema de manera pacífica havien estat frustrats per aquella bruixa calba, i llavors va desaparèixer del tot la confusió que havia sentit fins aleshores.

–No –va dir ella lentament–. Prefereixo dir-ne una victòria.

***

El supercreuer del comandant Baraka va sortir de l’hiperespai i es va col·locar sobre Cestus. Una ràpida comprovació revelà que al planeta no hi havia defenses capaces de resistir a una nau de la classe del Nexu, així que es va acostar sense presses, aprofitant l'ocasió perquè la seva tripulació realitzés diversos simulacres d'atac.

No podien fer molt més fins que no passessin deu hores o rebessin algun missatge codificat.

Al seu davant estava Cestus, un món de riquesa sense guerrers que la protegissin. Només necessitava un missatge procedent de la superfície o del Canceller Suprem. Només era qüestió de temps.

Quan el creuer va entrar en el sistema, l'alarma es va estendre a ChikatLik com un remolí. Tothom coneixia a algú que havia sentit el rumor que la ciutat anava a ser destruïda. Milers d'éssers abandonaren les urbs en les primeres tres hores, en un corrent de refugiats que va embussar aeropistes i les carreteres.

G'Mai Duris va emetre un missatge en directe, prometent als ciutadans que la nau només es trobava allà per protegir els interessos de la República. I si Cestus era amic de la República, per què anaven a patir cap dany? Que aquest comunicat també s'emetés en els principals sistemes estel·lars del sistema no va passar desapercebut a ningú. Els líders de les Cinc Famílies es van disculpar i van marxar discretament al seu refugi privat sota el llac Kibo. La majoria dels cestins consideraven que el problema consistia en què el seu planeta estava atrapat entre la República i la Confederació, i només volien solucionar-lo. La supervivència va passar a ser, momentàniament, una mica més prioritari que els beneficis.

Per a les Cinc Famílies, es jugava una partida que podia fer desaparèixer el seu poder o alçar-lo al més alt nivell. Guanyés Palpatine o el Comte Dooku, pretenien sobreviure, fos quin fos el resultat.

Una tempesta planava sobre Cestus, però mentre poguessin sobreviure a ella, encara podrien complir-se els contractes amb la Confederació. Després de tot, estaven sota la mirada de tota la galàxia, i aquest era el moment perfecte perquè el Comte Dooku proporcionés un exemple clar dels avantatges que suposava comerciar amb els separatistes.

Hi havia altres factors a tenir en compte, és clar, factors que només eren discutits per les Famílies o pels que tenien accés a avaluacions molt privades distribuïdes únicament entre les altes esferes. Però aquests factors i les seves implicacions no tindrien cap sentit si no aconseguien sobreviure als propers dies...

***

–Això acabarà en... unes vint hores –Ventress va mirar als dos Jedi, que seguien atrapats dins del camp d'energia–. Lamento que no tornem a enfrontar els nostres sabres làser, Obi-Wan Kenobi. El Comte Dooku et vol viu –va dir ella, temptejant la vora de l'escut. Estava tan ansiosa que les puntes dels seus sabres bessons tremolaven–. Però no creus que em perdonaria si et matés en combat singular?

–Si us plau –va dir ell amb la mirada clavada en ella–. Posa-me'n a prova.

–Preferiria tenir jo aquest honor –va dir Kit.

–Oooh –va panteixar ella–. Oh, sí, tu i jo. Ja passarà, Obi-Wan Kenobi. Però he de tenir present que aquesta operació és més important que la meva satisfacció o el meu progrés individual. Estic segura que ho pots entendre.

Ella va alçar la vista per mirar el sostre esquerdat.

–El Canceller Suprem humiliarà Cestus perquè serveixi d’exemple a altres planetes esgarriats. El destí d'aquest petit món llançarà centenars de sistemes estel·lars als braços de la Confederació. Missió complerta.

–I què passa amb els bioandroides? No els voleu?

Ella va somriure.

–Estaria bé, però la producció en massa requeriria la clonació, i els nostres esforços per clonar el teixit dashta exigirien almenys un altre any. De moment això és un carreró sense sortida. Un farol.

Va somriure i es va apropar encara més, tant que el seu rostre va estar a punt de fregar el resplendent camp d'energia.

–Els senyals que vas col·locar a Clandes. Molt bonic. No podies entrar a la planta, així que vas posar tres senyals externs en triangle. Un bon pla. Però era fàcil d'espatllar. Quina pena que s'hagin recalibrat les coordenades.

–De què parles? –va dir Obi-Wan, tement haver-ho entès perfectament.

–Planejaves destruir les plantes depuradores i d'energia provocant el mínim de baixes possible –ella va fer petar la llengua amb menyspreu–. Em temo que no serà possible. Els nostres plans requereixen un esdeveniment més... dramàtic.

–Què has fet? –va xiuxiuejar ell.

–No..., millor pregunta què has fet tu –va dir–. Perquè faràs que un creuer ataqui deliberadament una falsa cova, destruint tot el complex industrial i als milions d'éssers que l'habiten. Si, crec que un desastre d'aquesta magnitud dividirà la galàxia, tu no?

El cap li donava voltes. I el Comte Dooku no tenia forma de clonar o produir en massa teixit de dashta almenys fins d'aquí un any?

–Llavors, la comanda d'androides era una maniobra?

–Dirigida a espantar a Palpatine i al teu estimat Consell Jedi perquè la seva reacció fos exagerada. Jo diria que el pla ha funcionat, no creus? –el seu riure era tan càlid com el gel sec–. La matança resultant posarà a la galàxia al nostre favor. I quan aconseguim clonar el teixit, qui necessitarà llavors a Cestus?

–Ets un monstre –va dir Kit amb la veu com la mar en calma.

En aquest moment, les enormes energies de l'interior d'Obi-Wan es van arremolinar i restaren quietes. Estava convençut que allò no havia acabat, per molt desesperada que fos la situació. Ventress havia comès un error en algun moment. I quan aquest error es manifestés, ell sabria aprofitar-ho...

Següent