Traïció a Cestus (LVII)

Anterior

–57–

Recorrent enrevessats túnels laterals, Sheeka va trigar una altra fatigosa hora a trobar el camí de tornada a la superfície. Els primers deu minuts van sentir explosions i crits a la llunyania. I després... res. El jove miner de pèl ros es va quedar amb ella tot el temps, però quan va veure que ella ja estava fora de perill, va dir:

–He de tornar.

–No –ella va agafar-lo del braç–. Et mataran.

–Potser. Potser –OnSon va examinar al clon ferit–. Tingues cura d'ell. Ha lluitat bé.

I va desaparèixer pel túnel.

Sheeka es va netejar la cara, llardosa per la pols de les roques, que semblava haver aconseguit aposentar-se en cada escletxa del seu cos. Va trigar uns moments a orientar-se. Estava a l'extrem de la serralada. Bé. Allà hi havia amagat l’Spindragon. Un arc de llum va dividir el cel del sud. La batalla de la cova seguia lliurant-se. El distant tronar de les naus d'assalt li va ressonar a les orelles.

En la profunditat d'aquelles cavernes, el més profund caos s'havia obert pas fins al món dels vius. Per un moment es va sentir dividida. Hi havia alguna cosa que ella pogués fer? Estaven mutilant i assassinant als seus amics, amics que potser sobreviurien si ella acudia en la seva ajuda? Llavors, Jangotat va grunyir, i totes les opcions van quedar reduïdes a una: trobar immediatament assistència mèdica per al soldat. Aconseguir ajuda per a l'home que l'havia protegit a costa de la seva pròpia sang. El va arrossegar per les roques. Jangotat estava mig conscient. Va tremolar de dolor durant uns minuts, i després es va posar la mà al cinturó, buscant alguna cosa. Gairebé immediatament, el seu cos es va relaxar. Ella va sentir pànic quan ell es va convertir en un pes mort, però, quan va veure que lluitava per posar-se dempeus, va pensar que potser s'havia subministrat algun anestèsic que el va deixar atordit però capaç de caminar.

Ella li va servir de suport, intentant no tocar cap de les zones danyades per l’androide. Ell va avançar com va poder al costat d'ella, els genolls se li doblegaven i els turmells se li torçaven. Llavors va començar a suportar el seu propi pes per si mateix, i ella ho va agrair.

Van baixar amb prou feines pel congost. Allà es trobava l’Spindragon, ocult entre les ombres. Encara que tenia els músculs de l'esquena i les cames demanant-li a crits l'alliberament, Sheeka els va ignorar i va remolcar a Jangotat fins a la nau, cap a la seguretat.

–Deixa'm aquí –li va sentir xiuxiuejar, i es va sentir alarmada en pensar que part d'ella estava d'acord amb ell, volia rendir-se. Però Sheevis Tull, el mateix home que li havia ensenyat a volar, li havia ensenyat a no escoltar les febles i traïdores veus del seu cap. No les hi va prestar atenció i es va concentrar en el que feia. Respirar, tirar, descansar. Respirar, tirar, descansar...

Va perdre el compte dels cicles de tirar i respirar, però va arribar un moment en què el pilot automàtic de l’Spindragon va percebre la seva proximitat i va estendre la rampa, una modificació de la nau assenyada, encara que costosa. Va pujar per ella, mentre Jangotat s'agafava a ella cada vegada amb menys força. A cada petita sacsejada, grunyia com si el dolor li deixés els nervis en carn viva.

Un altre parell de passos trontollosos i van estar dins de la nau. Sheeka va descarregar a Jangotat en un seient i va iniciar la seqüència d’escalfament de la nau.

–No et preocupis –li va dir–. Marxem d'aquí.

Ell va semblar somriure dèbilment i va alçar el puny tancat en un gest que ella havia vist fer a altres clons. Va pensar que significava: "què bé que ens anem". Cruixint de dents, Sheeka es va afanyar en els comandaments. Hauria de cuidar-lo, és clar, però el primer era sortir de les muntanyes d'una peça.

Els seus escàners van indicar que un quartet de naus enemigues s’acostava des del Nord. Era hora de marxar.

Tots els sistemes es van encendre, i Sheeka va posar en marxa els motors i va elevar l’Spindragon del sòl, girant en el lloc mentre la primera nau de persecució apareixia pel perfilat horitzó de pedra.

Les seves intencions van quedar clares amb el primer raig que brunzí en la seva direcció, deixant anar espurnes i fonent la roca.

Va contreure la cara en una ganyota de combat: la filla d’en Sheevis Tull no era fàcil de matar. Hi havia fet incursions de baixa altitud pels congostos de les muntanyes més vegades de les que volia recordar, i totes elles endimoniadament perilloses. En el passat, sempre s'havia arriscat a ser arrestada, empresonada i privada del seu permís de vol. Allò era diferent. Aquesta vegada era a vida o mort.

Sense retardar-se ni un minut, Sheeka va accelerar la nau cap al Sud, apagant el senyal de resposta de socors perquè no enviés senyals identificadors. I ara l'únic que havia de preocupar-la era no ser enderrocada per una ràfega de foc.

Per descomptat, aquesta única cosa era molt grossa.

Si almenys tingués armes! Però l’Spindragon entrava i sortia de les ciutats amb massa freqüència, i era escanejat setmanalment. Les Cinc Famílies vivien sota el temor d'un nou aixecament i prohibien que les naus suborbitals portessin armes instal·lades.

Les naus de persecució eren unitats de seguretat per a dos passatgers, creades per a reconeixements a llarga distància i persecució de..., bé, de naus suborbitals com la seva. Tot múscul i cervell. Però potser tindria una manera de superar aquell repte...

Al contrari que els seus perseguidors, Sheeka Tull coneixia les mines.

Ella es va alçar, va saltar i es va llançar en picat cap a una obertura que era poc més que un esvoranc al terra del desert. Va descendir a una velocitat angoixant, redreçant-se en l'últim moment, traçant un revolt tancat.

Les naus de seguretat estaven a uns segons per darrere d'ella. Només havia d’allunyar-se prou com per perdre el contacte visual. Els densos dipòsits minerals reduirien l'eficàcia dels escàners. Tenint en compte això, tindria moltes possibilitats de perdre’s pels túnels, i la confusió equilibraria la balança al seu favor.

Però abans...

Un centelleig enlluernador va recórrer el túnel de paret a paret. Sheeka va cridar i es va posar la mà cap a la cara en un gest reflex que gairebé li costa el control dels comandaments. Girà l’Spindragon per colar-se de costat entre dos gegantins pilars, va inclinar-se una mica i es va posar ràpidament al terra de la caverna, apagant tots els llums.

Ella podia sentir-los, però ells no. Les distants llums de recerca es van disseminar pel terra de la caverna mentre les naus reduïen la seva velocitat.

–On som? –va preguntar Jangotat panteixant.

Sheeka es va aixecar de la cadira del capità i es va acostar a ell silenciosament.

–Shhh –Va dir ella–. Poden trobar-nos pel so.

–Llavors tenim un problema –va dir ell.

–Per què?

–Perquè crec que vaig a cridar. –Malgrat el dolor, es va riure de si mateix amb un somriure amarg–. M'he quedat sense analgèsics.

Ella volia abraçar-lo. En lloc d'això va dir:

–Crec que ho aconseguirem. Aguanta.

Sheeka tenia un parell d'asos a la màniga, i un d'ells estava especialment dissenyat per desorientar els escàners. Un truc que deixaria cec a tothom, ella inclosa.

La diferència estrebava que ella ja havia estat abans allà, i ells no.

Ella tenia esperança.

–Vaig a intentar una cosa –va dir–. I si no funciona, llavors...

–Intenta-ho –va dir ell, i va tancar els ulls per aguantar un altre atac de convulsions.

–Perquè em doni bona sort –va dir ella.

Es va ajupir i, netejant-li la sang de la barbeta, li va donar un petó als llavis. Ell va obrir els ulls de bat a bat per la grata sorpresa, ella va somriure i va tornar al seient del capità.

No hi havia manera d'impedir que el que venia ara fos perillós. Va veure un focus en la distància, buscant-los, reflectit entre un parell d’estalactites, i es va adonar que aquesta podia ser la seva única oportunitat. Sheeka va enriquir la barreja de combustible fins a l'absurd, fins que els hidrocarburs no cremats van sortir per la part de darrere de l’Spindragon en forma de fum dens i negre.

Al cap d'uns segons, els llums es van dirigir cap a ella, i ella va lluitar per contenir el pànic. Calmà la seva respiració i es va elevar del sòl un metre o dos, ja que no era possible molt més pel sostre baix de la cova. Però es movia. Sí, fins i tot sense els fars, la il·luminació de rebot li revelava una corba davant d'ella. I això era just el que recordava. Tant de bo la resta també fos com ho recordava...

Va girar la cantonada just a temps. Un espurnejant raig d'energia espetegà contra la paret just al seu costat. El passadís estava ple d'aquell fum dens i greixós. La nau perseguidora va travessar la brutícia i va topar amb la paret, generant una flor en flames que va omplir de llum aquella nit.

Just el que ella pensava. Les naus eren maniobrables i ràpides, però no estaven protegides; no tenien escuts anti-xoc. Tota la caverna es va il·luminar per l'explosió de la nau.

Era la seva oportunitat. Deixant anar més fum, Sheeka va aprofitar l’oportunitat per volar baix, sabent que les altres naus ja estarien assimilant la destrucció.

Ja s'acostava una altra, aguaitant com el meu depredador. L’Spindragon seguia deixant anar fum mentre el motor processava la barreja estúpidament rica, però sabia que el núvol era prou gran com per ocultar-la.

La nau que s'acostava tenia un parell de fars al davant que la feia semblar algun tipus de depredador a l'aguait. Un raig d'energia va travessar el fum i va anar a donar contra la paret, provocant un lliscament de roques que ella va poder sentir, però no veure. Es va posar tensa en sentir un altre tret, però no es va moure. La nau de recerca estava just a sobre, però no sabia on era ella.

Però Sheeka si. Amb prou feines, però si. Ella es va elevar i va fer girar la nau. Sabia on hi havia una altra sortida i, amb una mica de cura, seria capaç d'arribar-hi.

Els finestrals davanters i posteriors no li van mostrar res mentre s'allunyava.

Tot just va veure el fulgor d'un far, però després, en girar una cantonada, i després una altra i una altra, va deixar allò enrere i va avançar tan ràpid com va poder cap a la sortida, intentant no pensar en els letals perseguidors que tenia al darrere, ni preguntar-se què havia estat del Jedi i el seu elaborat pla.

Següent