Caçat (XX)

Anterior

Capítol 20

–Ho ho! –Jabba es va sacsejar amb delit–. Durge i un guerrer desarmat!

Boba no va perdre el temps. Abans que Durge pogués agafar-li, Boba es va submergir entre les seves cames.

Jabba reia, cridant:

–És ràpid!

–No prou! –udolà Durge.

Va disparar una flamejant ràfega vermella i taronja de la seva arma. Boba va rodar. En un instant estava dempeus una altra vegada. Mirà al seu al voltant.

A pocs metres de distància estava l’ast. El calamar penjava d'ell com un enorme guant buit. Dits de foc corrien a dalt i a baix sobre els seus tentacles.

Boba va córrer cap a allà, ràpid com el batec del cor. Va agafar un extrem de l’ast. El metall estava calent, però no cremava. Amb un grunyit va tirar d'ell cap amunt, girant-lo.

–Tu! –va cridar Durge. La seva mà sostenia un blàster, l'altra una daga.

Però tot el que va veure Boba era l'ardent calavera mandaloriana en el pit. Va donar un crit, després va balancejar la llarga vara de metall. Els guspirejants tentacles del calamar van caure com fulles. Van copejar a Durge en la cara. Per un moment es va quedar cec.

–Argh!

Però aquest moment va ser suficient. Boba va conduir el pal de metall al pit d’en Durge. El calamar va esclatar en pegats d'ardent greix, esquitxant la cara d’en Durge.

–Això t'ensenyarà! –udolà Boba. Es va tornar, panteixant, cap a Jabba–. Ara, si pogués…

–No tan ràpid, mandalorià!

Boba es va llançar a un costat, però no prou ràpid. Alguna cosa va xiular cap a ell: la daga d’en Durge. Boba es va ajupir. Va sentir un cop oblic en el casc. Va haver-hi un instant d'absoluta foscor. Després, la llum i l'aire van fluir com l'aigua en el seu rostre. Al costat d'ell, va sentir un repugnant soroll sord.

–Què és això? –va cridar Jabba sorprès. Es va arrossegar a si mateix al mig del seu tron. La seva mà grassoneta va assenyalar al sòl.

Boba va parpellejar. Es va quedar mirant al sòl al costat d'ell…

Al buit casc de batalla.

–No és més que un nen! –va xisclar una de les ballarines twi’lek de Jabba. La seva pell blava brillava mentre mirava amb desdeny a Durge–. El nou caçador de recompenses és un nen!

–Un nen? –va repetir Jabba. Per un moment es va quedar en silenci.

Boba es va quedar gelat. La seva mà aconseguia agafar el casc, però no s'atrevia a moure's. A pocs metres de distància, Durge també romania mirant-lo, amb el seu objectiu de desemmascarar a Boba complert.

Llavors Jabba va començar a riure's.

–Un nen! I ha derrotat a Durge!

–Que no va a arribar a la maduresa! –va cridar Durge dirigint-se a Boba.

–Atura’t! –va rugir Jabba. Immediatament una dotzena de guàrdies gamorreans van envoltar al caçador de recompenses. Durge va alçar el seu blàster.

Llavors van aparèixer més guàrdies. De mala gana va enfundar l'arma. La seva mirada va tornar cap a Boba carregada de la major fúria i l'odi més pur que Boba hagués vist mai. Quan va parlar, va ser amb una veu baixa que només va poder sentir Boba.

–Et donaré caça. Aquesta és la meva missió, i mai deixo una tasca sense acabar.

Boba ràpidament es va donar la volta. Va recollir el casc i el va mantenir sota el braç. Després va aixecar la vista cap al tron. Sabia que el senyor del crim era la millor oportunitat de protecció.

–Oh Savi Jabba –va dir–. Permeti'm servir-li. Armi'm. Doni’m un speeder. Llavors digui'm les seves ordres, i les realitzaré.

–Armar-te? –La boca de Jabba es va obrir amb un somriure sorneguer–. Però si no necessites armes! Ens ho acabes de mostrar! Quant a les meves ordres…

El gàngster bavós mirava de Boba a Durge.

–Algú ha interferit amb la meva operació de contraban aquí a Tatooine. Té una banda de lladres que li ajuden. Roben els meus enviaments d'armes. I després les ven.

–A qui les hi ven? –va preguntar Boba.

–Als separatistes. –Jabba es va inclinar cap endavant–. Però no m'importa a qui les hi vengui. Només m'importa que ell ha pres el que és meu. Vull que sigui destruït. Vull als seus seguidors assassinats també.

Boba va assentir.

–Sap el seu nom?

–Sí. És un neimoidià. El seu nom és Gilramos Libkath.

–Gilramos Libkath? –va repetir Boba amb incredulitat.

–Això és el que he dit –va respondre Jabba impacientment–. El coneixes?

Libkath! És el nom que va usar Ygabba, per al Mestre!

Boba va ocultar la seva consternació.

–El conec? –va repetir.

Ràpidament va tornar la mirada a Durge.

L'odiat caçador de recompenses tenia fàcilment el doble de la seva grandària. Durge estava armat. Tenia un speeder. Odiava als mandalorians.

I, si s'ha de jutjar per la forma en què li mirava, Boba era al qui més odiava de tots.

Vaig ser afortunat fa un moment, va pensar Boba. He pres per sorpresa a Durge, dues vegades.

No permetrà que això passi de nou.

La mà d’en Boba va estrènyer el casc.

La meva major fortalesa en aquest moment és el coneixement.

Jo sé qui és Gilramos Libkath. Jo sé on està.

Boba es va corregir a si mateix. On estarà, quan arribarà a recollir les armes que Ygabba i els altres van robar per a ell.

–Et vaig fer una pregunta! –va dir Jabba–. Coneixes a Gilramos Libkath?

Boba va dubtar. Va sacsejar el cap.

–No. Però el trobaré.

–No confiïs en ell! –Durge el va interrompre. Al seu al voltant, els guàrdies gamorreans grunyiren en veu baixa–. Ja t'ha enganyat una vegada! Tornarà a fer-ho!

Durge va moure el puny cap a Boba.

–Lliura-me’l, Jabba! Faré que les seves mentides morin amb ell!

Jabba va observar pensativament a Durge. Es va tornar a Boba.

–Diu la veritat. M'has enganyat… i aquells que m'enganyen, no viuen per explicar-ho.

–Oh Gran Immensitat! No li he enganyat pas –va respondre Boba. La seva veu era suau i afalagadora–. Mai podria enganyar la seva gran saviesa! Només volia demostrar com de mal preparat que estava aquest caça-recompenses, enganyant-li a ell.

Va assenyalar a Durge. Jabba es va tornar per mirar-lo.

–Ah! –va acordar el poderós gàngster. Va somriure.

–Per descomptat! Ja ho sabia!

Va fer una vibrant riallada. Entorn d'ell els seus lacais van riure entre dents i es van burlar.

–Gràcies, oh Jabba –Boba li va mirar amb valentia–. Ara, si em dóna noves armes, me n'aniré. I no tornaré fins que hagi capturat a Gilramos Libkath.

–Donar-te armes? –la veu d’en Jabba es va tornar freda–. No et donaré res!

Es va moure en el seu nínxol. Immediatament Bib Fortuna va sortir d'on havia estat esperant. Jabba va dir:

–Aquests caça-recompenses estan fent-me perdre el temps. Parlen quan haurien d'actuar. Aquest –Jabba va assenyalar a Durge–, ha permès que un simple noi li derroti! Els seus reflexos s'han alentit. –Un somriure maliciós va arrugar la cara d’en Jabba–. Durge necessita millorar les seves habilitats. Llavors caçarà més ràpid. Caçarà millor.

–Vaig a esmolar-me les dents amb els ossos d'aquest nen! –va cridar Durge.

–Tal vegada –Jabba va sacsejar el cap–. Però abans coneixeràs a diverses de les meves bèsties de la fossa.

Boba es va sacsejar cap enrere quan el sòl va tremolar sota els seus peus.

La trapa estava obrint-se!

–Aràcnids de combat! –va xisclar la ballarina twi’lek.

Murmuris d'emoció van omplir l'habitació. Els guàrdies gamorreans es van empènyer uns a altres expectants. Durge va fulminar a Boba amb la mirada, després va aixecar un puny desafiador a Jabba.

–Els venceré! –va cridar.

Als seus peus un gran buit va aparèixer en el sòl. La foscor l’omplia.

Foscor, i un so de xiscles. Quan Boba va mirar, dos immensos aràcnids de combat caridans tritllejaven a través del sòl de la fossa. Cadascun tenia dotze potes esmolades, cobertes de tallants pues. Més espines cobrien els seus lloms. Les seves boques es van obrir per revelar unes dents que semblaven gotejants dagues. Per sobre de les seves dents, una dotzena d'ulls brillaven com joies verinoses.

Boba va inspirar bruscament. Davant aquest so els aràcnids van girar. Van mirar cap amunt. Vint-i-quatre ulls d'aranya miraven sense parpellejar a Boba.

–Tenen gana –va murmurar Bib Fortuna. Va somriure.

–Quant a tu –Jabba va mirar a Boba–. Tret que els reflexos d’en Durge s'hagin tornat molt, molt lents, guanyarà.

–I llavors aniré a caçar-te –va dir Durge.

Els seus ulls carmesins es van mantenir fixos en Boba.

–Et caçaré!

Següent