Capítol 24
Tan silenciós com
l’alè, Boba va entrar en el passadís. Mentre caminava les veus van sonar més
fortes, fins que va poder entendre-les.
–Mestre, vam carregar
tot el que vam poder. Llavors els guàrdies ens van veure. No va haver-hi més
remei que parar.
Aquesta era la veu
d’Ygabba. Sonava desesperada… i espantada.
–Això no és suficient
–algú va xiuxiuar. Gilramos, el neimoidià que els nens anomenaven Mestre–. Hi
ha persones molt importants esperant aquestes armes il·legals, que no es venen
en qualsevol lloc sinó al mercat negre, i els compradors confien en mi per
complir la comanda. Saps què succeeix quan falles.
Va sonar un crit agut.
No va ser la veu d’Ygabba.
Va ser el nen, Murzz.
–Si us plau no em
facis mal! –va gemegar.
L'estómac d’en Boba es
va tibar. Per davant d'ell una insígnia brillant resplendia, era l'entrada a la
càmera central. Va apagar la visió infraroja per veure millor. Es va esmunyir
cap endavant.
–Coneixes l'acord que
vam fer –Gilramos va continuar amb la seva veu suau i malaltissa.
Boba va arribar a
l'entrada. Es va ajupir fora de perill en les ombres. Mirà a l'interior.
Al centre de la sala
estava parat l'alt neimoidià. Les seves elaborades vestidures brillaven d’un
porpra i blava profund. El seu rostre de rèptil es va trencar amb una burla.
Als seus peus s'estenia una petita figura, Murzz. Ygabba estava parada amb
actitud protectora al costat d'ell.
–Si us plau, Mestre
–va pregar.
Boba es va protegir
els ulls i els va entretancar.
Era una altra imatge
virtual de Gilramos Libkath? O era realment ell?
El neimoidià es va
inclinar cap endavant. Va agafar l'espatlla d’en Murzz. El nen va cridar de por
i dolor.
Boba va estrènyer els
punys amb ràbia.
Molt bé, és realment Gilramos.
El neimoidià va
estrènyer la mà agafada. La seva altra mà va gesticular enfadada.
–M'heu fallat! Se
suposava que eren disset caixes d'armes! I quantes veig? Setze!
Boba es va inclinar
cap endavant per veure millor. Moltes caixes estaven apilades al voltant del
perímetre de l'habitació. Cadascuna tenia la mateixa etiqueta brillant.
DEU GORGAL
GENUÏNA AIGUA PURA
Però algunes de les
caixes estaven obertes. I no contenien aigua.
Estaven plenes
d'armes. Petits míssils fets amb tecnologia prohibida per la República.
Suficient per equipar
un exèrcit. I no a un exèrcit de nens. De cua d'ull, Boba va veure diversos
droides de combat, les seves armadures brillaven en les ombres.
Boba va saltar quan la
veu d’en Gilramos va sonar imperiosa.
–Qui sóc jo, nens? –va
preguntar.
A la sala al seu
voltant, nombroses petites figures estaven parades. Cadascuna va aixecar una
mà. A cada mà un ull brillava.
–És el nostre Mestre,
Libkath, –van dir els nens alhora.
Gilramos va assentir
amb el cap.
–Això és. Qui cuida de
vosaltres, nens?
–Vostè, Mestre.
Els ulls van relluir
més brillants. En la foscor, els droides de batalla es van moure, aixecant els
seus braços amenaçadors. Alguns nens van gemegar. Gilramos va fúmer una coça a
Murzz furiosament.
–Deixa'm anar! –va
cridar.
Gilramos només li va
agafar més fort.
–Qui us dóna refugi?
–va dir.
–Vostè, Mestre –van repetir
els nens.
–Això és. –El reptilià
va passar de burlar-se a arrufar el gest. Gilramos va atrapar a Ygabba,
agafant-la per l'espatlla.
–I que demano a canvi?
–Obediència, Mestre.
–I si no la rebo?
Ràpidament Boba va
mirar al seu al voltant. Una pila de maons estava prop de l'entrada. Va
agafar-ne un.
–Respon-me! –va cridar
Gilramos. Va sacsejar a Ygabba amb ràbia–. Si no rebo obediència?
Boba es va arrossegar
fins a la vora mateixa de la porta. Va apuntar. I va llançar.
Diana!
Gilramos va trontollar
cap a enrere amb un grunyit. El seu alt tocat va vacil·lar i va caure. Es va
agafar el cap. Immediatament Ygabba va agafar a Murzz i el va llançar lluny. Al
voltant de la sala, els nens van aixecar les mans. Els radiants ulls
resplendien brillantment, llavors van parpellejar. Amb un brunzit ominós, els
droides de combat es van col·locar en posició.
–Qui s'atreveix a
atacar-me? –va cridar Gilramos.
–Per què no et fiques
amb algú de la teva grandària? –va respondre Boba cridant. Va agafar un altre
maó i el va aixecar.
Zas!
Aquesta vegada
Gilramos va ensopegar i gairebé cau. Amb entusiasmats xiscles els nens es van
allunyar d'ell. Van grimpar per les parets, refugiant-se en els prestatges que
circumdaven l'habitació. Solament Ygabba va romandre on estava, mirant com Boba
caminava cap a l'habitació.
–Boba Fett! –va
cridar. Va somriure tan àmpliament que per un instant va oblidar a Gilramos i
als droides.
–Aquest sóc jo! –va
cridar Boba.
–Fett? –va repetir
Gilramos. Va trontollar de nou. Un fil de líquid groc pàl·lid va córrer pel seu
rostre.
–T'atreveixes a
copejar-me?
–Així és! –va replicar
Boba. Va estendre les mans, els palmells cap a fora–. Tu no pots controlar-me!
–Però ho faré!
Gilramos va aixecar el
braç. Un raig de llum carmesina va fluir d'ell. Era algun tipus de poder o
simplement un truc? Boba no anava a esbrinar-ho. Es va ajupir i va activar la
seva motxilla coet. Es va elevar cap amunt, cap al cap del neimoidià.
–Argh! –va cridar
Gilramos. Els droides de batalla estaven paralitzats, tot esperant ordres.
Si només pogués agafar una d'aquestes armes, podria
disparar-li a ell i als droides! Va pensar Boba. Girà cap a una caixa oberta.
Llavors podria reclamar la recompensa de
Jabba!
La caixa estava just a
sota d’ell. Boba va estirar el braç cap a ella. Els seus dits van fregar el
mànec d'un blàster.
Pam!
Una llum violeta es va
clavar en els ulls d’en Boba. Va xisclar, després es va sacsejar cap amunt. Amb
un soroll sord el seu cap va copejar alguna cosa.
El sostre!
Amb un crit va caure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada