Traïció a Cestus (LXXI)

Anterior

–71–

Obi-Wan estava impacient, però detestava aparentar-ho, així que es va limitar a observar a Enta mentre s'esforçava per reparar l'equip danyat. El soldat havia fet un esforç heroic per amagar un missatge dins d'una comanda d'abonament comercial de la granja de la Resta, al llac Kibo, però dubtava que poguessin tornar a emprar aquest truc concret. Les forces a les quals s'enfrontaven eren poderoses i molt intel·ligents. L'única cosa que sabien amb seguretat era que no podien enviar ni rebre més d'un missatge per canal.

L’intercomunicador d’Enta va llançar un xiulet.

–Ja ho tenim, senyor!

–Amb sort? –va preguntar Obi-Wan.

–Amb perseverança. He aconseguit ficar-me en un dels circuits de suport. Els equips militars porten incorporada una redundància de sèrie.

–Magnífic.

Obi-Wan es va col·locar en el seu lloc quan es va connectar l'equip de comunicacions. Al cap d'uns segons va rebre la imatge d'un tècnic falleen en una llunyana estació de repetició.

L’holograma de coll alt i pell maragda arquejà una cella.

–No reconec el seu protocol de comunicacions.

–L’autenticació automàtica ha estat danyada –va dir, i després li va proporcionar una sèrie codificada de paraules que concloïen amb–: El meu nom és Obi-Wan Kenobi, Cavaller Jedi, en missió per a la República. Proporcioni un enllaç i serà recompensat.

–Molt bé.

Al cap de sis minuts de soroll d'estàtica, Obi-Wan va saber que la seva primera opció, el Mestre Yoda, no estava disponible, ja que es trobava supervisant una operació. Va prendre una ràpida decisió i va canviar els codis d'accés. Va aparèixer Palpatine en persona.

–Canceller?

El rostre savi i envellit del polític va reflectir la seva alegria.

–Mestre Kenobi. El Consell i jo començàvem a preocupar-nos.

–Hi ha motius –va admetre el Jedi–. No ha sortit tot bé.

–Sol·licito una explicació.

Obi-Wan va respirar fondo i va procedir.

–Cestus no és un fosc planeta que fabrica una perillosa màquina. Sembla trobar-se en el centre d'un tauler invisible. El Comte Dooku s'ha infiltrat fins al fons, aportant recursos imprevistos.

–Fins a quin punt? –La veu ressonant i profunda del Canceller era tranquil·litzadora.

–Fins al punt d'espatllar la meva missió, provocant que hàgim hagut d’amagar-nos. Estem atacant les seves infraestructures en la mesura del possible.

El Canceller va cavil·lar abans de contestar.

–Considera que la tàctica tindrà èxit?

–No ho sé, però sol·licito més temps per seguir-ho intentant.

El Canceller va negar amb el cap.

–Necessitem recursos, general Kenobi. Assignaré un supercreuer per ajudar-lo.

A Obi-Wan se li va accelerar el cor.

–Però, senyor, no creu que...

–Crec que una nau en òrbita al voltant de Cestus farà que es pensin millor les coses, no creu?

–La Confederació l'utilitzarà com a excusa per contraatacar amb les seves pròpies naus, al·legant que només protegia un planeta innocent d'una agressió de la República.

–Llavors millor resoldre la situació abans que arribin aquestes naus.

El Canceller va donar per acabada la transmissió.

Obi-Wan va fer petar les dents. Ho havia sentit clarament. Primer havia dit "nau" i després "abans que arribin aquestes naus". El Canceller li havia donat un missatge no tan indirecte: si el Comte Dooku interferia, Palpatine intentaria humiliar-lo. De fet, Obi-Wan es va preguntar si tot allò no hauria estat una provocació, un tempteig dissenyat específicament per provocar una resposta agressiva, atès com de difícil que resultava aconseguir que les forces de la Confederació sortissin a terreny obert.

Però no. Si pensava això, el següent, el següent pensament seria preguntar-se si Palpatine era capaç de sacrificar totes les seves vides a canvi de la victòria...

Malgrat la seva desconfiança en els polítics, ell no volia, no podia creure allò.

Però, i si ho creia?

I si no ho podia resoldre, la mort podria arribar en dotzenes de formes: assassinats per foc amic, per guàrdies de seguretat, per bombardejos militars...

O fins i tot a mans del seu misteriós adversari.

A l'alba del dia següent va tornar a arribar el moment de organitzar-se en una unitat sense fissures. Obi-Wan va percebre que, amb el retorn d’en Nate, podien augmentar la seva eficàcia.

A més..., Obi-Wan sentia que alguna cosa li havia passat al soldat. Encara que estava segur que les seves ferides havien curat, li cridava més l'atenció els seus aparents canvis mentals.

–Jangotat, on estaves exactament? –va preguntar al soldat pròdig quan aquest li va fer el seu primer informe.

–Desconec la ubicació exacta, senyor, i preferiria no haver de comunicar aquesta informació, –hi va haver un silenci, i després va afegir ràpidament–: Llevat que el general insisteixi, és clar. Està insistint, senyor?

–No –va dir Obi-Wan, i després ho va pensar minuciosament–. Suposo que no et callaries res que pogués ser d'interès per a l'operació.

–Afirmatiu, senyor –va respondre Jangotat, i va tornar a la neteja de les seves armes.

Això havia estat gairebé vint hores abans. Ara, Obi-Wan observava als soldats practicant entre ells el combat sense armes, les estrebades i agafades i els cops secs amb el dors de la mà. Res sofisticat, tot amb una intensitat professional combinada amb un coneixement adequat dels objectius interiors. Allò no era una simple demostració, encara que hi hagués reclutes de públic. Tampoc era només un exercici, ja que en acabar tots regalimaven suor.

No, ell va intuir que allò era una activitat diagnòstica, una forma que els soldats tenien d'assegurar-se que els membres de les seves files estaven a l'altura del Codi a tots els nivells possibles.

I va detectar alguna cosa més també...: una sensació de fluïdesa i elegància en els moviments una mica sorprenent en un guerrer produït en sèrie. Si no s'equivocava...

Sí. Una finta de maluc que acabava sent un cop de peu per darrere, una reserva d'energia elàstica en els músculs i els tendons, i tot això denotava un entrenament una mica més avançat. De fet, va saber exactament on ho havien obtingut.

–Disculpeu-me –va dir quan van acabar un combat especialment intens–.He cregut reconèixer certs elements de les maniobres de la Fluïdesa Jedi. Heu estat instruïts pel Mestre Fisto?

Tots dos semblaven encantats i avergonyits a un temps, i Obi-Wan es va adonar que havien estat intentant cridar la seva atenció.

–Sí. Una mica. Només allò bàsic, és clar –va afegir Quàtor ràpidament, com preocupat que Obi-Wan es pogués ofendre.

Ell va riure.

–No, si us plau. Però..., amb el vostre permís, podria unir-me a vosaltres per practicar caigudes?

Els soldats es van fer a un costat amb autèntica alegria quan Obi-Wan va entrar al ring per enfrontar-se a Jangotat.

Ell sabia que era un home fort, ràpid i ben entrenat. El flux addicional era un sentiment meravellós, i Obi-Wan va permetre que l'enfrontament durés diversos minuts. Era només un joc, per descomptat, que pretenia afinar i ajustar l'equilibri dinàmic, i no només derrotar a l'oponent. El que no havia previst era la capacitat del clon per a la subtilitat i la improvisació. I la seva sensibilitat davant els petits canvis en la pressió i la velocitat era excel·lent.

Obi-Wan va posar a prova la seva teoria, jugant amb els altres comandos, un darrere l'altre. Tots tenien talent i fluïdesa, però... Jangotat tenia alguna cosa més. Empatia emocional. Saviesa. Era una habilitat que li permetia saber el que pensava o sentia el seu oponent. Era difícil creure que l’home havia estat greument ferit dies abans. On havia estat? Què havia fet?

Obi-Wan es va posar davant d’en Jangotat.

–Anem a pujar un punt el nivell. La primera caiguda?

Jangotat va assentir, col·locant-se.

Els dos es van embrancar, i Jangotat ser el primer a llançar un moviment agressiu. Obi-Wan va compensar l'impacte amb un mesurat pas lateral, i va girar. Quan la pols es va retirar, el capità era a terra, netament atrapat en una presa juzziana, amb els nervis pinçats en canell i colze. Obi-Wan tenia un peu recolzat a l'espatlla d’en Jangotat, i li va fregar i va estimular els nervis fins que el soldat va colpejar el sòl, rendint-se.

Obi-Wan li va donar les gràcies per l'exercici, i ja es girava per allunyar-se quan el soldat va exclamar:

–Mestre Kenobi!

Obi-Wan es va aturar i va esperar a què el soldat li arribés.

–Si?

–Jo... –va estar a punt de dir alguna cosa, però va callar en l'últim moment–. Som molt inferiors a vostè.

Això no era el que anava a dir al principi. Però Obi-Wan va respondre. Els últims minuts de combat li havien ensenyat moltes coses sobre els CAR, totes positives.

–No! No! Sou valents, coordinats, tenaços... Qualitats que ningú admiraria –va somriure–. Qualitats que jo admiro –Obi-Wan esbufegà exasperat. Alguna cosa s'havia despertat a l'interior del soldat CAR. Però encara que habitualment Obi-Wan hauria celebrat aquest despertar de la individualitat, si ara el soldat sentia que Obi-Wan podia ajudar-li a trobar la seva veritat individual, això era una cosa que no podia haver arribat en pitjor moment.

Dins d'una setmana podrien estar tots morts. Tanmateix, no tenia sentit no fer alguna cosa que pogués reconfortar una ànima afligida. Finalment va optar per formular-li la pregunta que li rondava pel cap des de feia tant de temps, i de la qual sabia la resposta oficial. Mai se li havia ocorregut plantejar-la.

–Ja sé que els soldats sou obedients fins a dir prou. Però, en el cor, qüestiones alguna vegada les ordres?

Les espatlles d’en Jangotat es van quadrar tan ràpidament que la postura només podia tractar-se d'una resposta programada.

–Els soldats no qüestionen. Els soldats obeeixen –es va aturar, i Obi-Wan va tenir la sensació que al soldat se li havia caigut la màscara. Aquell era un home diferent del que havia pujat amb ell a la nau, al principi de la missió–. O no?

Hi havia una pregunta darrere de la pregunta. I una altra darrere d'aquesta. Obi-Wan va passejar durant uns minuts, completament segur que Jangotat li seguiria. Va trobar un petit clar i es va asseure en una roca, convidant al soldat a seure al seu costat.

–Hi ha molts que s'ofereixen voluntaris per a la vida militar. D'altres són reclutats durant un temps i tornen a les seves granges o a les seves famílies quan se silencien les alarmes, però què fa un home que ha nascut per a la guerra, entrenat per a la guerra? Puc percebre la teva ambivalència, Jangotat. Hi ha respostes que t'agradaria tenir. Tenint en compte com de minuciosa que ha estat la teva formació mental, m’impressiona que fins i tot puguis formular preguntes –Obi-Wan va sospirar i es va gratar una de les ferides que s'havia guanyat en l'última lluita amb l’MJ–. No podeu ser lliures. Vau néixer per lluitar a les guerres d'altres homes sense esperança de guany o de glòria.

Va tancar la boca, amb la seguretat que havia parlat massa. Obi-Wan mai havia parlat sobre el tema dels clons i les persones nascudes en llibertat. No era el seu problema. Potser ara Jangotat estigués penedint-se de la seva pregunta.

Però, curiosament, Jangotat no es va fer enrere per les paraules o el to d'Obi-Wan.

–I què passa amb els sentiments? –preguntà–. Els Jedi sou els millors lluitadors que he vist en la vida. Però teniu sentiments.

Obi-Wan va riure.

–Si no els tinguéssim no hauríem de lluitar per mantenir-los sota control –Obi-Wan temia albergar, com molts altres, el prejudici que cada soldat tenia el seu propi lloc, en una disposició infinita d'idèntica carn de canó làser que es reflectia fins al horitzó en un saló de miralls.

Però Jangotat va demostrar la falsedat d'aquesta suposició.

–Vostè té casa? –li va preguntar amb timidesa.

–El Temple Jedi és la meva llar. Ho ha estat des de la meva infantesa.

–I vostè va triar ser Jedi?

–Sí. Porto des de la infància entre les parets del Temple. Hi va haver un moment en què vaig prendre la decisió formal de convertir-me en un Cavaller Jedi, però la veritat és que els meus peus ja estaven en aquest camí abans que aprengués a caminar.

–I no era massa jove per prendre una decisió així?

Obi-Wan va pensar en la pregunta. Hi havia alguna manera de què el nen que va ser en el passat hagués sabut com anava a ser la seva vida? Amb tots els perills, tots els mals moments? O els bons? I què hauria pensat aquest nen d'haver-los sabut?

Va respondre amb claredat.

–Si hagués pres la decisió amb el cap, potser.

–I amb el cor?

–Alguns dirien que sí –va respondre Obi-Wan–, però la veritat és que percebem la Força amb tots els nostres cossos. Cada part de mi sabia que aquest seria el meu destí, que no tindria les alegries i comoditats de la gent normal. I vaig acceptar aquest fet fins i tot en aquesta edat tan primerenca. –Obi-Wan va allargar la mà i va prémer l'espatlla del clon–. Jo vaig prendre aquesta decisió.

–Aquesta decisió la van prendre per mi –va dir Jangotat.

Així que estaven en els costats oposats d'un abisme: un era un home que havia canviat totes les coses normals de la vida per una existència de servei i aventura. I l'altre, una peça intercanviable en l'engranatge d'un exèrcit sense rostre, escollit abans de néixer, convertit en un motlle que només ell podia omplir.

Havia estat Obi-Wan qui va prendre la decisió, o havien estat els midiclorians? En l'anàlisi final, havien tingut alguna possibilitat d’elecció Jangotat o ell...?

La tenia algú?

Següent