Traïció a Cestus (LXV)

Anterior

–65–

En els salons de les altes esferes de ChikatLik no hi havia res que s'assemblés ni remotament a l'alegria. Les notícies que arribaven de la factoria de Clandes eren que el corrent d'aigua s'havia reduït en un setanta-cinc per cent, i que trigarien dies, si no setmanes, en arreglar-ho tot. Mentrestant, si Clandes no rebia aigua potable, s'arriscava a patir un desastre humanitari sense precedents.

Els tres estómacs de la G'Mai Duris estaven contrets en una sensació de pesadesa i amargor. Qui estava fent tot allò? El Jedi? Seguiria viu Obi-Wan? Després que la seva nau fos enderrocada del cel, havien detectat una única càpsula de salvament en què viatjava el lletrat. Qui era, doncs? D'alguna manera, era igual. Per a ella era obvi on acabaria tot allò. Tindria lloc un bombardeig, i la guerra de la República convertiria a Cestus en una roca fumejant.

I el pitjor de tot és que estava a punt d'enfrontar-se a una altra complicació. Oh, sí, Quill havia somrigut, afirmant que la persona que estava a punt d'entrar a la sala del tron ​​era la solució als seus problemes, però Duris portava massa temps en el món de la política com per no saber que la majoria de les solucions no eren més que futurs problemes embolicats en un bonic capoll.

Tot i això, va redreçar l'esquena, expandint-se en el tron ​​en tota la seva alçada i amplada, i va fer a la seva assistent un gest perquè permetés entrar al convidat.

El seu cor li bategava amb rapidesa, encara que no li traïa res a la cara maquillada. I sabia que la nouvinguda podia sentir el batec del seu cor fins i tot en aquesta distància. Tenia por.

La dona que havia entrat a la sala caminava com un oficial militar, però amb la mateixa lleugeresa antinatural que havia percebut en Kenobi. Denotava un entrenament físic i mental bastant sever, una qualitat sinuosa que alhora era envejable i terrorífica. El Jedi havia mostrat els mateixos gestos suaus, la mateixa concentració absoluta i intimidatòria, però també hi havia projectat decència i saviesa, i un profund respecte per la vida i l'esperit.

Aquestes qualitats no es trobaven en aquella criatura. Els seus ulls foscos emergien del seu crani pàl·lid, rapat i tatuat per veure... el què? A quins freds i foscos espais interestel·lars podia dir llar aquest ésser?

La dona va fer la reverència més profunda i arrogant que Duris havia vist en tota la seva vida.

–Comandant Asajj Ventress, al seu servei –va dir ella–. Només desitjo que em concedeixi un minut del seu preciós temps.

–Res més?

–Res més. Jo no sóc política. Només he vingut per qüestions de producció.

–Tots els temes de Cestus són igual d'importants –va respondre ella.

Ventress va semblar no escoltar allò últim.

–Sóc representant comercial del Comte Dooku i dels seus aliats en la Confederació de Sistemes Independents.

–Aliats? –li va preguntar Duris amb sorpresa fingida–. Nosaltres no tenim aspiracions polítiques. El que sí tenim són clients, i procurem tractar-los el millor possible.

Va intentar que la seva veu no mostrés com de nerviosa que estava, però no ho va aconseguir del tot.

Ventress va decantar lleugerament el cap, corbant els pàl·lids llavis en un somriure de menyspreu.

–Crec que la meva presència no és del tot benvinguda.

Duris va obligar als seus propis llavis a adquirir l'expressió més formal i neutra possible, i va fer el mateix amb la seva veu.

–Últimament he tingut motius per vigilar en qui diposito la meva confiança. Però no vull que consideri que la compto entre els indignes de confiança.

Ventress va torçar la boca. Duris va percebre que l'estranya no només havia detectat l'evasiva, sinó que gaudia amb ella.

–Entenc. Sí.

Ventress va baixar el cap i va guardar silenci. Al principi Duris va pensar que Ventress anava a dir alguna cosa, però al cap d'un minut la regent es va adonar que la dona l'esperava a ella. Qui prengués la paraula estaria en la posició més feble, però Duris no trobava cap forma diplomàtica d'evitar-ho.

–Digui'm, Comandant Ventress –va dir ella amb compte–. M'han informat que porta diversos dies a Cestus.

–Ah, sí? –va dir ella sense alçar la mirada.

–Gaudint de la nostra coneguda hospitalitat, potser?

Ventress va envoltar el tron ​​amb suaus passos, fins que va estar darrere de la Duris.

–Potser.

Els altres ulls presents a la cambra del tron ​​es van fixar en aquella dona que es movia amb tanta autoritat entre ells, fent aquella ostentació de menyspreu davant les normes de protocol de Cestus. Però ningú es va atrevir a donar-se per ofès.

La dona tatuada va sorgir per darrere de la Duris. Tenia la cara a l'altura de la musclera vellutada de la regent. Duris podia olorar l'alè de la dona. Era asfixiantment dolça, com la massa d'un pastís.

–Em temo que tinc poc temps per diversions. Hi ha moltes coses a fer. La galàxia està revolta.

–Què li ha portat aquí? –va preguntar Duris.

–Només assegurar-me que la nostra comanda progressa com cal. Crec que la factoria Clandes tancarà per uns dies.

–Li asseguro que podem accelerar el procés de reparació. Potser en setanta-dues hores...

–Sí, sí –va xiuxiuejar Ventress, i després va continuar descrivint el cercle–. El meu Mestre i jo ho apreciaríem molt. Però hi ha una altra cosa. Potser cregui vostè tenir informació que podria perjudicar a Cestus Cibernètica. Un petit problema respecte a un contracte que data de fa dos-cents anys, obtingut amb falses pretensions. És possible?

Duris no es va atrevir a mentir.

–És possible.

–Sí. És una espasa de doble tall. Si porta aquesta qüestió davant el Senat, el Canceller Suprem ho farà servir per tancar les fàbriques amb la mateixa efectivitat que qualsevol bombardeig. El rusc patirà, ho prometo. I el que és més... La ira del Comte Dooku caurà sobre vostè, personalment.

Duris va assentir en silenci.

–Estic segura que no hi ha necessitat d'amenaces –va continuar Ventress–, però, senyora Duris..., si hi ha alguna cosa que pugui fer per ajudar-la, si us plau, no dubti a dir-m'ho. El Comte Dooku i el general Grievous són homes de grans recursos i simpatitzen en la seva lluita contra una República corrupta i repressora. Junts podríem fer moltes coses –es va aturar–. Grans coses –va somriure–. Aquest és el meu únic missatge, per ara. Amb el seu permís, me'n vaig.

La comandant Asajj Ventress va sortir de la sala després de fer una reverencia, amb els ulls mig tancats, gairebé com un rèptil.

Quan les portes es van tancar darrere d'ella, Duris va exhalar un sospir d'infinit alleujament, prolongat i amarg. Tenia el cos a la vora del col·lapse. Aquella dona li donava calfreds. Era obvi que Asajj Ventress era més letal que el Mestre Kenobi. Duris estava segura que l'engany no era una cosa natural al Jedi. Aquella criatura no tenia aquests escrúpols. Ni vergonya, ni por. Ni pietat.

De fet, tenia tan poca pietat com la nau que havia enderrocat a Obi-Wan del cel.

Duris podia visualitzar amb dolorosa claredat, de fet, podia veure, cinc generacions de progrés social cestí enfonsant-se en l’oblit, sense que ella pogués fer res per evitar-ho.

La seva assistent, Shar Shar, s'hi va acostar.

–La resta del Consell està preparat per reunir-se, senyora. Està...?

Duris seguia immersa en els seus pensaments. L'aparició d'aquella dona no era accidental. Hi hauria arribat abans o després que Obi-Wan? I els seus esforços eren coordinats o mútuament antagònics? Òbviament, era conscient de la presència d'Obi-Wan, però sabia ell que ella hi era...?

–Senyora? –va preguntar Shar Shar amb la pell cada vegada més porpra per l'ansietat.

–Sí?

–Està preparada?

Duris va assentir. En l'aire que l'envoltava van florir una dotzena d’holopantalles. El representant de màrqueting i vendes va prendre la paraula.

–Regent Duris. El segrest fraudulent és una prova evident de la intenció de la República d'interferir en les decisions sobiranes de Cestus. És hora d'entrar en acció. Hem de trobar aquests rebels i als seus col·laboradors i mostrar a la República que no donem el nostre braç a tòrcer.

Duris no podia aguantar aquella actitud infantil.

–I qui seran llavors els nostres amics? De debò creuen que la Confederació ha enviat als seus espies només per ajudar-nos? Estem a l'ombra de dos gegants, i cada un d'ells intenta atreure'ns amb paraules meloses. I cada un d'ells prefereix destruir-nos a veure'ns caure al camp enemic.

El representant Llitishi no semblava disposat a estar d'acord.

–Això no té per què ser cert...

–Ah –va dir G'Mai Duris–. I a quin dels nostres fills i filles pensa apostar-hi?

I ell no va trobar resposta en aquesta pregunta.

La resta de la reunió no va anar bé, encara que va haver notícies de rebels capturats i sabotatges truncats. Però les morts ja superaven la trentena. Les flames de la ira solen ser més fàcils d'encendre que d'apagar. Les forces de seguretat de Cestus perseguirien als sabotejadors, però una aclaparadora sensació en el seu interior li deia que això no seria ni de bon tros al final dels seus problemes.

Recordava amb massa claredat les seves experiències amb Obi-Wan Kenobi. Semblava haver passat tota una vida des del moment en què ella va pensar per primera vegada que els seus problemes no tenien solució. A cada hora que passava, es convencia més que tenia raó.

Següent