–81–
Trillot
es regirava i donava voltes al llit, sumida en una visió recurrent de sang i
destrucció. Les muntanyes van caure. Els planetes van explotar. L'espai entre
les estrelles es va tenyir de sang.
Es va
despertar de sobte, alleujada. Només era un malson. Una altra més del corrent
interminable d'horribles fantasies oníriques...
La seva
visió es va aclarir, i la seva sensació d'alleujament es va evaporar. Asajj
Ventress estava sobre ella, més palpable que qualsevol malson.
–Et vas
passejar pels meus somnis –va dir la Ventress–. I et vaig veure quan ho vas
fer.
El seu
sabre làser va descendir.
***
En un
punt a tan sols trenta quilòmetres de ChikatLik, dos guàrdies jeien a terra, a
l'ombra de la nau de la Ventress. Ella va tornar a enfundar-se el sabre làser,
va ascendir per la rampa i va començar a comprovar els instruments per a
preparar-se per a l'enlairament.
–Obi-Wan
–va dir en veu baixa.
Volia
veure’l mort. Però a l'aigua, on podria haver-li seguit fins a la mort, ell
havia romàs ferm. Havia estat...
Ella es
va mirar les mans. Per què li tremolaven? No era propi d'ella. Es coneixia a si
mateixa. Feia temps que s'havia traçat un camí, i estava més que preparada per
recórrer-lo.
Asajj
Ventress va procurar concentrar-se en els centenars de petits preparatius
previs al vol. Quan anava per la meitat, es va adonar que ja no li tremolaven
les mans. Acció. Això era el que necessitava. Això era el que anhelava.
Acceptaria la mordaç aprovació del Comte Dooku i després emprendria la missió
més perillosa que pogués planejar el general Grievous, fos al planeta que fos,
al marge del remolí de caos i ruïnes en el qual es veiés immersa, i se sentiria
neta i en pau. Ventress es va elevar sobre els núvols de ChikatLik i va
desaparèixer.
De
darrere d'una roca, a l'altre costat de la zona d'aterratge de la Ventress,
Fizzik va sortir arrossegant-se del sòl, tremolant de forma descontrolada. Era
hora de deixar Cestus. El planeta s'havia convertit de sobte en un lloc
tremendament perillós. Si aconseguís tornar al niu de la Trillot, igual podia
robar alguns crèdits a la seva germana abans que descobrissin el seu cadàver.
Però
clar, igual les coses no li sortien tan bé si es descobria el cos abans que
Fizzik aconseguís escapar.
Què fer?
Què fer?
La manca
de valor portava a la pobresa.
Fizzik
va prendre una decisió: havia estat pobre abans, però mai havia estat mort, i
desitjava seguir així durant molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada