–70–
El jove
OnSon va dur a Jangotat a través de rutes secundàries fins al nou campament.
S'havia aixecat en una mina abandonada en una abrupta serralada, situada en una
zona elevada a la qual era impossible arribar sense ser vist. Ell va aprovar
immediatament la ubicació, i desitjà que haguessin trobat una tan bona abans
del primer desastre. Aquella previsió hauria permès salvar part del clan
aràcnid.
Després d’amagar
el lliscant, es van moure entre els sortints rocosos, atents a la possibilitat
de ser vistos pels satèl·lits espia, i OnSon el va guiar a l'interior de la cova.
Els seus
germans supervivents li van donar la benvinguda, és clar. Els records del que
va passar abans de caure ferit estaven borrosos, però segons totes les versions
semblava haver-se portat bé.
El vell
Thak Val Zsing es trobava als afores del campament, aguaitant entre les roques.
Si abans semblava un home corrent de barba canosa i una mica cansat, ara era un
ancià. Desfet. Trencat, una ombra de l'home jactanciós i fanfarró que havia
estat només uns dies abans. Els altres membres de Vent del Desert l’evitaven
com la pesta, i en dues ocasions va veure a homes escopint a terra al seu pas.
En un sol moment d’irreflexió, Thak Val Zsing havia tirat per la borda tota una
vida de valor.
Honor.
Quin concepte tan fràgil.
Jangotat
dedicà hores a explorar el nou assentament, familiaritzant-se amb les vies
d'escapament, posant-se al dia amb la logística. Li van informar de la trobada
d'Obi-Wan amb l’MJ i del tancament temporal de la planta de Clandes.
Però
malgrat totes aquestes pèrdues, malgrat que el general Kenobi va estar a punt
de morir, l'únic que s'havia aconseguit era un tancament temporal. Això era el
deu per cent.
–Què has
sentit? –va preguntar a Quàtor.
–Es diu
que el general Kenobi segueix sense comunicació. Deu estar a punt de fer-ho.
–Llavors,
no hi ha notícies sobre les Guerres Clon?
–Cap.
Podria estar passant qualsevol cosa. –Quàtor va negar amb el cap–. Això sí que
és estar al deu per cent.
Ben
entrada la nit, un transbordador va aterrar a la pista occidental, dipositant
sense cerimònies als dos Jedi. Obi-Wan i Kit entraren a la boca de la cova
camuflada, i els comandos els van informar immediatament de tot el que ha
passat en la seva absència. Després, els Jedi es van retirar al racó de la cova
que havien adoptat com a allotjament, i es van disposar a dormir.
Kit va
percebre una estranya quietud en Obi-Wan, però el seu company va decidir parlar
abans que el nautolà li preguntés pel seu estat d'ànim.
–M’estic
acordant del que va dir.
–El que
va dir qui?
–G'Mai
Duris. Em va advertir que això podia convertir-se en una situació sense
sortida, en la qual no podria impedir la destrucció d'un poble pacífic.
Kit avivà
la foguera amb un pal. Les espurnes van descriure cercles en l'aire.
–Llavors
no podem fallar. Per les Mil Marees, ha d'haver una manera.
–Sí –va dir
Obi-Wan, i va aconseguir somriure–. Però saber-ho i dir-ho no és el mateix que
trobar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada