Caçat (XXV)

Anterior

Capítol 25

Per un segon tot era negre. Després Boba va parpellejar i va mirar cap amunt. Per sobre d'ell una cara de llangardaix li mirava maliciosament sota un tocat de mitra ornamentat.

–Què tenim aquí? –va preguntar Gilramos. Va llepar els seus fins llavis–. Un noi fort i intel·ligent. Un que seria una bona incorporació al meu exèrcit. Per descomptat, després d'algunes modificacions.

Va agafar la mà d’en Boba. Boba va arremetre contra ell, però el neimoidià era sorprenentment fort.

–Això només portarà un moment –va dir Gilramos. Darrere d'ell els droides es van moure en formació, les seves armes apuntant a Boba–. I ara…

–El mandalorià és meu! –tronà una veu.

Gilramos es va girar. També Boba.

–Durge –va murmurar.

La figura blindada del caça-recompenses ocupava l'entrada al complet. En cada enorme braç bressolava un blàster. Un apuntava al cap d’en Gilramos. L'altre apuntava a Boba.

–Un moviment i seràs condemnat al Mar de Dunes! –va presumir Durge.

Boba va donar una puntada de peu a Gilramos. Durge li va apuntar.

–Dubtes de mi, nan? –Els ulls d’en Durge cremaven.

Va caminar cap a l'habitació. Boba va sentir la xiulada dels nens respirant fortament. Els droides de batalla van girar, les seves armes apuntant de Boba a Durge. Durge va aixecar el cap. Mirà al seu al voltant.

Va somriure. Un somriure ampli i horrible.

–Així que aquest és el teu exèrcit, eh, Gilramos? –Mirà despectivament als droides, després va caminar i va empènyer a una nena petita amb el seu blàster–. Nens lladres i un grapat de droides?

Boba li mirava. Si només tingués un arma, va pensar. Podria alliberar-nos a tots!

Però, podria? Mirà més enllà d'on Gilramos el sostenia fermament.

Hi havia caixes d'armes per tots costats. Una ràfega perduda i tot el lloc es convertiria en una arma!

Espera un minut, va pensar Boba. De cua d'ull va veure a algú moure's. No era un droide. Tampoc Gilramos.

Era Ygabba. Estava prop d'una pila de caixes. Girà el cap. Mirava desesperadament a Boba.

Immediatament ell va saber què fer.

–Ygabba! –va cridar–. Porta'ls fora! Corre… ARA!

Al mateix temps que Boba cridava, es va llançar contra el sòl. Amb un rugit, Durge es va tornar. Va sortir un centelleig de llum de la seva arma. Boba donà a Gilramos una altra puntada de peu. El neimoidià va xisclar i va tractar d'agafar-ho. Els droides van disparar cap endavant.

Massa tard! Boba era lliure!

Es va copejar contra el sòl. Per sobre d'ell la ràfega d’en Durge va aconseguir encertar a Gilramos. El neimoidià va caure. Una altra ràfega va copejar a un droide amb una apagada explosió mentre els altres droides tractaven d'impactar en Durge.

–Per aquí! –va cridar Ygabba–. Ràpid!

Com un esbart d'ocells, els nens es van dispersar. Ygabba estava parada en una obertura i els hi cridava. Els nens corrien pertot arreu. Es ficaven a través de forats en les parets. Van grimpar a través de boquetes en el sostre. Pertot arreu els radiants ulls brillaven i relluïen quan els nens tiraven uns d'uns altres per posar-se fora de perill.

Tots menys Boba.

–Ara tu! –va rugir Durge. Una altra ràfega udolà des de la seva arma quan un droide va avançar cap a ell. El droide va caure, i Durge va riure–. Ets el següent! –va xisclar i va apuntar a Boba.

Boba va mirar cap a enrere. Va veure a Gilramos arrossegant-se pel sòl. El seu tocat estava al costat d'ell.

Els neimoidians tenen en alta consideració dels seus tocats. Boba ho sabia. Representen poder i prestigi. Cap neimoidià estaria sense un.

No tret que estigués mort.

Boba va agafar el barret. Gilramos va donar un crit desesperat.

–No!

Boba es va girar. Una altra veu es va alçar a la sala.

–Boba!

Mirà cap amunt. Tots els nens s'havien anat, excepte Ygabba. Estava parada al costat del passatge obert, fent-li gestos. Al seu costat s'aixecava una pila d'armes.

–Per aquí! –va cridar.

Boba va agafar el barret d’en Gilramos. Mirà a Durge, envoltat pels droides de batalla restants. Boba va prémer la ignició de la seva motxilla coet. Va tirar tan fort com va poder.

Va volar.

–Estàs mort! –va bramar Durge. Girà al voltant, oblidant als droides. Els seus blàsters van apuntar a Boba. Boba es va elevar per sobre d'ell. Va caure en picat, amb un braç estirat cap a Ygabba.

–Subjecta't! –va cridar Boba.

Ella va agafar la seva mà. Enfront d'ell, estava el passadís que sortia des de la càmera. Darrere d'ell estaven Durge i els droides del neimoidià.

–Agafa't fort! –va xisclar Boba.

Va volar cap a la pila d'armes. A l'últim moment possible, virà, entrant en el túnel.

–El meu tocat! –va xerrotejar Gilramos–. Droides! Deteniu-lo!

–Pren això! –tronà Durge. I va disparar. Aquesta vegada la ràfega va impactar en una de les caixes.

Immediatament tot va explotar. Ygabba va cridar, però seguia agafada. Boba va mantenir el seu cap cap avall, volant cap a la llibertat. Darrere d'ells ensordidores explosions sacsejaven l'esbudellat creuer Theed.

–Estàs bé? –va cridar Boba per sobre del baluern.

–Aposta al fet que sí. –Udolà Ygabba.

–Bé! Perquè gairebé estem fora d'aquí!

Per davant d'ells, la llum floria. Darrere d'ells les explosions es van atenuar, com un tro llunyà.

Moments més tard, estaven fora de nou.

Eren lliures.

Següent