Traïció a Cestus (XLVII)

Anterior

–47–

G'Mai Duris va repassar durant hores els informes i els suggeriments dels seus consellers, intentant comprendre millor la posició que ocupava en aquell moment. La República havia intentat influir en les seves decisions mitjançant l'engany. El Jedi havia aconseguit col·locar-la al capdavant del Consell del Rusc. Li havia donat una informació que podia destruir Cestus Cibernètica, o bé oferir al seu poble un nou començament.

Però, amb el seu frau, Obi-Wan l'havia sumit en un malson. No podia donar suport al Jedi ni acceptar el seu suport. La informació de què disposava no podia emprar-se per manipular a Cestus Cibernètica. Sense el suport de la República, aquesta informació només garantia que l’assassinessin.

També quedava una altra pregunta, una que li costava més treball respondre. Com havien aconseguit enxampar al Jedi? No creia ni de lluny que l'intrigant de Quill pogués sorprendre a Obi-Wan d'aquesta manera. No. Coneixia massa al seu cosí com per creure’l capaç de semblant cop. Quill havia rebut un ajut important, però de qui?

Hi havia altres forces en joc, i potser fossin molt més perilloses.

El seu ajudant, Shar Shar, va entrar rodant a l'habitació, amb la pell lluent de manera desigual per la basarda.

–Regent Duris! –va cridar–. Porto notícies terribles –Shar Shar va estirar un braç i va introduir un codi a la màquina, passant les rabassudes manetes per la lectura fins que van canviar les imatges–. Això ha arribat fa un minut.

Era una vista orbital d'un dels satèl·lits que es feien servir per monitorar i protegir tot el sistema planetari. Tot, des de les llunes fins a les mines. Van veure la nau d'Obi-Wan deixant l'atmosfera.

–vam perdre la imatge per un moment, en produir-se el canvi dels monitors terrestres als orbitals. Potser aquesta nau...

Una cosa va aparèixer des d'una lluna. Era negre i estava estranyament configurada, i Duris va pensar que els seus ulls l’enganyaven. Per un moment va pensar que es tractava d'una enorme au de presa, però llavors es va adonar que en absolut era un ésser viu, sinó una nau d'un disseny que no havia vist mai.

Però de veritat era desconeguda? No havia vist una cosa així en una sèrie de naus comprades pel departament de seguretat de Cestus Cibernètica l'any passat? Va sortir d’enlloc i va sortir de quadre fins que va ser captada per un altre satèl·lit. Després, les dues naus van entrar en el mateix camp de visió. La nau negra va escopir una cosa cap a la nau Jedi, que immediatament va començar a realitzar frenètiques maniobres.

–Qui va en la càpsula de salvament? –va preguntar G'Mai.

–Deixi'm veure –el seu ajudant va manipular el camp de visió–. No està molt ben blindada. Potser puguem... ah! No és humà... l’advocat víppit.

–Llavors, el Jedi pilota la nau?

–Potser i...

Tot d'una, tot el camp visual va quedar inundat de llum suficientment forta com perquè no quedés ni una ombra en tota la sala, deixant a tots els presents momentàniament atordits i gairebé cecs.

–Què ha estat això? –va preguntar la Duris, comprenent a l'instant l'absurditat de la seva pregunta. Sabia perfectament el que havia estat. I, encara més, sabia perfectament el que allò significava.

Alguna força o persona desconeguda havia destruït la nau de la República, i amb ella al Jedi triat personalment pel Canceller Suprem Palpatine per negociar amb Cestus. Va emetre un gemec. Les coses ja estaven bastant malament. El descobriment de l'engany d'Obi-Wan i el seu desemmascarament públic l'havia deixat lligada de mans. Però allò era molt pitjor que dolent, tant que hauria de buscar nous sinònims, i aquestes noves paraules haurien d'esperar a què deixés de tenir massa ganes de vomitar i pogués pensar amb claredat.

Tot i la ràbia que sentia, creia que Obi-Wan havia actuat motivat pel seu desig de què Cestus tornés a la protecció que li suposaria el ramat de la República. S'havia adonat amb un profund respecte i alleujament que ningú havia sortit ferit amb la farsa del segrest. Creia de cor que allò indicava una veritable preocupació per les vides i el benestar tant del guàrdia de seguretat més insignificant com dels propis membres de les Famílies. Però la persona o l'entitat que havia actuat contra el Jedi no havia tingut aquests escrúpols. Era obvi que es responsabilitzaria a Cestus d'allò, i que a ella no li quedaria més opció que donar suport a la Confederació.

I encara que no podia arribar a entendre les intencions de tots els implicats, preferia a Obi-Wan abans que a aquells assassins ocults.

–Què fem? –va preguntar Shar Shar, rebotant del nerviosisme.

–Només podem fer una cosa –va respondre ella–. I és recuperar sans i estalvis els supervivents que pugui haver-hi. Almenys Snoil estarà viu. Busqueu un senyal de socors!

Següent