Traïció a Cestus (XXX)

Anterior

–30–

Els líders de les Cinc Famílies portaven governant per privilegi diví des de feia dotze generacions. Mentre el mineral seguís entrant en les foses, i aquestes foses alimentessin a les fàbriques que creaven androides i armadures, canalitzant crèdits a les arques de Cestus, aquest poder es mantindria altres tantes generacions.

La pompa de la reialesa proporcionava una cosa que no proporcionava el moment actual: una impressionant col·lecció d'art, les fragàncies més subtils i ornaments que haurien deixat curt a qualsevol saló de la República. Si Cestus no podia acudir a la civilització, la civilització havia acudit a Cestus.

Però, de moment, les converses que es desenvolupaven a la sala del tron ​​distaven molt de ser civilitzades. Era una discussió d'hores on les paraules només eren corteses en la superfície, sense aconseguir amagar la feresa del rerefons.

–Tot esdeveniment pot tenir múltiples significats, i les mateixes conseqüències –va dir Llitishi, la família d’ell procedia de la filla d'un miner i el fill d'un assassí.

–Sóc conscient d'això –va dir la Duris.

Quill, l'únic x'ting que havia a part d'ella, es va aixecar.

–El Rusc està descontent pel fet que el Senat de la República hagi declarat que els planetes no tenen dret a la secessió.

Els Líders de les Cinc Famílies s'asseien en semicercle al voltant del tron ​​de la Duris. En teoria, els poders que ostentaven no eren superiors al seu. Però, per descomptat, en la pràctica, Duris estava sota el seu control.

–No són ximples –va dir la Duris–. Si Palpatine interfereix en el nostre dret al lliure comerç, hi haurà més planetes que s'independitzin.

Quill va intervenir.

–Si la República ofereix violència com a mitjà per convèncer-nos, la situació empitjorarà per a ella.

Duris va sospirar i es va quedar callada mentre el seu estimat hoste prenia la paraula. Ja havia passat una setmana, i Obi-Wan presentava el seu cas a un grup més de representants i advocats de les Cinc Famílies, mentre ella començava a perdre l'esperança que algun dia pogués assolir un veritable consens.

–Em presento davant vostès amb un oferiment just –va dir Obi-Wan–. Podem aixecar el bloqueig de vidres de gabonna i avançar fons per adquirir dues mil unitats dels androides JL i MJ.

G'Mai es va aturar un moment. Aquella oferta era nova. Òbviament, ella estava al corrent que ell havia estat en comunicació amb el Temple. De fet, alguns d'aquests missatges havien estat interceptats i descodificats.

L’x'ting també va semblar quedar-se perplex.

–Potser és... –va dir, i després emfatitzà–: potser això fos suficient per assegurar la nostra posició en el mercat.

Debbikin va assentir.

–Jo estic disposat a creure que aquest Jedi diu la veritat.

Obi-Wan va realitzar una inclinació.

–I jo me n'adono i ho agraeixo.

El nebot de Lady Por'Ten va alçar una esquelètica mà, com prevenint als altres perquè no acceptessin una solució tan primerenca.

–Fins i tot aquesta oferta és arriscada. El cost de la guerra augmenta. Els impostos s'eleven. El Govern central ofereix pagar en bons de crèdit que es faran efectius més endavant. Aquests bons poden canviar-se per béns, però normalment a un valor menor que l'inicial...

Obi-Wan havia mesurat la seva veu i les seves maneres, però aquella discussió començava a resultar-li horrible, avorrida i exasperant. Quedava poc temps, i ell tenia un nombre limitat d'asos a la màniga, un límit de negociació imposat pel Canceller Suprem.

I si es quedava sense espai per maniobrar... Es va estremir en pensar en el cost. Snoil, que potser es va adonar del que li passava, es va ajupir i li va dir:

–Ens estem quedant sense temps. Això és cada vegada més problemàtic. Si la República guanya, els planetes rebels s'enfrontaran a un fort càstig per haver intentat independitzar-se. Però si la República perd, els planetes que la componen patiran el càrrec tributari.

Obi-Wan va sentir un calfred darrere de l'orella esquerra. El seu nivell d'estrès estava arribant a un nivell inacceptable.

–El meu cefalòpode amic, em dones mal de cap. Tu i la idea que Duris pugui tenir raó.

–En quin aspecte? –va preguntar Snoil.

Els executius de les Cinc Famílies estaven tan ocupats discutint entre si que, de moment, ningú semblava fixar-se en ells.

–Potser tot això només sigui una distracció –va dir–. Em temo que aquesta manca de claredat seguirà turmentant-me.

Duris va alçar les mans primàries i secundàries, sol·licitant silenci.

–Tenim l'obligació de dur a terme aquestes negociacions de bona fe. Crec que els meus honorables socis tenen una genuïna preocupació pel benestar econòmic de Cestus Cibernètica, com ha de ser. Jo represento el planeta de Cestus, amb tots els seus ciutadans, i amb el rusc i els seus interessos. Cestus Cibernètica podria considerar la possibilitat de traslladar-se a un altre planeta, però aquesta és l'única llar que coneixem. Deixem les baralles per a un altre moment. La nostra supervivència està en joc.

Hi va haver un silenci de sorpresa, i la discussió va tornar a començar, aquest cop en un to menys conflictiu.

Un cop van quedar enrere les hores de negociació, el Jedi i l’advocat es van retirar a les seves estances. Els altres membres de les Cinc Famílies van recollir els seus docuarxius i van marxar, però Quill s’aproximà a la Duris.

–És l'última vegada que em bloqueges –va dir ell, fent petar les dents–. Tota la vida preparant un acord com aquest i no toleraré que interfereixis en ell. Presenta't al Consell aquesta nit. Pots acabar amb la teva vida o llançar-te a la sorra. Aquestes són les teves úniques opcions.

Ell es va acostar més a ella.

–Personalment, espero que tries el duel. Estaria bé matar-te, com vaig matar al teu company. Va morir suplicant. M'encantaria sentir-te aquestes mateixes paraules, olorar la teva rendició.

Quill es va aturar.

–I després, és clar, et mataria.

Següent