–52–
No
estaven vius, però s'arrossegaven per la foscor. No tenien ment, però somiaven
amb la mort. No tenien necessitats corporals, però estaven ansiosament
famolencs.
De
moment, els quatre androides que anaven al capdavant eren poc més que sacs de
gelatina. Unes llums esmorteïdes incrustades en els seus cossos semi sòlids
deixaven entreveure trossos de formes metàl·liques suspeses al seu interior.
Els que
anaven enrere eren més sòlids, daurats, en forma de rellotge de sol. Les seves
petites cames punxegudes avançaven sense problemes pel camí obert pels seus
germans grans. Eren MJS.
Els
quatre androides d'infiltració se servien de la seva forma imprecisa per
introduir-se fins i tot pels passadissos més estrets i per trobar suports
arreu, adoptant la forma que millor servís als seus propòsits. Els nodes làser
que tenien a la superfície calcinaven la roca, fonent-la i molent-la per
eixamplar el passadís.
Van
viatjar d'aquesta manera durant quilòmetres, fent-se més sòlids quan havien de
fer caure un obstacle, i més fluids quan havien d’explorar, obrint camí als
MJS.
La
processó letal xiuxiuejava sota terra, sota els sensors, sota qualsevol
observador potencial. I viatjava gairebé en silenci. Quan es trobaven amb un
obstacle, l’eliminaven o passaven per ell travessant-lo i fonent-lo.
S'acostaven
a la seva presa metre a metre. Sense cansar-se ni apressar-se, sense pietat ni
intenció vital. Avançaven motivats únicament per una gana programada.
Una gana
que aviat es veuria satisfeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada