Traïció a Cestus (XVIII)

Anterior

–18–

En la seva següent parada a les planes, a l'oest de les muntanyes Dashta, els membres de dues comunitats grangeres es van reunir per escoltar el Jedi. No hi havia un lloc prou gran com per albergar a tothom, i el general Fisto es va dur a Nate a part.

–Has rebut formació de reclutament?

–Sí –va confirmar Nate–. Reclutament i entrenament de tropes indígenes.

–Bé. Vull que t'ocupis del grup petit. Informa’m de com van anant les coses.

El Jedi li va allargar la mà. Nate la hi va estrènyer amb força.

–Sí, senyor.

El grup d’en Nate es va reunir en una barraca prefabricada que s'usava per a albergar naus de càrrega amb què viatjaven a les granges de fongs. Uns 1.500 homes i dones de dotze espècies diferents s’amuntegaren sota el sostre metàl·lic. Tots havien acudit per veure els representants del Nucli de la galàxia.

El capità dels CAR va avançar fins al podi improvisat, percebent la quantitat d'humans joves acceptables, amb amples espatlles i gruixuts braços que podrien haver omplert fàcilment l'uniforme dels soldats clon. No li resultava tan fàcil avaluar a les femelles i els no humanoides. Quins eren els estàndards físics acceptables d'un juzzià? Semblaven ser poc més que cons amb dents, al marge que fossin sedentaris o d'una varietat hiperactiva de llagosta.

L'exèrcit clon era molt valorat, però ell es va adonar que aquells éssers estaven profundament units a les seves granges. Amb la motivació adequada, lluitarien com dimonis per protegir les seves terres i les seves famílies.

–Ciutadans de la República! –va parlar amb tota la claredat que va poder, projectant la veu com si intentés fer-se sentir per sobre del fragor de la batalla. Va mirar a l'esquerra. Allà hi havia Sheeka, contemplant-lo. Per informar al general Fisto o...?

–Em presento avui davant vostre sense frases buides ni promeses. No vinc amb paraules suaus que us tranquil·litzin, –la multitud es va agitar intranquil·la. Bé, era important atreure la seva atenció.

–És hora que trieu un bàndol –va continuar–. L'ambició dels vostres líders us portarà a la ruïna, però una acció valenta podria salvar-vos. Hi haurà recompenses per als que es posin del costat de la República, així com la possibilitat que els més aptes puguin tenir una carrera militar.

L'últim comentari era cert, però mancada de matisos o de profunditat. El Gran Exèrcit de la República era cent per cent clon, però solien reclutar milícies locals per completar-lo.

Els seus comentaris van provocar un enrenou a la multitud. Nate va voler aprofitar-ho i va continuar parlant després de fer una breu pausa d'efecte.

–Poble de Cestus! El treball honrat és molt digne, però també es pot arribar a la glòria arriscant la vida i posant-se en perill pels principis que un considera correctes. Deixeu que els vostres actes diguin el que somieu arribar a ser algun dia, i no el que heu estat fins ara.

Es va adonar que els joves es miraven entre si i que els vasts espais desolats de Cestus no eren una terra de covards. Una forma de vida difícil generava homes valents. I també dones, segons va poder veure. Hi havia molts joves en plena forma física. Estava clar que no ambicionaven una vida anònima a les terres llunyanes de la República. Però havia d’anar amb compte per no ofendre als ancians, i les seves següents paraules tenien justament aquesta funció.

–No he vingut a emportar-me als vostres fills, que han de quedar-se per aprendre el llegat dels seus avantpassats. Però ofereixo un altre camí als majors d'edat que anhelen una vida diferent i potser estiguin en mans d'una corporació ambiciosa que els xuclarà la vida i la joventut a canvi de promeses buides.

Un robust i jove granger va mirar a banda i banda, amb la cabellera rossa que li arribava per les espatlles onejant a cada moviment. L'home que tenia al seu costat tenia el mateix rostre aplanat i els cabells rossos, però era almenys vint anys més gran que ell. L'intens treball li havia carregat les espatlles, obligant-lo a mirar cap avall. El pare. Potser ell estigués derrotat, però el seu fill no estava ni encorbat ni vençut.

–A mi tot això em sona molt bé –va dir el noi, i va escopir al pols–. Em dic OnSon. Skot OnSon. Vam perdre la granja quan els executius de les Cinc Famílies ens van tallar el subministrament d'aigua amb sorres de Kibo.

L'últim comentari va provocar alguns grunyits, però la majoria coincidia amb ell. Estava clar que el cas d’OnSon no era aïllat.

–Jo ni tan sols necessito aquest tipus de motivacions –va dir un altre–. Els meus pares van morir l'any passat per la febre de les ombres. Estic portant sol la granja... besaria a una aranya de les cavernes per tal de sortir d'aquest forat.

Nate va alçar la mà mentre creixia l'acord.

–Ciutadans! –va exclamar–. Concertarem un dia per trobar-nos i determinar qui estan capacitats per ajudar a la vostra República en aquesta hora de necessitat.

Es va baixar del podi i els va escoltar discutir. La discussió podria prolongar-se durant hores, apassionada i dividida. Ho havia aconseguit: havia encès la flama. Ara els tocava a d’altres avivar el foc.

Següent