–35–
El sol
de Cestus s'elevava a l'horitzó oriental, allargant les ombres de les muntanyes
fins que van semblar una boca plena de dents trencades. Allà on no arribaven
les ombres, l'encegadora llum castigava terra amb una intensitat i claredat que
encongia les plantes perquè no tornessin a sortir fins al següent capvespre.
Nate es
va aixecar i vestir abans de l'alba, com de costum. Va realitzar una sèrie de
maniobres CAR, flexions, estiraments i tombarelles, descobrint que no tenia
lesions ni ferides que impedissin la fluïdesa dels seus moviments. L'energia li
esqueia. Se sentia fort, valent, perillós i letal. Prou preparat.
Va
trobar al general Fisto a la cova principal, assegut de genolls davant del mapa
lluminós. Nate havia vist al nautolà seure així durant hores, i va fer una
ganyota de dolor, sabent que les seves cames s'haurien entumit al cap de pocs
minuts en aquesta postura.
–Està a
punt, senyor?
El
general es va aixecar. A la mà tenia un mànec amb una mena de cordó flexible.
–És l'hora
–va dir el Jedi.
No hi
havia res més a parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada