Toca-la una altra vegada, Figrin D’An: El relat de Muftak i Kabe (i II)

Anterior

II

—Vols dir que m'ajudaràs? —Kabe va aixecar la mirada cap al seu amic, sorpresa.

Muftak va assentir.

—Mai hi haurà un millor moment per prendre la casa de la ciutat. El hutt està lluny en el seu palau i la ciutat és un caos.

La petita chadra-fan li va mirar amb els ulls molt oberts, les seqüeles del suc alentien els seus pensaments. Sobtadament, va deixar caure la seva fruita falotil a mig menjar al polsós sòl del cau, sacsejant-se extasiada.

—Sabia que tindries el valor per fer-ho, Muftak!

Ell va assentir, desitjant estar tan confiat. La venjança del hutt seria terrible si eren atrapats, però l'abundància de tresors a la casa de la ciutat de Jabba, ostentada deliberadament per temptar als cobejosos, seria presa fàcil si l'entrada «secreta» de Kabe donava resultat. El talz havia pres la decisió de camí a casa des de la cantina, portant a la inconscient Kabe en el buit del seu braç.

Muftak va mirar al voltant de l'habitatge que havien compartit durant gairebé cinc anys. El niuet de Kabe, el seu penjador per dormir, un bagul que conservava les seves escasses possessions. Res, en realitat. I el futur només podia ser pitjor.

—Serem capaços de sortir d'aquest abocador —va dir Kabe, com si hagués llegit els seus pensaments—. Tal vegada comprar la nostra pròpia cantina. Viure amb autèntic estil —desdenyosament, va esgarrapar una paret ruïnosa, desprenent un petit devessall de brutícia cap al terra—. Els crèdits valen el fet de córrer una mica de risc, ja ho veuràs.

El talz es va gratar el cap, brunzint suaument.

—No té sentit esperar. Aquesta nit.

Kabe va assentir alegrement.

***

Nit. Muftak, sorprenentment àgil per a la seva grandària, es va elevar per sobre de la vora del terrat, i es va agotzonar en la cúpula principal de la casa de la ciutat de Jabba. Cautelós com sempre, va treure el seu antic blàster, explorant el terrat a la recerca de signes de vida.

La lluna s'estava posant, perdent-se la seva lluentor entre els núvols distants, deixant-los en gairebé total foscor.

Per davant d'ell, Kabe ja havia pujat la meitat de la cúpula, movent-se ràpidament. Ella es va detenir de sobte, i Muftak va distingir un orifici gran en forma de mitja lluna just sota la matriu del col·lector de condensació. Recol·locant l'arma en el cinturó que recorria la seva esquena, Muftak va grimpar, utilitzant les seves arpes, per la superfície aspra i porosa de pedra.

—Mira, Muftak —va murmurar la chadra-fan, nuant la corda d'escalada que havia portat a la base del col·lector de condensació—, és com vaig dir. No ha canviat des que ho vaig descobrir. Només la xarxa de seguretat estàndard. Escoltes això? Els corrents d'aire xiulen per les vores de la porta metàl·lica. Una bona empenta, i cedirà.

Muftak es va ajupir al costat del portal.

—És increïble —va dir—. Pots sentir a algú dins?

Kabe va escoltar, les seves oïdes van tremolar.

—Només roncs en un altre pis. Ningú es mou.

—Llavors allà va —el talz es va agafar fermament en l'ampit i va empènyer. El portal d'accés va cedir lentament, inclinant-se cap a l'interior, a continuació les frontisses es van trencar i el metall va caure. Un esmorteït clank va sonar per algun lloc per sota.

—Les vibracions no han canviat —s’alegrà Kabe—. Què et vaig dir, Muftak? Això serà un joc de nens!

Abans que Muftak pogués detenir-la, Kabe es va esmunyir cap avall endinsant-se en la foscor. El talz la va sentir emetre espetecs discrets mentre baixava, i va saber que estava escoltant els ressons per veure en la foscor.

—Res inusual fins ara —va informar—. Estic gairebé a bai... —en sentir la seva interrupció, Muftak es va ajupir ficant el cap pel forat, forçant els seus ulls nocturns. Sota ell, Kabe penjava, girant lentament, a la longitud d'una pota del sòl.

—Kabe, què ocorre? Per què t'has detingut? —va exigir Muftak.

—Shhh —mentre observava, Kabe va canviar de posició, posant-se de cap per avall, després va baixar el cap fins que la seva oïda va estar just a sobre la moqueta. Va espetegar de nou—. Oh, fems de bantha... —la va sentir murmurar.

—Què passa?

—Un soroll, per sota del sòl... hi ha alguna cosa aquí a baix. L'aire flueix al seu voltant, i zumzeja... metàl·lic, probablement —de sobte va deixar escapar un petit crit aterrit—. No baixis encara! És algun tipus de parany! Un accionador per ressort...

Muftak va observar mentre ella espetegava, tractant d'estimar les estructures per sota del sòl.

—Bigues estàndard allà... —va murmurar, uns segons més tard. Amb un parell de vigoroses remenades, es va balancejar cap a enrere i endavant, després va deixar caure la seva palanca per provar-ho—. Sense canvis! —va cridar, llavors va saltar ella mateixa—. Només has d'aterrar aquí...

Quan Muftak va estar a baix, van sortir de la sala de la cúpula, i es van esmunyir escales avall en la foscor. En la part inferior, Kabe va sentir el zumzeig electrònic distintiu d'una alarma.

Ràpidament, la petita chadra-fan la va localitzar i la va desactivar.

A la seva dreta, un portal conduïa a una sala gran, un saló d'algun tipus, equipat amb luxosos mobles entapissats. Una de les parets tenia una vitrina oberta plena de petites estàtues daurades i antigues armes enjoiades. Muftak va panteixar en veu baixa... el botí d'un centenar de mons... era seu per prendre’l!

Amb cautela, van entrar. Treballant amb pressa febril, van començar a omplir d'objectes valuosos els sacs que havien portat.

—Estarem lluny d'aquí abans que t'adonis —va murmurar Kabe, ficant un suport per a pipes particularment ornamentat en el seu sac—. No lamentes ara no haver-ho fet...?

Dues llums van parpellejar brillant en l'avantsala del saló. Un androide, activant-se. Kabe es va congelar aterrida. Muftak va treure el seu blàster.

—Oh, disculpin la interrupció —va dir l’androide amb un to melodiós—. He estat esperant per a... per cert —el seu to va canviar—, què fan aquí en aquestes hores de la nit? Sé que els amics de l'amo Jabba són una mica... inusuals, però...

Muftak va fer un pas cap a la màquina.

—Hem d'estar aquí. El teu il·lustre amo ens ha demanat que vinguem a buscar algunes de les seves possessions per transportar-les al seu palau.

L’androide va donar uns passos primmirats entrant a la sala.

—Això ho explica, llavors. Bzavazh-ne pentirs o ple-urith feez?

Muftak es va adonar amb retard. El seu llenguatge.

—On has après això?

L’androide va inclinar el cap, i els seus ulls il·luminats van semblar omplir-se de satisfacció.

—Oh, amic talz, estic versat en les llengües i costums del seu planeta, Alzoc III, i en les de quatre mil nou-cents vuitanta-vuit altres mons. Sóc l’androide de protocol de l'amo Jabba, K-8LR. L'amo Jabba no podria passar sense mi. Cert és que mai abans he tingut l'oportunitat d'utilitzar el meu mòdul talz. Vaig a comprovar amb l'amo Fortuna si vostès estan dient la veritat.

Kabe, ara sota control, estava movent-se lentament cap a l’androide, tractant de semblar amistosa. Va desenrotllar la seva corda d'escalada.

—Estem dient la veritat, droide. No necessites comprovar-ho.

—Oh, però haig de fer-ho, amiga chadra-fan, k’sweksni-nyiptsik. No té ni idea en els problemes que em ficaria si no ho faig...

De sobte Kabe va saltar i va embolicar la corda al voltant de les seves extremitats.

—El pern de retenció, Muftak!

—Amics meus, si us plau no... —gemegava K-8LR com un captaire de carrer jawa—. Oh! L'amo Jabba els castigarà... —va començar a lluitar, però el talz es va apressar a atrapar-lo, i amb un moviment va agafar el pern fixat al seu pit. K-8LR estava regirant-se, tractant d'alliberar-se de les cordes al voltant del seu cos, però Muftak estava damunt. Amb una ràpida estirada, li va arrencar el pern.

Quan el pern es va desprendre, l’androide va deixar de lluitar.

—Oh, gràcies —va dir—. No tenen ni idea de com de bé que em sento. Mai m'ha agradat treballar aquí. Mai. Aquest Jabba... tan groller! I els pinxos que treballen per a ell! Les coses que he vist li arrissarien la probòscide, amic talz. Ara, si no els importa, crec que me n'aniré. Podrien deslligar-me?

—Calla, droide! —Kabe va agusar les seves oïdes, escoltant atentament. Quan no va detectar res, van començar a reunir el botí de nou. K-8LR, encara mig lligat, els seguia, elogiant les seves eleccions amb un murmuri metàl·lic.

—K-8LR —va dir Muftak, ficant una petita estatueta tallada en la bossa que penjava sobre el seu pelut abdomen—, si realment estàs agraït, digues-nos on guarda el hutt els seus tresors més valuosos.

L’androide va fer una pausa, semblant pensar.

—Hi ha artefactes corellians en les parets de la seva sala d'audiències que no tenen preu, si els meus bancs de memòria no fallen. I una obra manual dels primers dies de la civilització humana.

—Porta'ns allà!

***

Mentre Muftak i l’androide es dirigien cap a la porta, parlant en veu baixa sobre la ubicació d’Alzoc III, Kabe va arrencar precipitadament una gran gemma de foc de l'ull d'una escultura. La va ficar en una de la miríada de butxaques de la seva roba, unint la gemma als altres petits objectes de valor que havia ocultat sobre la seva persona. Mai hauré de buidar butxaques de nou, va pensar.

Van seguir a l’androide de tornada al passadís i cap a la dreta. Mentre avançaven silenciosament, les orelles de Kabe van tremolar davant un so tan suau que cap altre podria haver-ho escoltat. Respiració. Agonitzant, aspra... i conscient. Es va detenir davant la tercera porta.

—Qui hi ha en aquesta sala? —li va preguntar a K-8LR—. Qualsevol que estigui aquí està despert.

K-8LR es va detenir.

—És una de les víctimes del meu antic amo, em temo. Un missatger humà. L’han estat torturant durant dies amb un disruptor nerviós.

Muftak li va indicar que seguissin, però Kabe va vacil·lar.

—Saps quant pagaria Valàrian per un disruptor nerviós? —li va murmurar al talz—. Droide, pots obrir?

—Certament, senyora —K-8LR es va interconnectar amb el pany i la porta es va obrir.

Muftak es va remoure nerviós, gratant-se el cap.

—Kabe, no ens involucrem en això. Aquí dins empesta.

La chadra-fan va ignorar al seu amic, entrant a l'habitació. De mala gana, Muftak la va seguir.

Un home nu, fràgil i pàl·lid amb un aire de tristesa infinita jeia lligat a un llit, gemegant. Quan van entrar, els seus ulls es van fixar en ells. El disruptor nerviós, una petita caixa negra muntada sobre un trípode alt, estava al costat del llit. Kabe es va acostar i, ignorant resoltament a l'humà, va començar a desconnectar-lo.

—Aigua —va suplicar l'home amb les restes fantasmagòriques d'una veu—. Aigua... si us plau.

—Calla —va etzibar Kabe. Fins i tot mentre els seus dits es movien, descargolant hàbilment petits components, es va recordar dels dies previs al fet que Muftak la trobés, quan ella havia vagat pels carrers de Mos Eisley, famolenca... i gairebé embogida per la set. Incapaç de contenir-se, va mirar a l'humà. Els seus ulls es van trobar.

—Aigua —va dir l'home amb veu ronca—. Si us plau...

Els dits de Kabe es van alentir, llavors, maleint en veu baixa, va treure un petit flascó del seu cinturó i l'hi va tendir.

—Aquí està l'aigua. Ara deixa'm en pau —amb els seus braços restringits, l'humà només va poder contemplar el flascó amb anhel.

—Jo la hi donaré, senyor —va dir K-8LR, avançant-se. Va aixecar el cap de l'humà, i va mantenir l'aigua en els seus llavis.

El disruptor nerviós finalment va ser desmuntat. Kabe el va ficar en el seu sac.

—Això per si sol ens proveirà suc suficient per a tota la vida! —va dir triomfalment.

L'humà va acabar l'aigua i es rellepà els llavis esquerdats i aspres. Els va mirar acuradament.

—Vosaltres dos... esteu interessats en els crèdits. Us agradaria guanyar trenta mil, ràpid, sense risc?

Muftak, intranquil, estava vigilant el passadís. Kabe, que ja estava girant-se per anar-se’n, es va detenir. Ella va avaluar a l'home amb recel.

—Què vols dir, humà?

—El meu nom és Barid Mesoriaam. Recordeu aquest nom, ja que serà la vostra contrasenya. Si lliureu un datapunt a cert mon calamari que estarà a Mos Eisley en els propers dies, els crèdits són vostres.

Kabe ho va considerar.

—Un datapunt. Trenta mil? D'on vas a treure'ls? Com sabem...?

—Haureu de confiar en mi. Quant a la ubicació del datapunt... —Mesoriaam va tancar la boca i va bellugar la llengua entre les dents. Quan la va obrir, hi havia un petit cercle negre visible en la punta de la seva llengua. Kabe va recollir el datapunt.

Muftak, qui havia tornat al costat del llit a temps per sentir la major part de la conversa, va mirar sorprès a l'home.

—Què hi ha en aquest datapunt que valgui tant? —va preguntar.

Mesoriaam va tractar d'incorporar-se, però estava massa feble.

—Això no us correspon a vosaltres saber-ho. Digueu-li al mon calamari que és només per als ulls del General Dodonna.

—Barid Mesoriaam és partícip de la Rebel·lió contra l'Imperi —va dir K-8LR amb aire de suficiència—. Desitgen restaurar el poder al Senat, segons tinc entès. Sens dubte el datapunt està relacionat amb els plans dels rebels.

El talz es va acariciar la probòscide, pensant.

—Agafa, Muftak, posa això en la teva bossa —va ordenar Kabe, tendint-li el datapunt.

Muftak va obeir.

—Rebels —va repetir meditatiu—. K-8, és això el que Jabba està tractant de sostreure-li? Fa això seguint ordres imperials?

—El meu antic amo no afavoreix a ningú —va replicar l’androide—. Ven al millor postor. Per desgràcia per a ell, Mesoriaam ha resistit totes les tortures, no ha revelat res.

—Fins ara. Vosaltres sabeu qui sóc i el que conté aquest datapunt —va dir Mesoriaam—, no hi ha res que us impedeixi vendre la informació al Prefecte. No obstant això, si ho feu, recordeu que no hi ha lloc per als no-humans a l'Imperi. En els orgullosos dies de la República, tots els éssers tenien el mateix estatus. Mireu al vostre voltant i digueu-me si això encara és així.

Kabe va arrufar el gest amb impaciència.

—Si els teus amics ens donen trenta mil, no m'importa el que... —ella es va donar la volta bruscament—. Què ha estat això?

Les llums es van encendre en el passadís.

—Oh, no —va dir K-8LR—. Això no sembla ser un gir molt prometedor dels esdeveniments.

Muftak va treure el seu blàster.

—Fotem el camp d'aquí. Ara.

El talz va contenir l'alè quan va arribar al passadís, brandant el seu blàster, però no hi havia ningú a la vista. Kabe li va seguir, tractant d'encaixar un nou tresor en el seu sac ja a vessar.

—La sala d'audiències de Jabba, Muftak. Aquest treball manual ha de valer milions!

Muftak la va mirar bocabadat, incrèdul.

—Kabe, estàs boja? Hem de...

De més enllà del saló van sorgir dos rudes gamorreans brandant destrals, grunyien obscenament. Muftak va empènyer a Kabe darrere d'ell, i tots dos van retrocedir davant els nouvinguts. El talz va disparar el seu blàster... però no va ocórrer res.

—Dispara'ls, Muftak! —va xisclar Kabe.

Muftak va emetre un brunzit frustrat.

—Ho estic intentant!

Destorbat pel seu sac, va examinar l'arma el millor que va poder, fent marxa enrere al mateix temps. Els gamorreans es xisclaven l'un a l'altre, evidentment fent plans. Desesperadament, Muftak va empènyer la font d'alimentació perquè fes millor contacte, va veure la bobina d'ignició començar a resplendir. Ja ho tenia. Apuntant, va disparar al guàrdia més proper. L'arma va escopir, i el dard d'energia va rebotar en la fulla de la destral del guàrdia, que la utilitzava com a escut. Els gamorreans es capbussaren cobrint-se, just quan un petit jawa va aparèixer per una altra porta, disparant amb un blàster. Muftak va aconseguir efectuar uns pocs trets més, enviant al jawa corrent de tornada al seu amagatall.

—Per aquí! —Kabe estava passant per davant de l'entrada principal, una porta blindada reforçada prou gran com per admetre a l'enorme hutt. Una mirada li va dir a Muftak que estava electrònicament bloquejada.

La chadra-fan es va apressar en direcció a la sala d'audiències.

—Hi ha una altra sortida aquí dins... mantingues-los a ratlla mentre l'obro!

—Mantenir-los a ratlla? —va cridar Muftak—. Com? —va seguir a Kabe, i es van precipitar dins de l'enorme sala d'audiències circular. Dominant l'altre extrem de la sala estava la tarima de fusta ornamentada del hutt; sobre ella penjava un tapís gegantesc que representava una grotesca escena de la vida familiar hutt.

Just com Kabe havia dit, hi havia una altra porta més petita... però també tenia un pern electrònic.

—I ara què? —va panteixar Muftak—. Estem atrapats!

—Tal vegada pugui obrir-la... —va dir Kabe amb incertesa—. Però necessitaré temps... —traient el disruptor nerviós, el va posar en el terra, apuntant cap a la porta, i després el va encendre—. Usaré això per bloquejar l'entrada!

El temps estava en contra seva... amb prou feines havien completat mig camí a través de la càmera quan més gamorreans van carregar per la porta, esgüellant com incursors tusken. Un estava armat amb un blàster. Trets letals van rebotar darrere d'ells mentre Muftak agafava la Kabe i es llançava a través de la càmera, posant-se a cobert darrere de la tarima d'audiències d’en Jabba.

Els trets blàster es van detenir bruscament, i els dos lladres van treure el cap per veure als quatre gamorreans trontollant-se en l'entrada, esgüellant de dolor i fúria. Apuntant amb cura, Muftak va abatre a tres d'ells amb trets ben col·locats. El quart va escapar de tornada cap al passadís.

Kabe va començar a gatejar cap a la porta.

—L'obriré...

Es va deslligar l'infern. Deu guàrdies de diverses espècies van aparèixer en la porta, cadascun d'ells deslligant una andanada de foc de blàster. El disruptor de la Kabe els va retenir de moment, però els dos amics es van cobrir darrere de la tarima.

—No podrem aguantar molt més així —grunyí Muftak, apuntant i disparant a la rajada de guàrdies embussats a l'entrada—. Tard o d'hora un dels seus trets copejarà el disruptor... i llavors els tindrem aquí dins.

L'única resposta de la Kabe va ser un xiscle aterrit. Muftak va mirar per sobre de la tarima, a la recerca d'un bon objectiu, i va albirar uns pàl·lids trets distintius en la part posterior de la multitud. Bib Fortuna... el majordom twi’lek d’en Jabba, qui sens dubte estava dirigint la batalla des de la seguretat del passadís. Un grunyit sibilant provinent de dalt va atreure la seva atenció, i va aixecar la mirada per veure una enorme xarxa penjant del sostre, prou gran com per cobrir tot el centre de la sala d'audiències. Es deia que la xarxa contenia xiuladors kayven, uns carnívors voladors amb un apetit tan gran i agut com les seves dents. Jabba utilitzava els kayven per «influenciar» a socis comercials poc inclinats en acords favorables per al hutt.

Apuntant al fornit tors d'un abyssini, Muftak va disparar un altre raig, i va ser recompensat amb un crit quan l’ésser va caure.

—Muftak, què anem a fer? —va gemegar Kabe. Ell va baixar la mirada cap a ella, la va veure arraulida i tremolant al seu costat.

—Si tan sols poguéssim obrir aquesta porta... —va murmurar el talz, gairebé per a si mateix. Però estava massa lluny...

Un altre tret de blàster crepità per damunt, tan a prop que Muftak es va llançar sobre Kabe, gairebé aixafant-la contra el terra. Un guspireig va omplir l'aire; el tapís que estava darrere d'ells ara cremava en un lloc i fumejava en diversos altres. Això és tot... mai sortirem d'aquí vius, va pensar. Mai sortiré d'aquest infern de sorra, mai veuré Alzoc III... mai assaboriré el nèctar d'aquestes flors...

—Surt de damunt! —va xisclar Kabe sota ell. Muftak es va apartar, panteixant i tossint pel fum. Kabe es va quedar mirant el foc amb els ulls desorbitats—. Muftak... —va gemegar.

El talz va entretancar els ulls davant els circells de fum, tractant d'apuntar. Va disparar a un gamorreà, però la seva visió borrosa li va fer fallar. El foc de resposta va rebotar en el mobiliari. Un tret de blàster va copejar el disruptor nerviós, trencant-lo.

Ara se'ns tiraran damunt!, va pensar Muftak, però els guàrdies encara es contenien. Evidentment no s'havien adonat que l'entrada ara estava buidada... o això, o el fum els dissuadia. Potser Bib Fortuna els ha ordenat romandre enrere, imaginant que el foc ens atraparà, va pensar. D'aquesta forma no s'arrisca a perdre més guàrdies.

Sense previ avís, la porta de sortida es va obrir.

L'aire fresc de la nit va fluir entrant, avivant les flames, enviant els remolins de fum en onades. Muftak va agafar els dos sacs de botí, empenyent-los a les mans de la Kabe.

—Fuig! —va ordenar—. Et cobriré!

La chadra-fan va vacil·lar.

—Però, què hi ha de tu?

—Aniré just darrere teu! —va mentir. Algú tan petit i ràpid com la Kabe podria ser capaç de sortir per la porta, sota el seu foc de cobertura, però Muftak, amb la seva pesada massa, no tenia cap oportunitat. Però almenys Kabe viuria. Amb la riquesa d'aquests sacs, tindria la vida resolta...—. Vés-te’n! —va cridar, literalment tirant-la de darrere de la tarima. Va disparar als guàrdies, veient de cua d'ull com ella s'escapolia a través del fum.

Una pluja de foc va forçar a Muftak a ajupir-se de nou, però no abans de ser recompensat amb la visió de la Kabe desapareixent a través de la porta. Gràcies a la Força per això. Ell es va recolzar, el seu blàster li abrasava la pota mentre es preparava per vendre cara la seva vida...

***

Panteixant, asfixiada, Kabe va trontollar per la sortida i es va endinsar en la nit. Els pesats sacs del botí la llastraven, però abans que perdre'ls es tallaria un braç. Ficant-se a través d'un portal en un jardí emmurallat, es va recolzar en una escultura de grandària natural de Jabba, empassant aire. Darrere d'ella va poder sentir trets de blàster xiulant. On estava Muftak?

Apuntant-se pel portal i mirant cap a la sortida de la sala d'audiències, la chadra-fan va observar mentre núvols de fum s'elevaven. Amb cada segon que passava, el dolor s'alleujava en el seu cor accelerat i en els seus pulmons tibants. Encara sense Muftak. Kabe va observar el carrer, escoltant els sons distants dels bombers i els venedors d'aigua convergint a la casa de la ciutat del hutt des de totes direccions.

On en nom de la Força estava Muftak?

Kabe es va estremir davant el so de més foc blàster a la sala d'audiències. El fum va enfosquir la nit, eclipsant els estels. Tota la sala havia d'estar cremant... Muftak!

Tristament, la petita chadra-fan es va adonar que el seu amic mai havia tingut la intenció de seguir-la. Li havia donat l'oportunitat d'escapar al preu de la seva pròpia vida. Lentament, va recollir els dos sacs carregats. Seria una bogeria sacrificar l'últim regal del talz... Muftak volia que ella escapés... amb el botí.

Kabe va fer un pas cap al portal de l'altre costat del jardí, que donava a un carreró. Imatges van passar amb rapidesa davant els seus ulls, de si mateixa, famolenca, ploriquejant en els carrerons, massa feble per córrer, gairebé massa feble per caminar. Muftak l'havia recollit, carregant-la en braços, i l'havia portat a casa, al seu cau... havia comprat aigua per a ella, i menjar...

Kabe va donar un altre pas...

Els sacs es van lliscar d'entre els dits de la chadra-fan, ressonant en el sorrenc terra prop de la cua de pedra de l'escultura. Kabe els hi donà una puntada de peu brutal, sabent que no durarien ni dos segons allà fora, sense importar quant tractés d'amagar-los.

—Maleït siguis, Muftak! —va xisclar...

... i, tornant-se, va córrer de tornada a la sala d'audiències.

Espetegant sorollosament, Kabe va poder captar la presència d’en Muftak per les seves vibracions, fins i tot a través del fum envoltant. El talz encara estava on l'havia deixat, però la sala ja estava plena de guàrdies avançant. Muftak retornava el foc, però el paquet d'energia del seu blàster estava clarament esgotant-se... els feixos vacil·laven mentre ella s'arrossegava pel terra de la sala d'audiències.

Amb els ulls plorosos, tossint mentre tractava de sentir les vibracions, Kabe va captar una forma davant d'ella. Un rodià. Va saltar, tancant les seves esmolades dents en la cama del guàrdia. Ell va cridar, va deixar caure el seu blàster i es va tornar, tractant de copejar-la amb el puny. La chadra-fan el va deixar anar, va agafar el blàster i va disparar al guàrdia a frec de roba.

—Muftak! —va cridar—. Vinga! Jo et cobriré!

D'alguna forma, malgrat la confusió, ell la va sentir. Kabe va espetegar frenèticament enmig del caos de fum, flames i cossos esfondrats, i va ser premiada amb el so del talz sortint de darrere de la tarima.

Ajupint-se, es va fer a si mateixa un objectiu tan petit com li va ser possible, al mateix temps disparava salvatgement a qualsevol cosa que es movia. Podia veure a Muftak; estava avançant cap a ella, apartant guàrdies com si fossin nens, utilitzant la seva enorme massa per aixafar qualsevol cosa en el seu camí.

—Per aquí! —va cridar Kabe—. La porta!

Muftak es va dirigir cap a ella... només per ser confrontat per dos gamorreans, grunyint i cridant amenaces. Kabe va apuntar amb cura, i va disparar a un a l'esquena. El seu company es va girar cap a ella, i Muftak li va donar una puntada de peu.

De sobte, una nova veu va cridar.

—Amic talz! Amic talz... allunyi's del centre de l'habitació, si us plau!

Kabe va mirar cap amunt, a través del fum, per veure a K-8LR apuntant-se per una finestra a meitat de camí de la cúpula. Muftak va obeir, canviant la direcció del seu avanç just a temps d'evitar una enorme xarxa que es va desplomar des del vèrtex de la cúpula, engolint a la major part dels guàrdies.

Els grunys i xiscles dels guàrdies es van barrejar amb els salvatges udols dels xiuladors kayven. La xarxa es removia feroçment.

Una llarga gambada després, Muftak va aconseguir arriba fins a la chadra-fan, la va aixecar sense detenir-se, i després va córrer cap a la porta oberta.

—Deixa'm en el terra! —va xisclar Kabe al moment en què van estar fora de la casa de la ciutat. Ràpidament, ella es va apressar a l'ombra de l'estàtua, però, per descomptat, els sacs havien desaparegut.

Les espatlles de la chadra-fan es van enfonsar.

—Fems de bantha!

—Kabe... vas tornar...

Era Muftak, i la mirava amb incredulitat, amb els ulls encara ennuvolats pel fum.

—Pensava que ja estaries a mig camí de casa.

Kabe donà una puntada de peu a la deteriorada paret del jardí amb disgust.

—Muftak, ets tan maleïdament estúpid! Per descomptat que no podia deixar-te allà, quan ets massa ximple per sortir d'allà per tu mateix. Hauries estat farratge de bantha segur!

El talz la va mirar inquisitivament, i després, de sobte, brunzí amb lleugera diversió.

—Kabe... m'has salvat la vida. Tu i K-8. Has tornat per rescatar-me.

La chadra-fan va posar ambdues mans en els seus malucs i li va mirar.

—Bé, per descomptat que sí, idiota! Som socis, no?

Muftak va assentir.

—Sens dubte, Kabe. Socis. Anem, sortim d'aquí.

Tots dos van començar a desplaçar-se furtivament, movent-se automàticament per les ombres, evitant als transeünts. Darrere d'ells, el foc s'estava propagant.

—Les parets no cremen —va observar Muftak—, però l'interior es quedarà fet cendres, en aquest ritme.

—Jabba és tan ric que podrà arreglar-ho, sense problemes —va dir Kabe veraç—. Muftak... una cosa que em desconcerta. Qui va obrir la porta?

—Va haver de ser l’androide —va respondre el talz—. Només espero que Bib Fortuna no ho veiés ajudant-nos a escapar. Si ho ha vist, no hi ha esperança per a K-8LR.

—On anirem ara? —va preguntar Kabe, sempre pràctica.

—A la casa d’en Momaw Nadon. Ell ens ocultarà... si està viu. I no hi ha hagut cap informació sobre la seva mort, per la qual cosa ha d'haver-les-hi arreglat per superar a Alima d'alguna manera.

—Però no podem quedar-nos aquí... —es va lamentar Kabe—. Les nostres vides no valdran ni l'escopinada d'un sarlacc si Jabba s'assabenta de qui ha destrossat la seva casa!

Muftak li va dirigir una llarga mirada.

—Tens raó... no podem quedar-nos aquí. Sortirem de Mos Eisley i de Tatooine abans que ningú pugui informar sobre nosaltres.

—Com, Muftak? Hem perdut gairebé tot el botí! —la qual cosa no era del tot cert... Kabe podia sentir les petites protuberàncies de mitja dotzena de pedres precioses a la seva roba.

—Has oblidat el datapunt? —amb aire de suficiència, el talz es palmejà el ventre pelut.

Kabe li va mirar fixament, amb els ulls ben oberts, i després va començar a parlotejar alegrement per a si mateixa.

—Trenta mil! I seran tots nostres! I ni tan sols volies entrar en aquella sala... pràcticament vaig haver d'arrossegar-te! Et vaig dir que mai et penediries d'aquesta nit, Muftak, veritat? Veritat?

En silenci, el gran talz va assentir estant d'acord.

***

Dues nits després, en l'amagatall secret de l’ithorià sota les arrels de l'arbre carnívor vesuvague, Muftak es va plantar davant el mon calamari que Momaw Nadon havia conduït allà per reunir-se amb ell.

—Barid Mesoriaam va dir que això era només per als ulls del General Dodonna —va dir el talz.

—Entenc —va dir l'ésser aquàtic, estenent una aleta—. El datapunt, si us plau.

—En primer lloc, el nostre pagament —va alçar la veu Kabe—. Creus que som estúpids?

En silenci, el mon calamari va extreure crèdits d'una bossa fent que els ulls de la chadra-fan brillessin amb avidesa. Muftak els va comptar precipitadament.

—Només hi ha quinze mil —es va queixar—. Ens van prometre trenta.

—Tinc una cosa millor que els crèdits per a la resta del pagament —va prometre el contacte rebel, ficant la mà en la butxaca.

—Què podria ser millor que els crèdits? —es va burlar Kabe, obertament despectiva.

—Això... —va dir l'espia, subjectant dos documents segellats i precintats d'aspecte oficial—. Dues cartes de trànsit, signades pel mateix Gran Moff Tarkin. Amb aquestes podreu anar a qualsevol lloc!

Muftak va mirar fixament els documents amb els seus quatre enormes ulls. Cartes de trànsit! Amb elles serien capaços d'arribar a Alzoc III... i després, tal vegada, a Chadra, el món d'origen de la Kabe.

—Però així i tot obtenir passatge per sortir de Mos Eisley no és tasca fàcil... —va dir Muftak, prenent els preuats documents i guardant-los acuradament, juntament amb els crèdits, en la seva bossa. Amb gravetat, va lliurar el datapunt.

—Això del passatge està solucionat, amic meu —va dir Momaw Nadon, sortint de les ombres—. Partireu aquesta nit. Tal vegada, ara que teniu això... —l’ithorià decantà un peduncle ocular en direcció a les cartes de trànsit—, algun dia podreu ajudar a la Rebel·lió de nou.

—No comptis amb això, Momaw —va xisclar Kabe—. Estem en això per nosaltres, no per cap Rebel·lió, veritat, Muftak?

El talz es va gratar el cap, i no va contestar.

***

Kabe va estirar el coll per veure a través del finestral del petit vaixell de càrrega, observant el món daurat sota ells, girant mandrosament a la llum dels seus sols bessons.

—Mai vaig pensar que veuria Tatooine des d'aquí —va refilar, una mica inquieta—. Em vindria bé una copa, Muftak.

—No mentre estiguem a l'espai, petita —va dir el talz—. No volem que emmalalteixis. Però a Alzoc... ah, podràs beure del millor nèctar!

—I què hi ha del suc juri? —va preguntar, desconcertada—. No em diguis que no tenen suc juri, Muftak!

Muftak brunzí suaument.

—No tinc ni idea, petita —va dir gentilment. Cada vegada que el talz es movia, podia sentir les cartes de trànsit ocultes en el seu lloc. Primer Alzoc III, va pensar. Després, potser, Chadra... i des d'aquí? Qui sap? La Rebel·lió ha estat molt més benèfica per a nosaltres del que l'Imperi ho ha estat o ho serà mai... tal vegada, després d'haver vist els nostres mons d'origen, serà temps de pensar una vegada més en la Rebel·lió.

Kabe seguia mirant pel finestral, murmurant per a si mateixa amb disgust per la falta de suc juri. Però de sobte, va aixecar la mirada cap al seu gran amic, amb els seus ullets parpellejant.

—Se m'ha ocorregut una raó més per alegrar-me de deixar Mos Eisley, Muftak.

—I quina és, petita?

—Almenys mai hauré d'escoltar aquest... aquest soroll que fa Figrin D’an de nou! Especialment la seva interpretació de «El Pas Seqüencial dels Intervals Cronològics». Aquesta realment danyava les meves oïdes...

Muftak va acariciar la seva probòscide, brunzint suaument amb diversió.

FI