Percutor: El relat de les «Germanes Tonnika» (i III)

Anterior

III

La cel·la de la comissaria de policia era encara més freda que la cantina, però això era tot el que tenia al seu favor. Petita, amb pocs mobles, bruta amb l'omnipresent sorra de Tatooine, tenia tot l'encant d'un contenidor de transport usat.

—Saps quan ens trauran d'aquí? —va preguntar la Karoly, recolzada contra una paret i mirant tristament a la porta.

—No sembla que vagi a ser aviat —va dir la Shada—. El coronel va dir alguna cosa sobre acabar la recerca abans que ens traslladessin a la seva nau.

El llavi de la Karoly es va crispar. Clarament, ella també estava apreciant la ironia: La cerca dels imperials ja havia acabat, només que no ho sabien.

O tal vegada ho sabien. Tal vegada el coronel només estava jugant a les disfresses mentre aconseguia l'equip d'interrogatori adequat.

Shada va mirar al voltant de la sala. Una llitera individual, un llum de lectura subjectada a la paret sobre un extrem, instal·lacions de servei primitives, una porta de barrots, i una finestra d'observació d'un sol sentit a l'altre costat. Recursos limitats, i sense privadesa per usar-los.

Cosa que les deixava únicament amb el seu entrenament de combat. I la possibilitat que els imperials encara no sabessin que estaven tractant amb Mistryl.

—Només espero que ens donin de menjar abans —li va comentar a Karoly—. Estic famolenca.

La cella de la Karoly es va alçar.

—Jo també —va dir, mirant al seu voltant—. Tal vegada hauria de colpejar els barrots a veure si puc captar l'atenció d'algú.

—Endavant —va dir la Shada, tombant-se en la llitera i deixant descansar la mà ociosament en el llum de lectura sobre el seu cap, examinant-lo amb els dits. Estava fixat a la paret sobre la llitera, però una mica de treball amb la sivella del seu cinturó hauria de deixar-lo anar. Darrere hi hauria cables d'alimentació...—. Pensant-ho bé, en el seu lloc potser hauries de provar amb aquest mirall —li va dir a Karoly, fent un gest cap a la finestra espia—. Probablement algú està mirant.

—D’acord —va dir la Karoly. Es va acostar a la finestra i va estrènyer la cara contra ella, bloquejant la vista de la cel·la—. Escolti! Hi ha algú aquí?

Ràpidament, Shada es va llevar la sivella i es va posar a treballar mentre la Karoly seguia esvalotant. Va aconseguir afluixar la primera de les tres fixacions; la segona; va començar amb la tercera...

—Ja n'hi ha prou d'escàndol! —va etzibar algú.

Shada es va detenir, amagant la sivella, quan un home amb un uniforme destenyit va aparèixer a la porta.

—Tenim gana —es va queixar ella.

—És una pena —grunyí ell—. El menjar vindrà en dues hores. Ara calleu si no voleu que us lligui i emmordassi.

—Dues hores? —va repetir la Shada—. No podem esperar tant. Pots aconseguir alguna cosa perquè aguantem?

—Si us plau? —va afegir la Karoly, somrient esperançada.

Els llavis del guàrdia es van torçar; i era a punt d'obrir la boca pel que probablement hauria estat una memorable rèplica quan un jove vestit de civil va aparèixer en escena.

—Problemes, Happer?

—Sempre —grunyí l'altre—. Vaig pensar que tenies lliure fins aquesta nit.

—Així és —va dir el jove, mirant pensatiu a Shada i Karoly—. Vaig escoltar que estaves ofegant-te en presoners; vaig pensar a venir i fer un cop d'ull. A qui tenim aquí?

—Brea i Senni Tonnika —Happer va llançar una mirada furiosa a les dues dones—. Presoneres molt especials del Coronel Parq. I res que ens concerneixi a nosaltres, si em preguntes. Si els imperials volen tancar a la meitat de Mos Eisley, el que menys podrien fer és proporcionar els seus propis dipòsits de retenció.

—I fer les seves pròpies comprovacions d'identitat?

—No m'ho recordis —grunyí Happer—. Tinc quinze executant-se en aquest moment, amb unes trenta més en espera —va mirar de nou a les presoneres—. Mira, Riij, fes-me un favor, vols? Vés a baix als magatzems i agafa un parell de barres de racionament per aquestes dues, haig d'anar a la sala de comprovació... el sistema ha estat necessitant una gran quantitat d’atenció avui, i els soldats d'assalt estan començant a ser mal educats.

—Jo m'encarrego —li va assegurar Riij—. Diverteix-te.

Happer grunyí de nou i va desaparèixer pel passadís.

—Llavors —va dir Riij, mirant-les de nou—. Brea i Senni. Qui és qui?

—Jo sóc Brea —va dir la Shada cautelosa. Hi havia alguna cosa en la forma en què la mirava que li resultava rar.

—Ah —va dir—. Jo sóc Riij, Riij Winward. Sabeu?, vaig escoltar que vosaltres dos us havíeu ficat en un transport que anava cap a on Jabba el Hutt fa tres hores, ho asseguro.

El cor de la Shada va semblar contreure's en el seu interior. Les germanes Tonnika estaven allà? A Tatooine?

—Vam tornar —va dir a través dels seus llavis sobtadament secs—. Suposo que no hauríem d'haver-ho fet.

—Suposo que no —Riij es va detenir—. Vaig escoltar una cosa més també interessant, just després que aquesta gran recerca imperial de droides comencés per tot Mos Eisley fa un parell de dies. Sembla que l'Imperi també va engegar una urgent ordre de crida i cerca sobre un creuer d'atac robat.

—Un creuer d'atac? —va repetir la Shada, posant tant menyspreu com va poder en la seva veu—. Oh, estic segura. La gent roba creuers d'atac a totes hores.

—Sí, jo mateix vaig pensar que sonava bastant estrany —va estar d'acord Riij—. Així que vaig anar i vaig parlar amb un amic meu a la torre de control per veure si això era possible. Sabeu el que em va dir?

—Em moro per escoltar-ho.

—Va dir que va captar alguna cosa colant-se cap al Mar de les Dunes una hora o així abans que aquest destructor estel·lar aparegués i tots aquests imperials caiguessin sobre nosaltres. Quelcom aproximadament de la grandària d'un creuer d'atac —Riij va aixecar les celles—. Interessant, no us sembla?

—Tremendament —va dir la Shada, lluitant per mantenir el seu sobtat temor fora de la seva veu. Així que havien vist el creuer d'atac, després de tot. I Cai estava en seriosos problemes—. Als imperials els complaurà escoltar això?

—En realitat, ell encara no els hi ha dit res —va dir Riij, observant-la atentament—. El seu torn acabava en aquest moment i no li venia de gust passar per una sessió de preguntes amb un grup de soldats d'assalt. Per descomptat, una vegada que van baixar i es van fer càrrec de la torre, va estar fins i tot menys inclinat a recordar coses com aquesta. Això passa a Tatooine.

—Ja veig —va murmurar la Shada. Encara estaven en problemes, però almenys encara tenien un petit respir—. Perdona'm si la propietat imperial perduda no figura a la part alta de la meva llista en aquest moment. Tenim problemes més apressants.

—Estic segur que sí —va dir Riij solemnement—. El número u és com sortir d'aquí abans que Happer descobreixi que no sou Brea i Senni Tonnika.

Shada es va sentir tibar-se de nou. Havia sospitat que ell ho sabia, però havia estat esperant ferventment estar equivocada.

—Això és ridícul.

—Està bé —va dir Riij—. Els micròfons d'aquesta cel·la ja fa tres mesos que no funcionen. També vaig treure el fusible del circuit fa uns minuts, només per assegurar-me.

Shada va mirar a la Karoly. Semblava tan perplexa com se sentia la Shada.

—D’acord —va dir ella, mirant de nou a Riij—. Bé. Estalviem-nos tot això i digues-nos el que vols.

Riij va semblar agafar força.

—Vaig a deixar-vos lliures —va dir—. A canvi del que sigui que hi hagi en aquest creuer d'atac.

Shada li va arrufar les celles.

—És que tens un servei de contraban pel teu compte com a extra?

—No és contraban —va negar amb el cap—. Informació. Per a certs grups interessats.

—Quins grups?

—Això no és important —Riij va somriure feblement—. A Tatooine, normalment no es fa aquesta pregunta.

—Sí, bé, som noves aquí —va respondre la Shada, pensant molt. Això podria ser un truc imperial, ho sabia: una forma que ella i Karoly els hi diguessin on havien amagat el Percutor. Però d'alguna manera semblava una mica massa subtil per a gent que posseïa droides interrogadors i normalment no tenien objecció a usar-los—. Està bé —va dir ella—. Però només si pots trobar-nos una nau que pugui manejar una cosa de tres per cinc metres.

Riij va arrufar el gest.

—Tres per...?

—Ei, Riij! —va cridar la veu d’en Happer des del passadís—. M'haig d'anar... alguna cosa gran s'està gestant en el moll d'embarcament 94. Els imperials han cridat a tota la força de guàrdia per exercir de reforç. Pots vigilar les coses aquí una estona?

—Naturalment, no hi ha problema —li va assegurar Riij.

—Gràcies.

Happer va sortir corrent, els seus passos interromputs pel so d'una porta de seguretat tancant-se.

—I bé? —va sol·licitar la Shada.

—Puc aconseguir la nau —va dir Riij, el front arrugat amb concentració—. El problema serà que sigui prou ràpida. Hi ha una tempesta de sorra gestant-se per aquesta part del Mar de les Dunes... una de gran. Copejarà en un parell d'hores, i és molt possible que enterri la vostra nau per sempre.

—Llavors no tenim molt temps, no? —va dir la Shada—. Treu-nos d'aquí, i en marxa.

***

El vent ja estava bufant a través de les dunes de sorra quan Riij va aterrar matusserament la nau de transport en la vora de l'improvisat túnel que conduïa al creuer d'atac.

—Quant temps tenim? —va preguntar la Shada, cridant per fer-se sentir per sobre del vent mentre els tres mig caminaven mig lliscaven a través de la sorra cap a l’escotilla.

—No gaire —va respondre Riij—. Mitja hora. Tal vegada menys.

Shada va assentir, teclejant en el panell per obrir i entrant en la nau. En la coberta just dins de l’escotilla estava el segment del Percutor que havien desmuntat, amb els elevadors de càrrega encara connectats. A l'altre costat de la gran sala buida D4 estava trinant per a si mateix mentre furgava al voltant de la resta de l'enorme cilindre, a la recerca de qualsevol bit de dades d'últim minut que pogués afegir a la seva extensa lectura tècnica del dispositiu. No hi havia senyals de la Cai.

—Cai? —va cridar la Shada—. Da mala ci tri sor Kehai.

—Sha ma ti —va respondre la Cai, emergint d'un amagatall darrere d'un dels puntals de suport i enfundant el seu blàster—. Començava a pensar que no aconseguiríeu tornar a temps.

—Pot ser que no tinguem suficient —va dir la Shada amb gravetat—. Tenim una altra tempesta de sorra respirant-nos en el clatell. Hi ha un transport fora... tu i Karoly carregueu aquest segment del Percutor a bord.

—Bé —va dir la Cai—. Karoly? Agafa els elevadors per aquest extrem.

Juntes van elevar del sòl el segment del Percutor i el van treure per l’escotilla mentre Shada s'avançava cap a la cabina del creuer d'atac. Com anteriorment, la sorra voleiant interferia amb els sensors, i va haver de filar fi amb els ajustos abans que fos capaç d'obtenir una bona vista. Pel que podia dir, ja no hi havia cap destructor estel·lar sobre Tatooine. Havien d'haver assumit que les seves presoneres escapolides ja havien deixat el planeta. Apagant-lo, es va dirigir de nou on Riij estava ajupit al costat de l'extrem del cilindre Percutor, amb el seu rostre pressionat prop d'una de les obertures.

—Doncs aquí està —va dir—. Què en penses?

Ell va aixecar la mirada cap a ella, la seva cara estava pàl·lida.

—Saps el que teniu aquí? —va murmurar—. Teniu alguna idea?

—No realment —va dir ella amb cautela—. Tu sí?

—Mira aquí —va dir, assenyalant un gravat—. Ho veus? «E.M. Mark Dos. Mòdul Set, Prototip B. Eloy/Lemelisk».

—Ho veig —va dir la Shada—. Què significa?

Riij es va redreçar.

—Significa que això és una part d'un prototip de superlàser per a l'Estrella de la Mort.

Shada li va mirar fixament, una esgarrifança va recórrer la seva esquena.

—Què és una Estrella de la Mort?

—L'últim agafador de l'Emperador al poder. Com res que hagis vist —Riij va mirar cap enrere al llarg de la longitud del Percutor—. I aquí tenim un tros de la seva arma principal.

—Un tros? —Shada va arrufar les celles, seguint la seva mirada. Uns bons dos-cents metres de làser—. Vols dir que això no és tota l'arma?

—No ho crec —va dir Riij—. Mòdul Set, recordes? —va mirar la Shada incisivament—. Haig de tenir aquest tros que heu desmuntat. És absolutament vital.

—Oblida-ho —va dir la Shada—. Si això realment és una arma, la meva gent pot trobar un millor ús per a això que tu.

—Us pagarem qualsevol cosa que vulgueu.

—He dit que ho oblidis —va dir la Shada de nou, passant al costat d'ell. Cai anava a necessitar ajuda...

I de sobte, va ser girada per una mà en el seu braç. Per reflex, va estendre la mà per trencar l'agafada...

Es va quedar immòbil, mirant fixament al blàster que havia aparegut del no-res a la mà d’en Riij.

—És així com honres els teus tractes? —li va preguntar ella.

—Heu de deixar que ho tinguem nosaltres —va dir, en veu baixa—. Si us plau. Necessitem saber tot el que puguem sobre l'Estrella de la Mort.

—Per què?

Va empassar saliva.

—Perquè segurament som el seu primer objectiu.

Shada li va mirar fixament. Tatooine anava a ser el primer objectiu? Ridícul.

I llavors, de sobte, tot va encaixar.

—Estàs amb l'Aliança Rebel, veritat?

Ell va assentir.

—Sí.

Shada es va centrar en el blàster de la seva mà.

—I això és prou important com per matar-me a sang freda?

Ell va respirar profund, va deixar escapar un sospir xiulant.

—No —va admetre—. En realitat no.

—Això pensava —va dir  la Shada—. Mish Kom.

I en un obrir i tancar d'ulls, tot havia acabat. Cai, venint per darrere del Percutor, tenia el blàster d’en Riij. I a Riij.

—Què vols que faci amb ell? —va preguntar ella, lliurant-li el blàster a Shada.

Shada va mirar a Riij, mig doblegat per l'agafada de la Cai.

—Deixa’l anar —va dir—. Ja no ens pot detenir. De totes maneres, més o menys estem en el mateix costat.

—Si tu ho dius —va dir Cai, alliberant l'agafada en el seu braç—. Estem llestes per partir tan aviat com tu ho estiguis.

—Està bé —Shada va arrufar els llavis—. Riij, podràs superar la tempesta en aquest aerolliscador que tenies a bord del transport?

Ell va assentir.

—Sempre que arranqui durant els propers minuts.

—Bé. Cai, desembarca’l. I després tu o Karoly carregueu a D4 a bord i prepareu les naus per volar.

—Rebut —amb una última mirada a Riij, Cai es va dirigir a l’escotilla.

Riij encara estava allà dempeus, mirant la Shada.

—Sento que l'acord s'hagi torçat —li va dir ella, tractant d'ignorar la punxada de culpabilitat que va sentir en el seu estómac. Ell havia arriscat molt per elles, i semblava com si fora a acabar amb res—. Mira, si pots tornar aquí després de la tempesta, ets més que lliure d'agafar el que queda del Percutor.

—Deixa'm que et faci una contraoferta —va dir Riij—. Uniu-vos a nosaltres. Tu mateixa has dit que estem del mateix costat.

Shada va negar amb el cap.

—Amb prou feines som capaços d'ocupar-nos del nostre. No tenim ni el temps ni els recursos per assumir els problemes de la galàxia. Ara no.

—Si espereu massa, pot ser que no quedi ningú que lluiti amb vosaltres —va advertir-la.

—Ho comprenc —va dir—. Crec que és una opció que haurem de prendre. Adéu. I bona sort.

***

La sorra estava sacsejant el casc del transport quan la Shada va acabar la doble comprovació de les subjeccions del Percutor i va tornar de nou fins al pont.

—Tot llest? —li va preguntar a la Karoly mentre es lligava a si mateixa.

—Sí. Riij s'ha anat bé?

Shada va assentir.

—Sembla que just a temps, també.

Karoly li va llançar una mirada de reüll.

—No estic segura que fos bona idea deixar-lo marxar.

—Si comencem a matar a qualsevol que s'interposi en el nostre camí, no serem millors que qualsevol altre mercenari —va dir la Shada—. A més, a ell no li agrada l'Imperi més que a nosaltres.

El comunicador va xiular.

—Estic llesta —va sonar la veu de la Cai.

—Aquí també —li va dir Shada—. Està D4 a bord?

—D4? —es va fer ressò la Cai—. No ho va recollir Karoly?

—Vaig pensar que tu el tenies —va dir la Karoly.

Durant un llarg moment, ella i Shada es van quedar mirant-se la una a l'altra. Després, amb una maledicció ofegada, Shada va teclejar en el panell de comunicacions.

—Riij? Riij, endavant.

Va haver-hi un xiuxiueig d'estàtica; i després la veu de l'altre va arribar feblement a través de l'altaveu.

—Aquí Riij —va dir—. Gràcies pel préstec del vostre droide. El deixaré en la companyia naviliera bothan de Piroket; podreu recuperar-lo quan retorneu la nau.

Un altre cruixit d'estàtica i ell s'havia anat.

—Vols que vagi darrere d'ell? —va preguntar la Cai.

D4, amb una lectura tècnica completa del Percutor...

—No —li va dir Shada, somrient malgrat si mateixa per l'enginy d’en Riij—. No, està bé. Li devem molt. I si té raó, ell i els seus amics necessitaran tota l'ajuda i informació que puguin obtenir.

El seu somriure es va esvair. «E.M. Mark 2» resava el gravat en el Percutor. Estrella de la Mort, Mark 2, tal vegada? Una segona generació d'aquesta cosa que tant aterria a Riij?

Podria ser. I si era així, les Mistryl podrien haver de considerar seriosament la possibilitat d'acceptar l'oferta per unir-se a l'Aliança Rebel.

I si no totes les Mistryl, potser la Shada ho faria pel seu compte. Tal vegada podria trobar alguna cosa en el que realment creure.

Però mentrestant, hi havia de lliurar un paquet.

—Enceneu repulsors —les hi va dir—. Anem a casa.

FI