Traïció a Cestus (LI)

Anterior

–51–

Des del dia en què el Jedi havia estat expulsat de ChikatLik, Vent del Desert havia destruït tres refineries, una planta elèctrica i una planta de manufacturat.

I Duris sabia que allò només era el principi.

No sabia què fer. Només podia emetre ordres de seguretat. G'Mai no estava segura que servissin d'alguna cosa, encara que es complissin sense falta.

Duris ja no sabia en qui confiar. Les Cinc Famílies no deixaven de mentir. Estava en la seva naturalesa, per haver-ho mamat des del primer menjar. Cada poques hores, apareixia una altra taca de color vermell sang al mapa de Cestus. I això significava que es quedaven sense temps. Sabia que les Cinc Famílies traçaven els seus propis plans. La retirarien del càrrec... o alguna cosa pitjor.

I el pitjor era que el que més desitjava era tornar a parlar amb Obi-Wan. Demanar-li que s'expliqués. Potser si haguessin estat sols, hauria estat possible. Però ara...

–Quines són les seves ordres, senyora? –barbotejà Shar Shar.

–Segueix recopilant informació, Shar Shar –va dir ella–. I esperem un miracle.

Els executius coneguts com les Cinc Famílies es van reunir, amb tot el sigil i la discreció que els hi va ser possible, a la seva residència més privada: un búnquer a setanta quilòmetres al sud de ChikatLik. El búnquer tenia el nom oficial de "complex d'entreteniment" i posseïa una xarxa de comunicacions que podia monitorar tot el planeta, així com prou menjar i aigua per abastir a deu persones durant sis mesos. Les instal·lacions externes incloïen un holoàtrium, sales d’exercici, menjadors, luxoses habitacions i zones de descans. Hi havia una estada interna encara més segura, amb parets prou gruixudes com per suportar fins a l'atac de míssils glazion al llarg de tot un dia estàndard.

Trillot mai havia entrat al búnquer, malgrat la seva relació amb el clan x'ting, i dubtava que tornés a tenir l'oportunitat de fer-ho. De moment, el seu amfitrió era el seu cosí llunyà, Quill, que li havia algun que altre favor. Tot i així, l'ambient era visiblement tens. I no va millorar quan va entrar a la sala una dona alta, de crani rapat i amb la pàl·lida pell de les temples inscrita amb tatuatges. Ventress portava una granota de cos sencer de cuir negre sullustà que emfatitzava aquella pertorbadora qualitat etèria dels seus moviments.

Trillot va realitzar les presentacions.

–Els hi presento a Asajj Ventress.

Els presents es van aixecar cortesament. Després van tornar a seure i esperar que ella parlés.

–Sóc la comandant Asajj Ventress –el crani tatuat va atreure les mirades com si els dibuixos estàtics tinguessin vida–. Represento al Comte Dooku. La nostra nova empresa, els androides MJ, us proporcionarà riquesa i poder sense límits. Però no us confongueu; al meu Mestre li preocupen coses més importants que els beneficis. Si negocieu amb netedat, sereu recompensats –els delegats van xiuxiuejar entre si, assentint emfàticament, i Ventress va haver d'alçar lleugerament la veu per tornar a obtenir la seva atenció–. Si tracteu això com una transacció comercial qualsevol, us penedireu en la mort.

La senyora Por'Ten va alçar una prima mà de venes blaves.

–No cal parlar així, comandant. Potser hi hagi hagut una mica de confusió últimament, però puc assegurar-li que hem tornat al bon camí amb la... "sortida" d'Obi-Wan Kenobi.

Ventress va inclinar el cap.

–Bé –va dir ella amb els llavis corbats en un somriure gèlid–, llavors discutim els detalls.

La majoria es va mostrar cortesament d'acord, fins que algú va tenir la sinceritat de dir el que pensava.

–I què demana?

Ventress va fixar la vista a l'oradora i va abaixar la mirada amablement.

–Que continuïn servint als seus millors interessos.

La resposta va semblar acontentar-los.

–I quins són aquests interessos?

Ventress va alçar els ulls. Cremaven com brases.

–La supervivència. I no estaríeu vius, cap de vosaltres, si haguéssiu cedit davant el Jedi. Ara bé, sé que va sobreviure almenys una càpsula. Com crec que tant Kenobi com els seus aliats segueixen amb vida. Puc sentir-ho. I intentaran desbaratar les nostres negociacions.

La senyora Por'Ten va recular en veure la feresa de Ventress.

–Q... què hem de fer?

Ventress va esbossar un indici de somriure amb els seus fins llavis.

–Obeir-me –va dir Ventress–. I donar-me la informació que tingueu i que es pugui projectar en un mapa.

–Per què?

La seva mirada es va endurir.

–No demaneu respostes que no podeu comprendre –va dir ella–. Diguem simplement que la meva intenció és demostrar a Kenobi que és inferior a mi. Les seves mentides són la meva realitat.

Tota la informació es va recopilar i introduir en els ordinadors. Incloïa tots els albiraments, tots els actes de sabotatge i tot el que se sabia, inclosa la desaparició de la nau d'escapament.

Tot.

Asajj Ventress va passar a través del camp de projecció amb els ulls tancats i les mans estirades, com una nena cega intentant conèixer una habitació nova.

O això li hauria semblat a una ment ordinària. A altres els semblava una estranya i terrible sirena bussejant per un oceà d'energia viva, lliscant per línies d'intenció.

Trillot va pensar que Ventress era el més bell i aterridor que havia contemplat en la seva vida.

Finalment, Ventress es va girar i els va mirar. Va allargar la mà, tocant amb un dit tremolós un punt enmig de totes aquestes línies lluminoses.

–Aquí –va dir ella–. Estan en aquest lloc.

–Estàs segura? –va preguntar la senyora Por'Ten–. Pots estar segura de la ubicació?

Els altres van contenir la respiració. No volien ni pensar en el risc potencial que podia suposar qüestionar aquesta dona de qualsevol forma, manera o estil.

El seu pit es va inflar en respondre:

–Els de la Família esteu morts per a la Força. Però Obi-Wan. Sí... ell hi viu. Ell i... sí... –va tancar els ulls–. Hi ha un altre –respirà profund, com si fes olor l'aire–. El nautolà. Sí. Ell també és Jedi. Puc sentir-ho. Puc sentir les pertorbacions en la Força.

Ella els hi va somriure.

–Si veus ones a l'aigua, per ventura no saps on ha caigut la pedra? Si aquests mapes i la informació són correctes, la meva anàlisi serà precisa.

Mentre Ventress parlava amb els altres, Trillot va sentir que la pressió augmentava. Si aquesta operació fallava, la dama del crim hauria de carregar amb les ires de tots dos bàndols. Però, si tenia sort...

Quill se li va acostar.

–Ho has fet bé. Segueix recolzant-me, cosí. Si les Cinc Famílies es beneficien de tot això, tindràs una recompensa molt més gran del que imagines.

–Tinc molta imaginació –va dir Trillot, girant-se per mirar-los–. Què ofereixes?

–Fa tres-cents anys que hi ha Cinc Famílies –va dir Quill, rodejant seductorament a Trillot–. Mineria, manufacturat, vendes i distribució, i investigació i energia. Però la mineria sempre ha comprès que la força de treball forma part integral del nostre procés.

–I què?

–Que... Quan Duris mori, hi haurà lloc al Consell del Rusc per la Trillot.

A Trillot li relluïen els ulls.

–Pensa-ho. Les teves larves ja no s'arrossegaran en les ombres.

–Les convidaran al ball?

Quill va somriure.

–Soparan a la taula presidencial. Trillot, amiga meva. Germana. Ja va sent hora que la teva família i tu sortiu de la foscor i ocupeu el lloc que us correspon.

Quill havia trobat el punt feble de la Trillot.

–Què he de fer? –va dir ella.

Ventress ho observava tot en silenci. Seguia tenint les mans estirades, com si s'alimentés a través de les puntes dels dits. Trillot havia sentit que Obi-Wan Kenobi havia fet una fantàstica demostració falsa uns dies abans. Podria Ventress fer una cosa tan increïble? I, en cas de ser així, per ventura no implicava això que era superior al Jedi...?

–Has de recordar qui ha estat el teu amic i aliat en tots aquests problemes. I no parlo precisament de la Duris.

–No.

–Ni de Kenobi –va dir ell lentament, mirant per assegurar-se que la seva letal aliada no podia escoltar-los–, que utilitza el nostre planeta com a peó en el tauler de la galàxia.

–Sí –Trillot tremolava.

–Tems a Kenobi?

Trillot va assentir.

–Doncs no ho facis. La nostra aliada, la gran Asajj Ventress el matarà. Hauràs de proporcionar-li tot el que et demani, quan ho demani, i sense dir ni piu. Potser Kenobi segueixi confiant en tu i que et demani ajuda. Si ho fa, actua sense dubtar-ho. Aquest moment arribarà, i potser quan arribi puguis sortir a la llum del sol.

–Hem d'actuar –va dir Ventress, girant-se cap a ells.

–Què tens en ment? –va preguntar la senyora Por'Ten.

Ventress va contemplar la sala gairebé com si no percebés l'existència dels altres.

–El que tinc en ment és una prova per als vostres androides MJ.

Els membres de les Cinc Famílies es van mirar nerviosos.

–No seran letals fins que se'ls reemplaci els cristalls de gabonna, senyora.

–Tant dóna. Els presoners poden ser avantatjosament interrogats. El que si serà necessari és el següent: fa mesos, el Comte Dooku va dissenyar i va sol·licitar la fabricació d'uns androides especials d'infiltració. Segons els vostres informes, aquests androides estan acabats i llestos per a ser provats.

–Sí, és correcte –va dir un dels tècnics.

–Llavors, ells i els MJ seguiran les meves ordres –va dir Ventress, i va somriure. I el seu somriure era tan insensible que al seu costat un gest de menyspreu resultava càlid i agradable.

Següent