–34–
Els planetes morien, cridant el seu dolor al
buit que no deixava empremta. Les estrelles explotaven en halos de foc i les
nebuloses implosionaven convertint-se en forats negres. Les naus s'omplien
d'homes trencats, deixant entrar al buit despietat.
Estirada
cap per amunt, amb els ulls tancats i el cos immòbil, Ventress somiava mentre
la seva ànima caminava per un univers d'ira infinita.
Va
somiar amb Ohma-D'un, la lluna de Naboo en la qual va conèixer a Obi-Wan
Kenobi. L'operació s'havia convertit en una matança. Ella subestimà
profundament el valor i la intel·ligència Jedi. Ventress seguia el camí veritable
que havien abandonat els Jedi. El Mestre Dooku l'hi havia dit, l'hi havia
ensenyat. La galàxia necessitava un ordre, i els decadents Jedi havien oblidat
que la seva principal obligació era envers la mateixa Força, i no envers un
règim corrupte i egoista. Ella no havia comès aquest error. Ni el cometria mai.
Asajj
Ventress es va despertar sense més preàmbuls i es va asseure. Hi havia somiat
el de sempre, res fora del normal. De fet, només era la seva ment intentant
solucionar un problema de vectors i recursos. Ella havia lliurat la seva
lleialtat, i quan les dones com Ventress donaven la seva paraula no deixaven
lloc a altres opcions. Ella es definia en termes de les seves obligacions
contractuals. No tenia identitats més profundes que li provoquessin
dissonàncies emocionals. Es limitava a fer el que havia de fer-se.
D'alguna
manera, el Mestre Kenobi era clau en el problema. Però de moment ella no tenia
ni idea de què s’havia de fer...
A
l'altre costat de la porta, Trillot s'allunyava amb un fort mal de cap. Hi
havia ofert a la terrorífica Ventress una habitació a les seves catacumbes, i la
criatura l'havia acceptat. L’x'ting havia intentat espiar la misteriosa
missatgera del Comte Dooku, però els seus esforços havien tingut un
desagradable resultat. Trillot es va sentir... infectada quan el seu visitant
va començar a somiar. Va tancar els ulls i va veure imatges de mort i
destrucció a una escala horrible.
La por
creixia en el seu interior com una criatura rossegant-li les entranyes. Per
ventura no havia fet tot el possible per acontentar la Ventress? No li havia
donat tota la informació? No li havia proporcionat allotjament? No hi havia
col·locat dispositius de seguiment a Quill i Lady Por'Ten? Hi havia fet tot
això i més...
Per què,
llavors, seguia tenint tanta por?
El
tempestuós núvol negre i vermell que tenia darrere dels ulls bategava
implacable mentre Trillot s'allunyava d'allà. Aquesta nit, quan es va ficar en
el seu dormitori i va buscar desesperadament l'alleujament de la son, aquest
mal de cap va créixer fins a esdevenir una mascarada de malsons amb una
intensitat que es va multiplicar fins a l'arribada de l'alba, moment en què es
va aixecar per enfrontar-se a un nou dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada