Caçat (i XXVII)

Anterior

Capítol 27

Era de nit quan per fi van arribar al palau de Jabba el Hutt. Van fer aterrar el creuer, i després es van dirigir a la porta principal.

Sentinelles armats custodiaven l'enorme porta de ferro. Però quan Boba va aparèixer amb el tocat d’en Gilramos, van semblar impressionats.

–Pots passar –va dir un sentinella. Mirà a Boba, després va negar amb el dit–. Però ella no.

–Està amb mi –va etzibar Boba–. O vols discutir-ho amb Jabba?

El guàrdia es va queixar. Però els va deixar entrar.

–Sembla que et coneixen –va dir Ygabba. Mirà a Boba amb admiració.

–Sí, vinc amb freqüència –va dir.

S'acostaven a la sala del tron de Jabba. Sons alegres els hi van donar la benvinguda.

–Sona com una festa en curs –va dir Boba.

Es van ficar endins.

Si s'ha de jutjar pel desordre, la festa era a punt d'acabar. Plats buits cobrien una llarga taula. Els convidats estaven reclinats en cadires, o pul·lulaven, mentre parlaven. En el seu tron s'asseia Jabba. Va menjar amb avidesa un grapat de cucs. De tant en tant bevia un glop llarg d'un tub bombollejant. Després va rotar sorollosament i va riure.

–Sembla que ens vam perdre el sopar –va dir Boba.

–No –va dir Ygabba. Va assenyalar–. Mira allà.

Al final de la taula més propera a Jabba, encara hi havia nombrosos plats. Cadascun tenia un pastís de colors brillants. Diversos estaven rematats per agitats peduncles. Boba els va mirar, després a Jabba.

–Oh el més Poderós dels hutts! –va cridar. Es va dirigir cap al tron–. He fet el que vostè desitjava.

Jabba li va mirar com si fos un altre cuc retorçant-se. Llavors va veure el tocat adornat que Boba li mostrava.

–Dóna'm això –va retrunyir Jabba.

Boba li va lliurar el tocat. Jabba el va agafar. El va aixecar cap a la llum. El va examinar en profunditat. L’ensumà.

–Empesta a traïció! –tronà–. Empesta a Gilramos Libkath!

Al costat d’en Jabba, Bib Fortuna va murmurar:

–Però podem estar segurs que està mort?

Jabba li va mirar amb desdeny.

–Cap neimoidià se separaria del seu tocat!

Es va inclinar i el va deixar caure en una terrina fumejant. Immediatament, les flames van saltar. En un moment, el tocat va desaparèixer. Només van quedar les cendres.

–Ho has fet bé! –va cridar Jabba. Els seus ulls es van estrènyer–. Però, què va passar amb Durge?

Boba va sacsejar el cap.

–El veu aquí, Oh Gran Jabba? –va preguntar en veu alta–. Ell ha fallat. I jo… jo he triomfat!

Jabba li va mirar. Va assentir. Va alçar els seus braços als convidats.

–Vosaltres, escolteu! Aquest jove guerrer ha tingut èxit on uns altres han fallat! Rebràs grans recompenses, tu… –Es va quedar mirant a Boba–. Quin és el teu nom, mandalorià?

–Boba. Boba Fett.

–Boba Fett! –va repetir Jabba.

A la sala al voltant de Boba, tots van aplaudir.

–Així es fa! –va dir Ygabba. Li va donar un cop de puny amistós en el braç.

–Gràcies, Oh Jabba. –Es va inclinar. Millor no oblidar-se d'això!, va pensar.

–Prepara la seva recompensa –va ordenar Jabba a Bib Fortuna.

El majordom twi’lek va assentir. Es va baixar de la plataforma del tron i es va dirigir a Boba. Li va lliurar una lluenta fitxa.

–La teva paga –va dir.

Boba va agafar la fitxa. Es va llevar el casc i el va subjectar sota el braç. Mentre contemplava la fitxa els seus ulls es van obrir com a plats.

Això és suficient per equipar a l'Esclau I tres vegades!, va pensar.

–Tinc altres treballs per a tu, molts més! –va retrunyir Jabba el Hutt.

Boba va assentir. Va fer un pas cap a enrere, Ygabba estava al costat d'ell.

–Creus que podríem menjar ara? –va murmurar.

–Per descomptat! –li va respondre murmurant.

Mirà una vegada més a Jabba el Hutt. Però l'atenció del senyor del crim ja havia tornat a altres assumptes.

–Ràpid –va dir Ygabba, tirant de Boba cap a la taula–. Abans que et doni quelcom més a fer!

Però a mesura que s'acostaven a la taula, l'expressió d’Ygabba es va posar trista. Boba la va mirar, després als molts plats. Tots ells contenien postres: coques, flams, gelatines virals i pastissos de wuorl.

–No tenies gana? –va començar–, vaig pensar que havies dit…

De sobte la cara d’Ygabba es va posar pàl·lida. Mirava cap endavant. Va sospirar.

–Pare! –va cridar.

Boba es va girar. Al final de la taula estava una fràgil figura. Vestia un davantal verd i brillant i un capell. A la seva mà tenia un enjoiat ganivet vortexià per a pastissos. Quan va veure a Ygabba també es va posar pàl·lid.

–Filla! –va exclamar.

Boba els va mirar quan es van abraçar. Ygabba estava plorant. També Gab’borah.

–Com és possible? –va preguntar l'ancià. Mirà darrere d'ella on Boba estava–. Tu…?

Ygabba va assentir.

–Va ser ell, pare. Ens va salvar, a tots. De Gilramos Libkath.

–Libkath –va murmurar Gab’borah. Mirava com si estigués somiant–. Fa cinc anys, la va segrestar. Això va ser abans que Jabba em portés aquí com el seu cuiner…

Va recolzar la prima mà sobre Boba.

–Jove, et dec el meu cor! –va dir–. I la vida de la meva filla. Gràcies.

Boba es va encongir d'espatlles. Després va somriure.

–De res.

Gab’borah se li va acostar.

–Vine aquí! –va dir.

Assenyalà al pastís. Era tan alt com Boba, en la part superior tenia una cobertura de menta scry i beines de vainilla. En el més alt del pastís hi havia una tòfona Ziziibbon que brillava com una gemma.

Boba va col·locar el casc en el sòl. Va lliscar la fitxa de crèdits en la seva butxaca, fora de perill al costat del llibre del seu pare. Darrere d'ell una veu tronà.

–No et distreguis massa jovenet! –li assenyalà Jabba–. Demà comença la teva nova vida!

Boba va assentir. Va pensar en l'Esclau I esperant-li en el port espacial. Llavors va veure com Gab’borah va agafar la deliciosa tòfona del pastís i la hi va lliurar.

–Menja-te-la! –li va ordenar Gab’borah.

Boba va prendre el dolç, somrient.

–Gràcies –va dir.

Per fi! Una ordre que li va alegrar obeir!

Va escoltar el riure d’en Jabba i va saber que per fi havia trobat el seu futur.

FI

Continuarà...