dimecres, 22 de novembre del 2017

Traïció a Cestus (LXVI)

Anterior



–66–

Mentre la cort i el gabinet de la G'Mai Duris es veien alterats pels esdeveniments, tant el contingent del rusc com el criminal es veien sumits en un caos semblant. Els ingressos procedents de les drogues i el joc van començar a escassejar, ja que ChikatLik, tement la proximitat de la guerra, va començar a emmagatzemar recursos. Els variats negocis de la Trillot corrien perill, i ella va començar a sentir la pressió.
Però va ser alguna cosa més que pressió el que va sentir en veure que Ventress retornava al seu cau i es presentava davant seu. Com sempre, la forastera es movia com si la seva forma humanoide fos una màscara. Era una depredadora pura de paraula i obra. Vivia per matar.
–No sóc més que una dona que no pot pretendre comprendre tot el que transpira i es maquina –va dir la Trillot–, però tinc la impressió que ningú pot endevinar el que sortirà de tot això. Ho dic amb el degut respecte, comandant.
–Per una vegada, tens raó –va dir Ventress–. Ningú pot saber com acabarà això... Amb una excepció.
La seva veu reflectia una estranya passió que Trillot no havia escoltat mai.
–I què o qui és?
Ventress va aclucar els ulls, i les seves galtes pàl·lides tenyint-se de vermell.
–El Comte Dooku ho va predir, i jo ho he vist. Passi el que passi, Obi-Wan Kenobi i jo tornarem a trobar-nos. A Queyta vaig prometre a Kenobi que el mataria. El meu Mestre el vol viu. Així que sortirà de Cestus pres de peus i mans, o descansarà eternament sota les seves sorres.
En el rostre de la Ventress es va dibuixar un rubor que Trillot va reconèixer. Era luxúria. I no una simple passió física, sinó una fam carnal i innombrable que li cremava per dins. Era com una luxúria interna que cremava a l'interior d'aquella estranya dona com una brasa impossible d'apagar.
El camí de dos forasters estranys i poderosos estava a punt de xocar, i ella resava per no veure’s entre ells. Quan aquests dos gegants es trobessin, els éssers insignificants com Trillot podrien acabar completament destruïts.
Però, d'altra banda, era en moments així quan fins i tot els éssers insignificants com la Trillot podien obtenir grans beneficis...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada