Traïció a Cestus (XXIX)

Anterior

–29–

Obi-Wan Kenobi va sortir del cau de Trillot. Cada pas que donava era com si es tragués una capa tòxica de la ment.

Gritt Chipple l'esperava sense haver d'activar el xip que li havia donat. El conductor semblava un tant desanimat.

–Senyor Jedi –va dir–. Tinc una trucada. M'han demanat que li comuniqui amb un altre taxi.

Obi-Wan va alçar les celles.

–Com?

–No sé qui és. Li poso?

Era interessant. Qui intentaria contactar amb ell d'aquesta manera?

–Per descomptat.

El taxista x'ting polsà els botons del panell, i va aparèixer un rostre sense trets diferenciables. No era ni home ni dona..., i estava ocult en les ombres per no delatar el seu gènere i la seva espècie. La veu també estava camuflada.

–Sol·licito respectuosament que el distingit visitant m’honori amb la seva presència per xerrar i compartir una tassa de wake-te[1] al Cap Partit. Trobo que serà de gran interès per a ell, –va aparèixer un mapa.

–On ens porta això? –va preguntar Obi-Wan.

–Al districte dels immigrants. No és mal barri, però tampoc bo. És estrany –Chipple va arronsar les espatlles–. No sé què dir-li, senyor.

Obi-Wan va repassar els seus últims moviments. No recordava res especialment sospitós. Per tant, si es tractava d'un parany, per què no seguir-los el joc fins que passés alguna cosa?

–Anem –va dir.

Però mentre el vehicle s'elevava i s'allunyava, Obi-Wan es va alegrar de sentir el pes i la forma del sabre làser en el seu cinturó.

Obi-Wan va entrar al Cap Partit per una porta que semblava un conjunt de quatre cel·les de rusc x'ting. En traspassar el llindar, va escoltar un crit esgarrifós. La multitud d’x'ting i colons s'apartava per deixar lloc a una baralla que acabava d'iniciar-se.

Dos joves mascles x'ting es temptaven en cercle. Un d'ells va saltar, i l'altre es va apartar. Tots dos corbaren els abdòmens, i d'ells van sortir agullons d'un quart de metre de llarg. Tant els mascles com les femelles x'ting tenien agullons, però els dels mascles eren lleugerament més grans, i el seu verí més letal. El quocient de força i pes es veia augmentat en alliberar-se dels sacs d'ous, ja que això els feia més ràpids.

S’apuntaven amb els agullons. Al final, un va cometre un error, i el seu contrincant li va clavar l'agulló. L’x'ting ferit es va quedar paralitzat per la por fins i tot abans que la toxina fes efecte. Després va començar a deixar anar escuma per la boca i es va ensorrar entre convulsions. I llavors es va quedar immòbil...

Els clients del bar van tornar a les seves begudes, com si allò ocorregués totes les nits.

El saló de wake-te al Cap Partit servia més de mil estimulants procedents de centenars de planetes, pensats per ajudar als oficinistes a superar les nits de treball sense enfonsar-se. Era legal, però Obi-Wan estava segur que l'accés a substàncies menys legals era una cosa fàcil d'aconseguir en aquell lloc.

Va escollir una taula des de la qual podia veure la porta i va demanar una tassa de te de faves h'kak de Tatooine. Tot just li acabaven de servir l'extracte taronja de fragant aroma quan una figura voluminosa embolicada en una túnica lliscà a la cadira que tenia al davant.

–G'Mai Duris –va dir ell, donant un glopet. Les faves h'kak eren com una recepta màgica per aclarir els núvols del cau de la Trillot, que encara flotaven per la seva ment–. Esperava que fos un dels seus emissaris; no em vaig atrevir a pensar que vindria vostè sola –va parlar en veu baixa.

Ella portava la cara oculta per la caputxa, però hi havia reconegut els seus ulls insectoides al primer cop de vista. Va suposar que si Duris volia passar desapercebuda entre els seus súbdits, seria per una bona raó. A més, hi havia una altra pregunta que requeria resposta.

–Com m'ha trobat?

–Tinc les meves pròpies fonts, els meus propis espies. I alguns m’informen a mi directament en lloc del Consell. Hi ha gent de les baixes esferes amb una confiança em vaig guanyar en el passat. Va ser pura casualitat que el veiessin entrant en el cau de la Trillot.

Ella va inclinar el cap, i encara que ell amb prou feines podia veure-li els ulls, va saber que reflectien la seva actitud desafiant.

–Suposo que no va anar a veure a Trillot buscant alguna substància tòxica. Puc preguntar quin assumpte el va portar allà?

–Potser quan ens coneguem una mica millor –va dir ell, intentant guanyar temps.

–Potser.

Ella va riure, i Obi-Wan va pensar que sonava més autèntica i menys afectada que quan assumia la seva persona pública.

–Estem al districte dels immigrants de ChikatLik. Van arribar al nostre millor moment, i ara molts d'ells estan atrapats al planeta, sense crèdits per tornar a casa. Estan tan ocupats buscant treball o transport que no tenen temps d'escoltar conversacions. No presten atenció, Mestre Kenobi. Hi ha vegades en què el millor lloc per a ocultar-se és a la vista de tots.

–Bé. Llavors el Cap Partit és el lloc idoni.

–Jo esperava veure-li sortir d'amagatotis. I en aquest cas, m'hagués pogut reunir amb vostè.

Obi-Wan va fer que sí.

–Ara que entenc el seu mètode, potser pugui il·luminar-me sobre les seves intencions.

–Per primera vegada puc parlar lliurement... –Va fer una pausa–. Almenys en teoria.

Ell va riure en veu baixa.

–Sóc tot orelles.

–A pesar del que vostè pensi, la regència de Cestus és una farsa. Els governs se succeeixen, però les Cinc Famílies que controlaven la primera indústria d'androides i armament..., la mineria, la fabricació, les vendes i la distribució, la investigació i l'energia... segueixen controlant-ho tot. I crec que estan del costat de la Confederació.

–Creu?

Ella va sospirar.

–No tinc proves. Estic emparentada amb la Casa Reial del Rusc. El meu cosí Quill també forma part de la reialesa, però com va matar al meu company i va despullar del lideratge al Consell del Rusc –ella baixà la mirada–, ja no se m'informa dels assumptes de les Cinc Famílies o dels del Consell. No sé si les decisions es prenen mitjançant votació, o si un o dos d'ells s'han fet amb el poder. Ningú sap quina és l'última baula de la cadena. Ningú pot travessar el mur corporatiu.

–Mur corporatiu? –va mussitar Obi-Wan–. Més aviat mur familiar.

–Cert. Ningú aliè en aquestes reunions sap el que succeeix en elles.

–Què hi ha dels altres habitants originaris del planeta?

–Els aborígens? –es va encongir d'espatlles–. Gairebé tots han mort, s'han anat o s'han vist expulsats al terreny desèrtic. El poble aràcnid va ser fort en el seu moment, però dubto que quedi al planeta un sol clan intacte.

El brunzit de les converses es va elevar i després va tornar a baixar, com un corrent que els arribava una i altra vegada, en onades.

–Em sap greu, Mestre Jedi, però no veig una sortida fàcil per a això.

–Podrien substituir-la com a regent?

–No –va dir ella inexpressiva–. El meu càrrec és vitalici –acotà el cap–. Ell estaria encantat de ser el regent, si això no provoqués un fort conflicte d'interessos. Ell ja controla el Consell del Rusc, i al seu torn és controlat per les Cinc Famílies.

–I això què vol dir?

–Vol dir que ja no existeix l'equilibri de poder que hauria de protegir a les poblacions indígenes. Vol dir que els contractes originals amb el rusc es poden manipular en benefici de les Cinc Famílies.

Allò era esgarrifós.

–I vostè no pot oposar-se a ell?

–Si vaig a per Quill, ell em reptarà, em matarà i em substituirà –es va detenir–. Com va fer amb el meu company, Fílian.

–Li té por?

–És un dels lluitadors més letals del rusc –ella va tremolar només de pensar-hi.

–I per què ha volgut reunir-se amb mi?

Els seus ulls van relluir.

–Quan vaig assumir el càrrec, vaig trobar un datapad llegat pels meus predecessors, de fa cent cinquanta anys. Parlava d'un altre Jedi, el nom crec que és Yoda.

Obi-Wan no va poder evitar somriure. Yoda? Ell no recordava haver sentit res sobre el gran Mestre Jedi en un planeta anomenat Cestus.

–... Es va quedar aquí aïllat mentre escortava a un presoner, i va prestar un gran servei al rusc. El meu predecessor confiava en el Jedi, així que jo confio en vostè. Crec que puc parlar-li amb sinceritat, i rebre el mateix a canvi.

–Faré el que pugui, mentre no comprometi la meva missió.

–No la comprometrà –li va assegurar ella.

–Llavors som dos amics compartint una bona estona i una mica de h'kak.

Ella va respirar fondo.

–Gràcies. Vostè i jo estem travessant un laberint de miralls, Obi-Wan. La comanda del Comte Dooku obligarà al meu poble a escollir entre el col·lapse econòmic i la derrota militar. Crec que els que van fer la comanda ho sabien..., i potser fins i tot desitjaven aquesta situació.

Raonable.

–Amb quin propòsit?

–No ho sé. Crec que Cestus només és un peó més d'una partida més gran, més perillosa.

Obi-Wan es va acostar.

–Quina classe de partida?

–No ho sé. Jo només dic que percebo la mà d'un expert jugador, però desconec les seves intencions.

Ell va pensar en el que ella havia dit fins al moment i es va adonar que no li havia dit res que no hagués pogut esbrinar pel seu compte. Intentava manipular-lo o podia confiar en la seva intuïció Jedi? Les Guerres Clon ja portaven un temps fent estralls. Com és que G'Mai no sabia més? Havia de tenir almenys una idea del conjunt de la partida.

Una partida que Obi-Wan, malgrat tota la seva experiència i poder, no tenia cap ganes de jugar.

–És gairebé com si algú desitgés un punt mort –va dir ella–. És l'únic que se m'acut que tingui una mica de sentit.

–Per què m'està explicant tot això?

Ella va deixar caure les espatlles.

–No ho sé. Potser perquè és una informació solitària. Compartir-la em fa sentir menys aïllada.

Si deia la veritat, llavors part de les raons que tenia per parlar amb ell era que, en no ser del planeta, era més digne de confiança que qualsevol altre individu de l'estructura de poder de Cestus. I si ella no era capaç de veure la sortida d'aquell problema, llavors li estava pregant que desfilés una troca que portava segles enredant-se. Ell no hi era per això! Ell hi era per una única raó: evitar que Cestus fabriqués i exportés més androides MJ.

La cantina Cap Partit era plena de clients que buscaven estimulants, i la Ventress no ho va tenir difícil per passar desapercebuda, ja que va tornar a utilitzar una part de la seva energia en la Força per ocultar-se de la percepció d'Obi-Wan. Ell era un dels Jedi més poderosos que havia conegut mai. Ella es creia molt forta, però ara no estava tan segura com abans.

Però aquesta fortalesa d'Obi-Wan feia que la seva inevitable victòria sobre ell fora encara més dolça.

Ventress es va barrejar sense problemes en l'entorn multiespècie del Cap Partit, observant sense ser observada. Li agradava aquest joc arriscat, ocultar-se d'Obi-Wan, apropant-se una mica més fins que percebia que l'instint del Jedi començava a despertar-se, i llavors es tornava a allunyar, jugant amb les seves percepcions.

El moment era tan perillós que feia vessar els seus sentits; era més potent que qualsevol plaer de la carn o qualsevol substància il·legal. Era perill en estat pur. Jugar amb els sentits d'un oponent Mestre Jedi posava a prova els límits dels seus sentiments, sentiments que ella mantenia sota un estricte control. Era... intoxicant. Sí, aquesta era la paraula.

Aquí hi era. Ella es va acostar per un moment i va centrar la seva atenció una mica més en l'escorça exterior de l'aura d'Obi-Wan, que ella veia com el meu camp de suaus llumetes.

D'alguna manera, no hi havia gairebé risc; ella podia observar-lo, podia saber si ell centrava la seva atenció en l'exterior, lluny de la conversa, i tenia plena confiança a poder apartar-se abans que ell se n'adonés.

Era deliciós.

–Shhh –va xiuxiuejar ella en veu tan baixa que amb prou feines va poder sentir-se a si mateixa–. Tan a prop. Tan fàcil. Ell ni tan sols sap que existeixes –Va agafar aire de sobte–. No. No... Ha estat a punt de sentir alguna cosa, però t'has anat abans que ell se n'adonés. I ara escanejarà la zona. I no veurà res. No ets res.

Ventress es va adonar que un fil de comunicació creixia amb força entre Obi-Wan i Duris. Bé, allò realment li era igual.

Tant era el que ell intentés, Ventress estava preparada per a això. Tant era el que planegés perquè ella estava a punt per contraatacar. De fet, fos el que fos el que aquests dos tinguessin en ment, ella ho faria servir per atreure’l al seu parany. I aquesta vegada no hi hauria escapatòria.

Encara havia de reunir-se amb les Cinc Famílies, però podia seguir utilitzant-les. Un reclam: aquest era l'enfocament. Posaria dispositius de seguiment i escolta en els seus vehicles i en les seves persones. Estarien vigilats, i les seves accions i paraules quedarien gravades.

I en algun moment del procés, atraparia a Kenobi. Podia sentir-ho. Seria en aquest planeta, havia arribat el moment.

Obi-Wan Kenobi seria seu. Deliciós.

***

En dues ocasions des que va aterrar al planeta, Obi-Wan havia sentit... alguna cosa. No prou com per posar-li alerta, i, certament, no era fàcil d'identificar. La comprensió del que era li eludia, com si intentés tocar un objecte que no arribava. Encara que cap dels seus sentits podia percebre directament aquell fantasma, el mer fet que aquest s'apartés deixava ones en l'aigua... o en l'aire. I en aquest moment estava sentint una pertorbació en la Força. Una no-presència. Una cosa que s'apartava. Una cosa que no hi era.

No ho sentia de forma conscient. De fet, com més conscientment buscava, més se li escapava, com si s’ho hagués imaginat tot. Es va concentrar en la conversa amb G'Mai, deixant obert només el mínim llindar d'atenció, una simple partícula, per escodrinyar els voltants, buscant no una presència, sinó una... falta de presència. Sí. Una altra sensació de retirada.

Però allò era massa mínim com per integrar-se en la seva consciència. Només més tard, quan estigués en plena meditació Jedi, donaria fruit aquesta petita trampa. Però ell podia esperar.

Següent

---

[1] Wake-te, es podria traduir com desperta-te, però he decidit deixar-ho en anglès original.(N. del T.)