Capítol 12
Boba es va tornar per
mirar a la pantalla. Nombres i paraules creuaven la part inferior de la
pantalla. Les estadístiques, els noms dels pilots que corrien aquesta nit, els
seus mons i les seves categories. Llavors, la imatge va canviar. Boba va veure
l'interior de l'enorme Sorra, plena de crits i aplaudiments dels espectadors
saludant.
Em pregunto si Ygabba està aquí en alguna part, va pensar Boba. Em pregunto si ha trobat el carregament d'armes.
Però no podia
preguntar-se coses per molt temps més.
–Queden tres minuts!
–va cridar Estral, el director de joc–. Totes les apostes han d'estar fetes!
Elegants màquines van
aparèixer en la pantalla, les beines de carreres. Boba les va mirar entusiasmat.
Noi, m'encantaria tenir una d'aquestes a les meves mans!
Els motors d'alta
combustió feien possible que les beines de carreres aconseguissin velocitats de
vuit-cents quilòmetres per hora. Droides de reparació s'arremolinaven al
voltant dels vehicles. Ajustaven els nivells de combustible i feien reparacions
d'última hora. Boba hauria estat feliç pilotant qualsevol de les beines… però
qui guanyaria aquesta nit?
–Queden dos minuts!
–va exclamar l’etti.
Boba es va acostar a
la pantalla. Ara es mostrava la descripció dels diferents corredors. Boba va
reconèixer a alguns d'ells: la dinsauria Chros-filik de Phu; Gasgano; Ody
Mandrell; LobwuWa Loba, un brut aqualish que semblava ser el favorit local;
l'ansiós jove aleena, Mab Kador, en la seva moderna Pantera Blanca.
Però hi havia uns
altres també, noms i cares que Boba mai havia vist abans. Com podria triar ell
al que anava a guanyar a la resta? Humans i alienígenes per igual es
concentraven dins de la Sorra, fent apostes. Molts d'ells perdrien les seves
fortunes abans que la nit acabés. Alguns probablement les seves vides.
Boba no volia ser un
d'ells.
Malgrat l'aire fresc
dins de la cúpula, un fil de suor va començar a baixar pel coll d’en Boba. Li
feia mal l'espatlla on el casc li raspava la pell. Se la va fregar amb cautela,
pensant molt. Els convidats de Jabba envoltaven al director de joc etti, posant
crèdits en les seves llargues i primes mans.
–Últim minut! –va
cridar.
De cua d'ull, Boba va
veure a Jabba observant-li. Ràpidament el jove caça-recompenses va tornar a
mirar la pantalla.
Les estadístiques
indicaven que Mab Kador portava les tres últimes carreres invicte. Sembla jove i famolenc, pensava Boba i
té una gran beina. Aquest és a qui jo
triaria. Aquest és qui vull que guanyi.
Però era al que Jabba
recolzava en la carrera? Boba havia sentit que el senyor del crim controlava
tot a Tatooine, des del contraban de blàsters a la importació d'espècies
il·legals. Cada sala de joc estava sota la supervisió hutt. Cada roí criminal
pagava tribut a Jabba. Així com cada senyor del crim en ascens. Aquells que es
tornaven massa ambiciosos, i tractaven de trair a Jabba, eren buscats per
caçadors de recompenses i portats al palau d’en Jabba.
Fins i tot en el remot
Kamino, Boba havia escoltat històries horribles del que succeïa dins de la
fortalesa de Jabba el Hutt. Mai havia pensat que podria veure-ho per si mateix.
–Vint segons!
Boba va empassar
saliva. La seva mà es va lliscar en la butxaca i va tocar el llibre del seu
pare. No s'atrevia a treure’l, però li va tranquil·litzar una mica.
Per al coneixement has de trobar a Jabba. No te'l donarà;
li hauràs de prendre.
–S’acaba el temps!
Boba va sospirar. Quan
va aixecar el cap, va veure a Jabba mirant-li amb aquests ulls malvats, ulls
semblats als d'una serp.
–Així que, jove
mandalorià! Has fet la teva elecció?
Tothom dins de la
cúpula estaven front de la pantalla, tots excepte Boba i Jabba el Hutt. La
pàl·lida llengua del gàngster va espetegar en la seva boca. Va agafar una gran
cistella curulla de cucs blancs ylesians, va agafar un grapat dels retorçats
cucs i se’ls va ficar a la boca. Boba es va sentir malalt. De la pantalla va
venir el rugit de la munió de la Sorra quan van donar el senyal.
Havia començat la
carrera.
–Digues-me, ara! –va
rugir Jabba–. Vas dir que vas venir a mi per al coneixement? Has de demostrar
el que posseeixes! Qui serà el guanyador?
Boba va mirar fixament
al senyor del crim.
No te'l donarà; li hauràs de prendre.
I de sobte, va saber
la resposta correcta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada