Traïció a Cestus (LXXII)

Anterior

–72–

Les ombres ballaven una pantomima silenciosa contra la paret de la cova, alimentades pel crepitar de les flames. Obi-Wan observava els membres de Vent del Desert allà reunits, pensant que, al llarg de totes les eres, per tota la galàxia, éssers valents pertanyents a mil races s'havien reunit en coves com aquella, davant fogueres com aquella, per raons similars.

–Ens enfrontem a tremends obstacles –va començar a dir.

–Però ho hem fet bé –va dir la Resta.

–Cert. Però a un preu. I aquest preu va en augment. No ens ho podem permetre.

–Com ha passat això? –OnSon es va apartar la llarga cabellera rossa del front, exposant una cicatriu en forma de mitja lluna–. Ens hem esforçat molt...

Obi-Wan es va afligir percebent el dolor en aquella jove veu.

–És cert –va respondre–. I la culpa no és vostra. Vosaltres heu lliurat del tot la vostra sang i la vostra suor. Nosaltres us hem fallat.

Kit Fisto contemplava impassible les brases. Obi-Wan va desitjar saber el que estava pensant el seu amic.

Els homes i dones, pensant potser que el Jedi es disposava a deixar-los, van alçar veus de protesta.

–No! –va dir OnSon–. Sense vosaltres mai els hauríem assestat cops tan efectius. Això no ha estat en va!

–No –va dir Kit Fisto–. No ho ha estat. Però ens han superat a cada pas que hem donat, i tenim motius per creure que hi ha factors addicionals dels que no sabem res.

–Quins factors? –va grunyir la Resta.

–La informació ha arribat al Govern, recopilada mitjançant espies, dispositius o traïdors, o... –va dir Obi-Wan, i llavors la seva veu es va apagar fins a ser només un fil, mentre ell se sumia en els seus pensaments.

–O què?

–O mitjançant algú que sap i no té pietat. Algú capaç de...

La seva veu va tornar a apagar-se. En la seva ment es va encendre l'espurna de la intuïció. Era una espurna que s'havia produït per primera vegada aquell matí, durant una meditació profunda, mentre la resta del campament dormia. En el seu tràngol, va percebre una connexió. Durant la seva estada a Cestus, la seva aura s'havia fregat amb la d'algú..., o alguna cosa..., que s'havia convertit en un factor vital d'aquella situació. Però des de la seva arribada havia anat un pas darrere del que succeïa realment. Tot havia estat perfecte, però, tot i així...

Va sortir del tràngol autoinduït i va prosseguir:

–Tot el que ha passat ha llençat els nostres plans per la borda i, a causa d'això, tenim l'absoluta certesa que el Canceller Suprem Palpatine enviarà un supercreuer per amenaçar la Duris. Si la situació no ha millorat per quan arribi, hi ha la possibilitat que s'iniciï un bombardeig que sigui el principi d'una guerra total –es va aturar per deixar que les seves paraules causessin efecte–. Si això passa, tots perdrem.

–Què podem fer? –Preguntà Skot OnSon.

–Tinc una idea que podria acabar amb aquest conflicte sense que produeixi un tret més –va respondre el Jedi–, i sense haver d’enfonsar tota l'economia del planeta. És perillós, però podria funcionar.

Següent