Caçat (XVI)

Anterior

Capítol 16

En la coberta superior, Jabba i els seus convidats bevien i menjaven. Sonava música. Uns acròbates donaven tombarelles i ballarines twi’lek saltaven i giraven. Les veles de la barcassa s'omplien d'aire, el gran navili va sorgir i va navegar majestuosament sobre la terra, cap al Mar de les Dunes Occidental. A dalt, els estels cremaven un cel negre com vellut de Hapes. L'aire feia olor de carn rostida, de dolços, de sorbets de fruita, de flors d'un cost elevadíssim importades de llunyans mons verds. Una arpista mrlssi tocava i cantava mentre Jabba estava assegut en el seu tron i ficant-se grapats de cucs retorçats a la boca. Els convidats d’en Jabba passejaven a través de la coberta. Contemplaven el cel estrellat del desert sobre ells, rient, intrigant i bevent els vins chandrilans de Jabba.

Per desgràcia, Boba només entrellucava una mica de tota aquesta esplendor. Només podia sentir la música i el goig, i sentir les delicioses olors de fruites i carns rares.

Estava en el celler sota la coberta superior. No hi havia cap estel aquí que il·luminés la foscor. L'espai estava feblement il·luminat per oscil·lants globus de llum suspesos en el sostre. No hi havia menjar ni aigua. L'aire estava carregat, calent i empestava a palla bruta i a bèsties tancades. La resta dels membres de la tripulació que estaven fora de servei, maleïen i apostaven el seu sou. Alguns dormien en hamaques penjades en les parets. Uns pocs es divertien ficant pals en les gàbies de les noves bèsties destinades a la fossa del palau de Jabba.

Boba va triar acuradament el seu camí a través de l'espai abarrotat. Es va detenir per mirar en una gàbia a un tripion de Gallion. La immensa criatura semblant a un escorpí feia xocar les seves pinces. La seva cua amb punta verinosa es va llançar contra els barrots de la gàbia com un guàrdia acoltellant la seva espasa a través dels barrots.

–T'alimentaran molt ràpid! –es mofà Boba i els seus companys van riure.

Un d'ells li va mirar.

–Un altre nouvingut? –El seu rostre es va arrugar amb una mirada maliciosa–. Serà el tercer caça-recompenses aquest mes que Jabba envia a per Gilramos!

–Gilramos? –va preguntar Boba.

–Així és! Una espina clavada habitualment en la cua d’en Jabba, això és. Una espina difícil de treure. Va matar als dos caçadors de recompenses que van anar en la seva recerca.

El guàrdia va mirar a Boba de dalt i a baix, va riure burletament.

–Sembla que seràs el tercer –va dir i es va tornar per turmentar al tripion.

–A la tercera va la vençuda –va murmurar Boba. Va creuar cap a la paret, tractant de mantenir l'equilibri. La barcassa aèria es movia amb rapidesa, arribaria al palau al matí, va sentir dir a algú.

Però el iot aeri no sempre es movia suaument. De vegades sentia nàusees amb les sacsejades. Altres vegades pujava abruptament, centenars de metres en l'aire. Quan això succeïa, Boba s'alegrava de no poder veure l'exterior. També s'alegrava de no haver menjat molt. Odiava marejar-se!

–Així que ets un altre caçador de recompenses –algú va declarar–. Jabba ha d'estar desesperant-se.

Un marcit ancià es va acostar a Boba, que no era molt més baix que ell. L'ancià vestia una túnica solta i verda, coberta amb un davantal llarg i tacat. El seu escàs pèl blanc estava gairebé ocult sota un capell blanc. El seu rostre era marró i arrugat com una poma-gor seca, però els seus blaus ulls eren amables.

–S-si –va dir Boba. Mirava desconfiadament a l'home–. Vaig ser enviat aquí per Jango Fett.

Els ulls de l'home es van ampliar.

–Jango Fett? Si jo fos tu, mantindria aquesta informació en secret. Durge no estarà content d'escoltar-la!

L'estómac d’en Boba va tremolar. Durge?

L'home va bellugar el cap.

–No més xerrada, el primer és el primer. Qui ets tu?

Boba es va quedar rígid. No va dir res. Després d'un moment l'home va estendre la seva mà. Va apuntar a un buit on una llitera havia estat tallada en la paret.

–Vine –va dir amablement–. És un llarg viatge a la fortalesa de Jabba. No tothom al servei de Jabba és tan desagradable com aquests individus…

Va assenyalar als gamorreans, ara ocupats jugant amb ganivets.

–La majoria, tal vegada, però no tots –va afegir l'ancià–. Per exemple, jo. El meu nom és Gab’borah Hise. Sóc el xef de postres assignat en aquesta barcassa.

Boba va somriure.

–Hi ha uns altres?

–Oh, sí… molts. Desenes, solament de cuiners de postres! Jabba pot sopar aquests fastigosos cucs blancs, però els seus hostes i la seva legió de gàngsters tenen diferents apetits. Els seus gustos, no obstant això, s'han tornat tan depravats com els de Jabba. Haig de pensar constantment en noves formes de temptar-los amb menjar.

Boba li va seguir al nínxol i es va asseure. Gab’borah va sospirar, allisant la part davantera del seu davantal.

–No sempre he treballat per Jabba. Una vegada, vaig ser el cap de cuina en una cantina de Mos Eisley. Era molt reeixit. Massa reeixit. Jabba va sentir com de bé que ho era. I em va fer una oferta que no vaig poder rebutjar.

Boba va somriure.

–Entenc. No vas tenir elecció per venir aquí.

–No vaig tenir elecció –va acordar el vell–. Cuinava per a contrabandistes i comerciants. Ara cuino per a contrabandistes i mafiosos. Abans d'aquesta nit estava preparant la creació més elegant. Estofat de collypods flamejats amb crema tangerette i figues. Absolutament deliciós! Per desgràcia, vaig servir una mostra a Bib Fortuna. Un dels collypods, encara que en flames, no estava del tot mort. Es va cremar la màniga. Afortunadament, vaig ser capaç d'apagar les flames. Llavors vaig subornar a Fortuna amb el meu sou d'un mes com a compensació. També li vaig donar una tòfona Ziziibbon, recentment feta aquell matí. Bib Fortuna és molt aficionat a elles.

Gab’borah es va encongir d'espatlles.

–Així que no em va tirar a la fossa del Sarlacc, com segurament hauria fet d'una altra manera. Així és com he acabat aquí sota, en desgràcia.

Va lliscar una mà arrugada cap a la butxaca de la seva túnica i va treure un objecte petit, rodó. Era de color verd brillant, filat de vermell i groc.

–Tingues. –L'hi va oferir–. Vaig salvar aquest. No et preocupis, no està enverinat –va dir, i per demostrar-ho, va prendre un petit mos–. Veus? Prova-ho. Digues-me que et sembla.

Boba li va mirar amb recel. Després es va tornar a un costat, aixecant el seu casc una escassa polzada perquè pogués ficar-se la tòfona en la boca.

Feia una olor deliciosa.

Estava deliciós.

–Està boníssim! –va dir Boba amb la boca plena.

Gab’borah va assentir.

–Ho sé. En tota la galàxia, jo solament tinc la recepta, una altra raó per la qual Bib Fortuna mai em danyaria greument.

–Només tu? –Boba es va llepar els llavis, assaborint les últimes restes del dolç.

–Sí. –Gab’borah es va donar la volta. El seu marcit rostre es va entristir–. Anava a deixar el secret a la meva única filla i hereva, però…

La seva veu es va apagar. En una de les gàbies, un vrblther va donar un estrany rugit. Boba es va fregar els ulls. Era tard. Necessitava dormir. Però abans d'això tenia una pregunta per a Gab’borah.

–Has esmentat un nom abans. Durge. –Boba va fer sonar la seva veu casual–. Està ell aquí?

–Durge? –L'ancià va reprimir una esgarrifança–. Un caçador de recompenses de terrible força i destructiu poder.

Va arribar a tocar el casc d’en Boba.

–Hauries de tenir molta cura amb ell. Durge odia als mandalorians gairebé tant com odia als Jedi. La seva armadura està tatuada amb els símbols de mandalorians que ha matat.

–Ara ho recordo –va dir Boba, fingint que tot això era nou per a ell. Va sentir una esgarrifança, malgrat l'aire calent i la humitat del celler–. Va voler ser la font per a l'exèrcit de clons.

Gab’borah mirava a Boba amb respecte.

–Aquest és el rumor –va dir–. Com és que saps això?

Boba va dubtar. Després va dir:

–Jango Fett m'ho va explicar.

Els ulls d’en Gab’borah es van obrir sagaçment.

–Llavors sabràs que Durge es va omplir de gaubança quan Jango Fett va ser assassinat. El seu únic pesar va ser que ell no va donar a Jango Fett el cop mortal.

–Sí –va dir Boba. Els seus ulls es van humitejar. Va lluitar per mantenir la veu ferma–. Ho sé.

–També sabràs llavors que la teva vida estarà en perill si et veu Durge.

–He estat contractat per Jabba el Hutt per ser el seu caçador de recompenses –Boba va respondre amb força–. Estic sota la seva protecció!

Gab’borah va sacsejar el cap.

–Jabba també ha contractat a Durge com el seu caça-recompenses.

El xef va agafar el costat de la llitera i va mirar al concorregut i malament ventilat celler. Els guàrdies gamorreans estaven tirats en el sòl o tombats en hamaques, roncant sorollosament. Dos estaven parats com a sentinelles en l'escala que portava a la coberta superior. Gab’borah els va mirar i després es va girar cap a Boba.

–Ah, jove guerrer –va dir–. Quan es tracta de Jabba el Hutt, no hi ha cap protecció. No hi ha cap seguretat. Només hi ha astúcia i força, si ets molt, molt afortunat. Si no ho ets? Llavors hi ha només turment.

L'ancià es va apartar de la llitera. Es va ficar en una hamaca que penjava al seu costat.

–Estarem en el palau abans que passin moltes hores més –va dir a Boba–. T'aconsello que dormis. És difícil ser astut o fort si un no ha descansat bé.

Dormir! Boba va mirar a Gab’borah amb incredulitat. Com algú podia dormir en un pestilent i abarrotat lloc com a est?

Però en pocs minuts, es va adonar que estava seguint el consell d’en Gab’borah.

Havia estat un dia molt, molt llarg. Al final, Boba es va dormir.

Següent