–22–
Obi-Wan
i el lletrat Snoil no havien sortit de l'apartament des que van tornar de la
sala del tron. Els empleats de l'hotel semblaven voletejar al voltant d'ells,
esperant una propina, portant-los menjar i intentant espiar les seves converses
amb bastant poca traça. Al final, Obi-Wan va haver de demanar a la direcció de
l'hotel que solucionés el problema.
Snoil
tenia una gana insaciable per la feina. El víppit tot just menjava i mai
dormia. Repassava documents, consultava amb homes de lleis cestins i enviava
missatges des del creuer a Coruscant, sol·licitant segones i terceres opinions.
I Obi-Wan
no va percebre desesperació alguna en ell, sinó una mena d'alegria per
l'oportunitat de desfer del seu vell deute mitjançant una excel·lent actuació.
Si aconseguia trobar la sortida d'aquell laberint legal, comprendre el camí que
podia portar a una resolució pacífica, potser poguessin anar-se'n feliços de
Cestus.
Obi-Wan
ajudava en tot el que podia: oferia consell i intentava portar part de la
càrrega que s'havia posat sobre la petxina d’Snoil, però gairebé sempre acabava
sentint-se inútil. La seva següent trobada amb G'Mai Duris era tot just divuit
hores després, i encara no disposaven de munició suficient per alterar les
coses.
Però
aviat passaria alguna cosa. Sempre passava...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada