Traïció a Cestus (LXXIX)

Anterior

–79–

ChikatLik bullia sota els seus peus. Ara li resultava més fàcil a Obi-Wan detectar l'arquitectura original, i veure on havien deixat la seva petjada els colons. El rusc seguia viu. Podia créixer i canviar, com qualsevol ésser viu. Havia estat reduït pràcticament a cendres, però el rusc seguia viu.

Kit, G'Mai Duris i ell es trobaven en una passarel·la, contemplant el formiguer de la ciutat sota ells. Els corrents d'aire sintètic feien onejar els faldons d'ella.

–És curiós veure com segueixen amb les seves vides, com si no hagués ocorregut res –va dir ella.

–Què ha passat?

–Debbikin, els Por'Ten, el meu cosí Quill, la meitat del clan Llitishi. Eliminats. El que queda de les Cinc Famílies està sumit en el caos, lluitant per les engrunes. Mentre es barallen, el Consell del Rusc s'ha fet amb el poder. A partir d'ara, els representants de Cestus Cibernètica que queden hauran de tractar-nos millor. Acaba de finalitzar un mandat de tres-cents anys, i ningú sembla adonar-se'n. A ningú sembla importar-li, sentir-ho, comprendre que són lliures.

–Ho són? –va preguntar Kit.

–Sí, Mestre Fisto. Tan lliures com els ho permetin les seves energies.

–És diferent –Obi-Wan va fer un silenci–. Però tenen una líder digna d'admiració. En tot aquest sòrdid assumpte, vostè va ser l'única que va dir la veritat, fins i tot als seus enemics. Vostè, G'Mai Duris, és una dona extraordinària.

Ella va abaixar la mirada tímidament.

–És molt amable. Bé, Mestre Kenobi, suposo que vostè guanya, després de tot. És molt generós per la seva part seguir oferint-nos les condicions inicials del Canceller Suprem. Em sorprèn que no sigui més sever. No estem en posició de negociar.

–Jo tampoc sóc un negociant –va dir Obi-Wan–. No em trobo còmode en aquest paper, i m'encantaria no haver de complir-lo. Regent, lamento que el meu deure m’obligués a enganyar-la.

–No érem amics, Mestre Kenobi. Les seves accions reflectien el pes de la necessitat. En el món de la política, la veritat no és més que un altre instrument.

–Llavors, espero passar la meva vida sencera entre amics.

Van compartir un somriure.

–Espero que sàpiga que jo sempre li consideraré un amic –va dir ella–. El meu amic –va fer una pausa–. Llavors –va dir, tornant a l'assumpte que els ocupava–, la República ens garanteix un contracte de provisió d'androides per a l'exèrcit. Això donarà a Cestus la possibilitat d'establir xarxes de servei i instrucció en tots els planetes de la República. Però es van acabar els MJS. Si el Canceller manté la seva paraula, seguirem fora de perill.

–Crec que la situació actual es podria descriure com un punt de partida.

–Gràcies, Mestre Kenobi.

Ell tenia alguna cosa en ment.

–Necessito que em faci un favor –va dir Obi-Wan.

–Sí?

–Hi ha molta gent que s'ha sacrificat en aquesta lluita –va dir–. Han mort molts. M'agradaria que s’amnistiés als supervivents, així com als que vostè va capturar. Res de llistes negres. Deixi que continuïn amb les seves vides. Que això sigui un nou començament. I una altra cosa més...

–Sí?

–Que les aranyes recuperin les coves. Ja tenen bastant poc.

–Lamento els eterns cicles de sofriment de Cestus. El nostre Rusc ha comès molts errors, però faré el que estigui en la meva mà per rectificar-los.

Següent