–82–
La nit
va caure sobre les muntanyes Dashta. Sheeka Tull va esperar a què marxessin els
Jedi, els CAR i tots els altres, i es va agenollar al costat del túmul d’en
Jangotat per dedicar-li el seu propi i personal comiat.
Va alçar
la vista i va observar dos rajos bessons de llum solcant l'espai, on dues naus
molt diferents prenien rutes molt diferents.
Sheeka
es va tocar el ventre, encara pla, però que albergava al seu fill. El fill de
tots dos. De Jango i seu.
No, no
era de Jango. Jango mai hagués mort per salvar vides desconegudes. Jangotat va
ser un home diferent. Un home millor.
El seu
home.
Un nom, no un número, Jangotat. A-98.
T'ho juro.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada