Caçat (II)

Anterior

Capítol 2

«Els planetes són com persones», sempre deia el pare de Boba. «Tots tenen personalitats diferents».

En aquell moment, allò no tenia sentit per a Boba.

Des de llavors, Boba havia esbrinat que era veritat.

Kamino, el seu planeta natal, era gris, ombrívol i cobert de núvols, ple de pluges que podien durar mesos. Els kaminoans eren com el seu planeta. Eren freds i aparentment immutables, de bons modals però obsessionats amb el control. Eren els supervisors ideals per a la creació de l'exèrcit de clons.

Aargau, governat pel Clan Bancari Inter-galàctic, estava rigorosament ordenat en la seva superfície. Però sota aquesta superfície, estava el caos de la Ciutat Subterrània. A la Ciutat Subterrània, qualsevol cosa podia passar.

I Tatooine?

Mentre l'Esclau I descendia, Boba va mirar el port espacial que tenia sota ell. Era un batibull de cúpules, agradables torres i dispersos minarets. Va veure llargs i baixos magatzems i les antenes oxidades de les obsoletes torres de control del trànsit espacial. Va veure pistes de carreres, coliseus, i ferralleries. El més gran de tot era l'enorme Ciutadella de Sorra. Allà era on els Corredors de Beines començaven la carrera, abans d'introduir-se a tota velocitat pel desert.

Tot estava cobert per una capa gruixuda de pols. Els bigarrats edificis de Mos Espa semblaven que s'havien arrossegat des del desert com cucs gegants, i que després s'haguessin esfondrat, massa esgotats per continuar. Més enllà del límit del port espacial s'estenia la vasta extensió del Mar de les Dunes, erms de sorra i pols i roques tallades pel vent.

Si Tatooine té una personalitat, va pensar Boba amb un somriure descoratjador, és una molt confusa.

L'Esclau I solcava lentament per sobre de la xarxa de molls d'atracada. Des d'aquí es veien com cràters, curulls d'equips de vigilància i de reparació. Els droides corretejaven al voltant d'ells com formigues. Boba mirava cap avall, tractant de determinar què moll d'atracada seria el més segur. Amb prou feines tenia els suficients crèdits per pagar pel moll, i cap per proveir-se. No tindria més crèdits fins que es reunís amb Jabba el Hutt.

Què faria el meu pare?, va pensar.

I de sobte ho va saber.

Es va posar el casc mandalorià del seu pare, el qual, es va adonar amb orgull, li encaixava millor que tan sols feia uns mesos. Va sentir una lleugera calor quan els sensors oculars del casc van escanejar les seves retines i després el tranquil·litzador brunzit quan el sistema interactiu li va reconèixer.

Va buscar als bancs de memòria de l'Esclau I la ubicació de l'últim moll d'atracada utilitzat per Jango Fett.

La computadora de navegació li va informar que els molls pertanyien a Mentis Qinx.

Boba va introduir les coordenades. Es va recolzar en el seient de control. Suau com l'aigua que flueix, la nau va girar. Va començar el seu descens en un laberint de torres en ruïnes que envoltaven a un gran i molt maltractat moll d'atracada.

Boba va somriure. Es va ajustar el casc mandalorià. Es va assegurar que el llibre estava en la seva butxaca. Minuts després, l'Esclau I va aterrar de forma segura a Mos Espa.

Ho havia aconseguit. Però això era només el principi.

Havia de trobar a Jabba.

Boba va decidir usar el casc, almenys al principi. D'aquesta manera ningú sabria com de jove que era. Estava vestit amb l'uniforme estàndard mandalorià: túnica grisa-blava i pantalons, camisa fosca i botes altes i negres. Amb el casc cobrint el seu rostre, podria semblar algú d'alçada petita. Podria ser un físic mrlssi, un comerciant bimm o un pilot sullustà.

Ningú havia de saber que era només un nen.

Es va aclarir la gola, i després va sortir fora de l'Esclau I enfilant cap al moll d'atracada.

L'aire de Tatooine li va copejar com un puny. L'aire era sec i calent, tan saturat de sorra i pols que podia assaborir-lo en la seva llengua, fins i tot amb el casc protector. A pocs metres de distància, petits droides de servei s'escorrien i rodaven per sota d'una altra nau. Hi havia canonades de combustible i equips de reparació dispersos pertot arreu. Boba va buscar a algú al càrrec, mantenint-se tan alçat com va poder per projectar confiança.

–Senyor! –una veu suau li va donar la benvinguda, en reconèixer la nau–. Jango Fett, veritat?

Una figura resplendent se li acostava, un androide administratiu 3D-4X platejat. El seu cap, amb forma de tub rom, mirava de Boba a l'Esclau I.

–Fett, així és –va dir Boba. Va sentir una petita onada d'alleujament. Un androide seria més fàcil d'enganyar que un humà o un alienígena–. Necessito deixar la meva nau aquí per un temps.

–Molt bé, molt bé –va dir l’androide. Es va detenir. Boba va poder escoltar una transmissió de síl·labes distorsionades que sonaven a través del seu transmissor de comunicacions. Després d'un moment es va tornar cap a ell–. L'amo Qinx desitja que li recordi que hi ha un petit assumpte sobre un deute pendent en el seu compte.

Boba va empassar saliva. Dins del casc sentia la seva cara com si s'estigués fonent. Va respirar profundament, va quadrar les espatlles i va dir:

–Sóc conscient d'això. Aquí tens…

Boba va tendir una fitxa de crèdit, tot el que li quedava de la fortuna del seu pare. El droide la va escanejar, llavors rotà el cap.

–Això no és suficient.

–També sóc conscient d'això –Va dir Boba ràpidament. S'alegrava que l’androide no pogués veure el seu rostre–. Si us plau, informa al teu amo que tinc una audiència privada amb Jabba el Hutt en relació a alguns dels meus antics negocis. Una vegada que em reuneixi amb Jabba, realitzaré el pagament íntegrament.

–L'amo Quinx va dir específicament que…

Boba va negar amb el cap.

–Estic segur que el teu amo no voldria retardar-me en la reunió amb Jabba –va dir en el to d'advertiment que havia sentit al seu pare utilitzar tantes vegades–. Per descomptat, puc informar a Jabba que hi haurà un retard…

Boba es va tornar i va fer un pas enrere cap a la seva nau. La seva respiració s'accelerava a través de la seva gola. I si el droide sabia que era un faró?

Darrere d'ell es va sentir el brunzit del comunicador de 3D-4X.

–Molt bé –va dir l’androide. La seva suau veu sonava una mica nerviosa–. Per descomptat, no volem retardar la seva reunió amb Jabba el Hutt. Necessitaria alguna cosa fins al seu retorn?

Segur dins del seu casc, Boba va somriure. Per què no?

–Si –va dir–. Si us plau realitza una revisió completa i proveeix la meva nau. I omple-la de combustible.

–Molt bé, senyor –L’androide va tirar a caminar resoltament cap als droides de servei–. Tu! Deixa això i vine aquí immediatament!

Boba va veure com els droides van començar a envoltar l'Esclau I, xiulant i brunzint. Es va tornar i es va dirigir cap a la rampa que conduïa als carrers.

Tal vegada això serà més fàcil del que pensava! Es va allisar la part davantera de la túnica i va sortir a l'exterior, amb el cap alt. Jabba, allà vaig!

En menys d'un minut, es va perdre irremeiablement.

Següent