Traïció a Cestus (L)

Anterior

–50–

Obi-Wan Kenobi va ser acorralat en un búnquer a la vora rocosa del llac Kibo, just a les portes de la cúpula blanca de duracret de l'estació. En l'última hora s'havia aixecat una suau brisa. L'aire era ple de sorra i pols, la qual cosa reduïa la precisió en els trets. Els seus enemics semblaven sentir-se menys obstaculitzats, i un dels seus reclutes estava ferit pels trets dels franctiradors. La sorpresa i la rapidesa del foc de resposta van desanimar a la resta.

Els soldats clon seguien disfressats de combatents de Vent del Desert. Encara que Obi-Wan sabia que existien imatges incriminadores d’holovídeo, a Coruscant li resultaria més fàcil negar les al·legacions si no hi havia testimonis addicionals, i no hi havia evidència de la participació de soldats clon. El cràter volcànic de cinquanta quilòmetres de diàmetre que conformava el llac Kibo era el quart més gran del planeta. Els respiradors actius que quedaven al fons havien transformat una de les majors concentracions d'aigua del planeta en un brou geotèrmic hipermineralitzat que albergava una sèrie d'estranyes espècies aquàtiques, a més d'una font d'energia per a moltes de les mines adjacents.

Les estacions geotèrmiques aprofitaven aquests respiradors volcànics per concentrar la calor i alimentar una sèrie de turbines de vapor. Aquesta energia es venia en diverses formes arreu del planeta.

Hi havia calgut sigil i valor per posar-se en posició per a l'assalt. S'havien acostat pel llac Kibo arran de la superfície alhora que es van arrossegar per la paret del cràter des del desert, en una precisa maniobra en pinça.

Les càrregues explosives que neutralitzarien als guàrdies sense provocar baixes havien estat acuradament col·locades. Si tot hagués anat bé, s'haurien escapolit en el desert una hora abans que la falsa albada provocada per la primera explosió il·luminés el cel nocturn.

Però ja no seria així. Havia estat una cosa accidental. Trenta hores abans de l'atac, el sistema de seguretat de Kibo va patir una fallada de funcionament. Tota la xarxa de seguretat s'havia desconnectat discretament per ser reparada, i a Obi-Wan li resultava impossible esbrinar-ne les intencions realitzant un entroncament. I el que era pitjor: era impossible saber quan tornarien a connectar el sistema.

L'oportunitat perfecta o el parany perfecte?

Vent del Desert es va passar mitja hora observant, esperant, suant, abans de decidir-se a seguir endavant amb el pla. Per tant, la meitat d'ells havia entrat a la refineria mentre la resta es quedava darrere, amb l'esperança que el sistema d'alarma no revelés la seva presència quan tornés a connectar-se. En cas que la revelés, haurien de desarmar-la completament.

I el pla podria haver funcionat, de no ser perquè la seguretat de la planta no estava provant el vell sistema. El personal estava instal·lant un sistema completament nou que no apareixia en cap dels plànols proporcionats per la sempre subornable Trillot.

Obi-Wan s'havia ficat de cap en un parany accidental.

–Estem envoltats! –va xiuxiuejar Thak Val Zsing.

–No –va dir Obi-Wan amb calma.

Val Zsing va treure el cap i va haver de retirar-se ràpidament davant els precisos trets de làser.

–Estem acorralats –va corregir Obi-Wan–, però no envoltats. Just allà... –va assenyalar a una sèrie d'espirals de ceràmica prop de la cúpula principal–, les canonades d'extracció de calor porten aigua bullint a les turbines –parlava amb tota la calma possible, però sabia que la paciència dels seus companys tenia un límit–. Jangotat?

Jangotat havia estat contemplant tranquil·lament al seu quadrant des que havia començat l'emboscada, i va respondre amb un to de veu sense inflexió.

–Sí, senyor?

–Vull que els distreguis per mi. Jo et cobriré –Jangotat s’agenollà mentre Obi-Wan dibuixava amb el dit l'estratègia a la sorra. El soldat va comprendre les implicacions al moment, però Thak Val Zsing no estava molt segur.

–No ho entenc –va dir l'home.

–Mira i aprèn, –va dir Obi-Wan–. Per ara necessitarem foc de cobertura.

–Molt foc de cobertura –va afegir Jangotat–. Sou els Jedi tan bons amb les pistoles làser com amb els sabres làser?

–Millors –va fer broma Obi-Wan–. Només utilitzem els sabres làser perquè les lluites siguin més equitatives.

El CAR va somriure.

–Llavors anem-hi.

Obi-Wan va riure per a si mateix. Tenir un nom nou semblava haver proporcionat també més personalitat a Jangotat.

Obi-Wan i els seus homes van iniciar una andanada de foc creuat que va paralitzar momentàniament als guàrdies apostats darrere de la cúpula. Aprofitant aquesta oportunitat, Jangotat va sortir del seu amagatall i, disparant per instint, va aconseguir encertar sobre la marxa a un dels guàrdies de seguretat. Una baixa. Ja no es podia fer res. Obi-Wan sabia que allò costaria vides, però encara tenia una petita esperança...

Els seus pensaments es van veure interromputs quan Jangotat va sortir disparat des d'un costat i va zigzaguejar pel moll, deixant anar una ràfega de foc. Els trets làser fregaven els peus del soldat clon, que es va llançar de cap netament a la fossa volcànica. Obi-Wan no va voler mirar. L'aigua devia estar bullint!

Tal com havia sospitat, els guàrdies que els estaven acorralant van canviar lleugerament de posició per veure millor la superfície fumejant. En aquest moment, Obi-Wan va apuntar amb cura i va fer un forat a la canonada condensadora de calor.

Un vapor feridor va emanar de la canonada rebentada, i els homes de seguretat van cridar, oblidant per un moment tots els seus plans i intencions. Una bona escaldada era ideal per això.

Va mirar per sobre l'espatlla i va veure que una motojet s'aproximava a tota velocitat per emportar-se a Jangotat sa i estalvi. Llavors, Obi-Wan va liderar la càrrega cap a les desorganitzades forces de seguretat.

Quaranta metres els separaven d'ells. Si Obi-Wan podia aconseguir uns segons més, l'atac compensaria la diferència de nombre. Un dels homes, cec i escaldat, va dirigir la seva arma als intrusos, però va ser massa tard, i ells van aconseguir cobrir la distància.

Un dels reclutes de Vent del Desert va caure a terra amb el pit transformat en una carcassa fumejant. I es va produir el xoc.

El sabre làser d’Obi-Wan relluí i els guàrdies van caure. El vapor va rajar de la canonada danyada. Li van coure els ulls, però no estava tan a prop com ho van estar els primers homes. Allò devia ser brutal.

L'aire al voltant d'Obi-Wan era una taca de llum generada pel sabre làser. Des de dalt els van arribar els brunzits de les motojets, i Obi-Wan va veure de cua d'ull la de Kit Fisto passant de llarg mentre el nautolà es deixava caure enmig de la batalla, brandant d'esquerra a dreta el sabre làser, rebutjant trets i retallant pistoles làser pel carregador. Els guàrdies que van tenir sort aconseguiren escapar-se a quatre grapes. Els menys afortunats van caure agafant-se les ferides, i alguns d'ells mai tornarien a moure’s.

Havien estat atrapats i enganyats. Només s'havia evitat el desastre perquè Jangotat havia estat disposat a fer exactament el que li havien ordenat, tot i que aquestes ordres semblessin una bogeria. S'havia donat la volta al desastre, esdevenint una escaramussa que podria acabar sent una matança si no s'aturava ja. Va fer un gest de retirada al nautolà, i les tropes van començar a replegar-se. Havien causat més danys del que preveia el pla original. Quan els explosius detonessin, tot el complex es convertiria en un munt de runes.

Tot i així, per molt que ho intentés, no se sentia gens orgullós.

S'havien perdut vides. Acabaven d'obrir la porta al caos, i a cada moment que passava, era més ampla.

Següent