Traïció a Cestus (XLVI)

Anterior

–46–

Obi-Wan va ocultar el seu senyal de socors amb missatges codificats en ràfegues breus. Menys de dues hores després, Thak Val Zsing i Enta van anar a buscar-lo amb una dotzena de reclutes. Va enviar a sis d'ells a per Snoil, i va seguir als altres fins al campament, on es va reunir amb Kit Fisto i els altres soldats clon.

Un cop allà el va animar veure tot el que s'havia aconseguit. Li van donar de menjar i van escoltar la versió curta de la seva accidentada escapatòria. Després es va asseure per conversar seriosament.

–El menor dels nostres problemes –va dir per concloure– és que hagin fracassat les negociacions amb G'Mai Duris i els governants de Cestus.

–Hi estic d'acord –va dir Kit. Els seus ulls negres brillaven–. Aquí hi ha altres forces en joc. Hem estat manipulats des del principi.

–És hora de posar en marxa la següent fase de la nostra operació.

–Nate?

Va dir això alçant la veu i assenyalant amb el cap als clons, que es van aixecar un a un i li van donar el seu informe.

Mentre el menjar era digerit pel seu sistema, Obi-Wan es va sentir reconfortat per la cadència militar i mesurada dels soldats. Hi va haver un temps en què aquella precisió sense emocions li resultava irritant, però ara li calmava. No podia subestimar la vàlua d'aquesta capacitat. Podia arribar a salvar la vida de tots, així com el pla.

Havia d'admetre que per a ell va ser una grata sorpresa rebre dels comandos uns informes tan precisos, perceptius i admirables.

Quan van acabar, Kit Fisto es va tirar cap endavant, recolzant els colzes als genolls.

–Què en penses? –li va preguntar després que Obi-Wan romangués callat durant gairebé un minut.

–És impressionant –va dir–. Tot això fa que la meva ficada de pota sigui encara més infantil en comparació.

Obi-Wan es va aixecar, donant-se unes copets a les cuixes.

–La situació ha canviat –va dir–. Els nostres recursos han canviat i la naturalesa dels nostres adversaris ha canviat. Cavallers... –contemplà als assistents–, una persona o persones desconegudes han destruït la nostra nau i han matat a un dels vostres germans. Ha estat un acte menyspreable, i ha de ser considerat com a tal.

Els reclutes del nou i improvisat "Vent del Desert" eren ja homes valents. El terrible entrenament havia tamisat als dèbils i havia transformat als que quedaven en una banda capaç de seguir ordres i de marxar amb valor cap al perill. Tot i així, quedava una pregunta vital: estaven de veritat disposats a matar o morir? Era impossible endevinar qui s’acovardiria davant els trets. Només el combat podia respondre a les preguntes que cremaven al pit de tot recluta novell:

Ho faré? Seré capaç?

Va veure aquesta pregunta en ells. També va veure que la seva proximitat a la catàstrofe no li havia rebaixat als seus ulls. De fet, era com si els membres supervivents de Vent del Desert li acceptessin ara més, com si li consideressin un aliat, algú que ara estaria disposat a anar més enllà dels seus paràmetres preestablerts per fer alguna cosa més perillosa.

Algú havia intentat assassinar-lo. Algú li havia traït i manipulat. Duris? Les Cinc Famílies? Trillot?

Algú, però qui? Qui podia sortir guanyant amb la seva mort?

Ell va intentar concentrar-se en la tasca que tenia entre mans.

–Seguirem endavant i acabarem el que vam començar –va dir–. Vosaltres no em coneixeu, però gràcies als meravellosos informes dels meus col·legues, ara jo us conec a vosaltres. –Ja tenia els seus ulls i les seves ments. Ara havia de guanyar-se els seus cors–. En els dies vinents us quedarà clara la naturalesa de la nostra nova situació, i confio que cap flaquejarà davant la difícil tasca que ens espera. Això ja no és una mascarada. Potser la vostra ràbia estigui justificada, però he de demanar-vos que la controleu. Us demano que seguiu el camí menys violent per al dany que anem a haver de fer. Que sigueu piadosos en la mesura del possible, i que tingueu valor quan sigui necessari.

Va fer una pausa i es va recompondre.

–Vam venir a Cestus buscant una solució diplomàtica. I sembla que aquesta opció ja no és possible. Senyores. Cavallers –Va mirar fixament cada un d'ells–. Hem de considerar-nos en perill.

Següent