Traïció a Cestus (XXVII)

Anterior

–27–

Mentre els nous reclutes assajaven les maniobres, Nate observava, prenia notes i feia ajustos en aquesta pista d'obstacles o en aquell camp de tir. Quàtor es va acostar a ell a pas lleuger, el tipus de ritme que un home normal no podria aguantar ni deu minuts, però que un soldat clon podia portar durant tot el dia.

–Senyor! –va dir el comando, saludant amb precisió–. Han arribat més.

–Quants?

Quàtor va somriure, satisfet.

–Dues dotzenes, senyor!

Nate va sentir un càlid rubor d'alegria. Allò era just el que esperava.

–Potser aconseguirem treure una guerra d'això –va dir.

Nate estava satisfet amb el que veia, i estava pujant un grau la intensitat quan Sheeka es va acostar fins a ell.

–Bé –va dir ella–. Què et sembla?

Ell es va alegrar en adonar-se que intuïa el que ella volia dir.

–No està malament –va dir–. Joves grangers i miners de profunditat, però saben complir ordres.

–Són gent valenta –va dir Sheeka–. Molts d'ells creuen que ja és hora de lluitar.

–I tu?

–Jo només piloto.

–Ho faries bé. Cames i esquena resistents, bons reflexos. Potser hauries de pensar en allistar-te.

Ella va riure.

–No tinc experiència. I l'experiència compte. –Llavors li va mirar–. D'altra banda, tu tampoc has estat sempre un vell veterà ple de cicatrius, no?

Nate va negar amb el cap. Després, mig somrient, va afegir:

–Això és cert, però les nostres simulacions són... molt estimulants –Va moure una mica les espatlles per alliberar-se de la rigidesa i del succeït a Vandor III.

–M'hi jugo al fet que sí –va dir ella.

Ell es va fixar en els braços de l'androide d'entrenament, flexionant-se en totes direccions i donant a cada recluta la motivació que necessitava per millorar-se.

–Ganes no els falten..., però no són rival per a un soldat experimentat o per a un androide de combat.

–T'he vist amb ells –va dir ella–. Crec que els quatre sou l’home perfecte per a aquesta operació.

Per un moment, va pensar que la dona s'havia equivocat, però llavors es va adonar que ella només aconseguia mantenir el semblant seriós amb molt d'esforç. Sheeka es va posar a riure.

Nate també va sentir que els seus llavis tremolaven, en comprendre la broma, i, encara que era a càrrec seu, la va apreciar.

–Sí, ho som –va dir.

I amb això, ell es va allunyar i va baixar per intervenir de forma personal en l'entrenament. I es va adonar perfectament que treia les espatlles, es movia una mica més ràpid en demostrar moviments de combat i estava una mica més alerta, i tot perquè sabia que Sheeka l'observava. I encara que es va sentir una mica absurd per això, també gaudia sent el centre de la seva atenció, i esperava que ella seguís allà en acabar el dia.

Següent