Caçat (XV)

Anterior

Capítol 15

Mesos abans, Boba havia estat en el transport de tropes de la República Candaserri, una nau tan gran gairebé com un petit planeta.

La barcassa de Jabba el Hutt no era tan gran, però era prou gran. Mirant-la, Boba se sentia com si estigués mirant a una ciutat petita dins d'una altra ciutat. Un món dins d'un món.

Ara estava fosc, però hi havia suficients llums brillants al voltant de la Sorra per crear ombres pertot arreu. Després que Jabba fos escortat en sortir de la cúpula, Boba i la resta van sortir fora. La barcassa surava sobre el sòl. Bib Fortuna, el majordom d’en Jabba, ordenava que es despleguessin les escales i les rampes de desembarcament. Esclaus i serfs corrien amunt i avall, preparant la barcassa per a la sortida.

–Ràpid! –va xiular Fortuna.

Una vegada que Jabba estigués a bord, s'impacientaria per sortir. No era una bona idea fer-li esperar!

Boba passejava a pocs metres de la barcassa. Havia robat dins de la cúpula un xarrup d'aigua per beure, alguns nintxifs secs i petits peixos de cova no més grans que la seva ungla petita. No podia recordar l'última vegada que havia tingut un menjar complet.

Va allunyar aquest pensament i es va ajupir en el sòl. Allà observava als serfs de Jabba desinflar la cúpula portàtil, com un gran globus.

Només va prendre uns minuts. Més servents van aparèixer de sota la barcassa, per recollir el contingut de la cúpula. L'equipament de les apostes i el mobiliari va ser carregat. S'emmagatzemaria en la secció de càrrega del navili durant el viatge al palau de Jabba.

El palau de Jabba. Boba havia sentit rumors sobre aquest lloc.

El que va sentir no era bo. Gens bo.

I ara que havia vist a Jabba en carn i ossos, Boba estava bastant segur que el palau seria fins i tot pitjor que els rumors. Havia d'estar ben preparat per a qualsevol cosa.

Es va inclinar cap enrere i es va ajustar el casc. Va activar la funció de visió infraroja. Immediatament tot el que li envoltava es va embolicar en negre i vermell.

–Uf! –va dir Boba, gesticulant.

Ara podia veure totes les bestioles nocturnes de Tatooine. Les rates de la sorra corrien pertot arreu, alimentant-se d'escombraries deixades pels assistents en la Sorra. Escorpins de la sorra corrien de pressa de roca en roca, amb les seves pinces alçades.

Boba va veure diverses figures petites arrossegant-se per les ombres, en silenci. Van agafar una caixa de metall i van desaparèixer en un instant.

L'exèrcit de Libkath treballant, va pensar amb reticent respecte.

–Sembles molt content –va dir una veu baixa darrere d'ell.

Boba es va girar.

–Ygabba!

Darrere d'ell estava la figura prima, vestida de parracs.

–I que ho diguis –va dir ella i va somriure. Amb una bruta mà li va tocar la vora del casc–. Ei? Crec que m'agrades més sense això. No et dóna calor?

–Sí. I sed.

Ygabba es va moure ajupida al seu costat.

–Bé, almenys et puc ajudar amb això. Aquí tens.

Ella va tendir un recipient petit d'aigua. Boba la va mirar i després el va agafar agraït. Mirà al voltant per assegurar-se que ningú estava mirant. Llavors va apartar cap amunt el casc i va beure l'aigua.

Olorava fortament a pols i a productes químics purificadors. Hi havia una mica de graveta i sorra. Estava massa calent.

Era la millor aigua que mai havia begut.

–Gràcies –va dir quan l'última gota es va esgotar. Li va retornar el recipient i va baixar el visor del casc–. Vas trobar el que estaves buscant?

Ella va assentir.

–Ho vam fer. Tots aquells droides guardant el dipòsit? Era només un cimbell. L'enviament real estava amagat en un enviament d'aigua d'una granja d'humitat prop de Bestine. Que és d'on va venir això –va afegir sostenint el recipient buit–. Si et dic la veritat, hagués preferit robar l'aigua.

–Però vau aconseguir les armes?

Ygabba va somriure.

–Per descomptat –el seu somriure es va esvair–. No tenim elecció. Si no fem el que ordena Libkath, succeiran coses dolentes.

–Quina classe de coses dolentes?

–Els nens desapareixen. Mai els veiem una altra vegada. Libkath els ven com a esclaus o servents. O pitjor.

La seva expressió es va enfosquir. Boba pensava ara en com de malament que Ygabba i els altres estaven. Si alguna cosa era pitjor que això, havia de ser dolent, realment dolent.

–A on van les armes? –va preguntar.

Ygabba es va encongir d'espatlles.

–El contraban és un gran negoci a Tatooine. Algunes persones diuen que és l'únic negoci. Hi ha molta gent que vol armes.

Boba va pensar per un moment.

–Així que estàs dient que aquestes armes van ser portades de contraban aquí en primer lloc. Ara Libkath ha traït als qui van fer el contraban, robant-les-hi?

–Així és. I l'única raó pel que ho aconsegueix és que ningú sospita de nosaltres. Com vaig dir abans. Els adults mai ens prenen de debò. Fins que ens enxampen.

De sobte ella es va aixecar.

–Bé, millor em vaig anant. Haig de trobar-me amb els altres.

–Ygabba, espera –va dir Boba.

Ella es va detenir.

–Què?

–Per què no us escapeu? Vull dir, Tatooine és un planeta gran. Libkath no podria rastrejar-vos si tots escapeu. I vas dir que la toxina no s'alliberaria tret que deixeu el planeta.

–Cert. –Va sacsejar el cap amb tristesa–. Però els més petits són massa joves. No podrien continuar sense la resta de nosaltres.

–Però podríeu buscar ajuda –va dir Boba–. A algú que us escolti. A algú que us pugui ajudar.

Els ulls d’Ygabba es van omplir de llàgrimes.

–No tenim famílies, i aquells de nosaltres que encara tenim parents, ell els va amenaçar amb matar-los si nosaltres tornéssim a casa. La vida és difícil per a ells aquí a Tatooine. Podem sobreviure a Mos Espa. Algun dia, quan siguem majors, trobarem el nostre camí de tornada a casa. No sé com. Però ho farem.

Boba se la va quedar mirant. Va assentir.

–Crec que ets valenta, Ygabba. Si d'alguna manera puc ajudar-te a tu i als altres, ho faré.

Ygabba li va mirar. Va somriure.

–Gràcies, Boba.

Mirà la barcassa. Les seves veles estaven sent desplegades. La tripulació del veler estaven lligant caps i preparant-se per sortir.

–Sembla que també has trobat el que estaves buscant –va dir.

Boba romania al seu costat.

–Sí, Jabba va accedir a portar-me… com un caça-recompenses!

No va poder reprimir l'orgull en la seva veu.

Ygabba li va mirar. Lentament, va somriure.

–Boba Fett el caça-recompenses! Definitivament no m'oblidaré.

–No. I jo tampoc m'oblidaré de tots vosaltres.

De la barcassa velera va venir la fanfàrria d'una trompeta. Jabba el Hutt estava llest per sortir.

–Adéu Ygabba! –Boba li va cridar mentre corria a la barcassa. Va agafar una escala de corda i ràpidament, va pujar balancejant-se a bord. Unes mans aspres el van agafar i el van empènyer sobre la coberta.

–Ves a baix! –li va cridar un guàrdia gamorreà–. Res de gentussa on Jabba pugui veure-la!

–He estat convidat per Jabba –va protestar Boba–. Com caça-recompenses…

Un riure aspre va venir del guàrdia.

–Ves a baix amb la resta d'armes contractades! –Va bramar i va empènyer a Boba cap a una porta.

–Tu…! –Boba va començar a cridar. Després s’ho va pensar millor. Va fer una última mirada a la Sorra. Una petita figura romania on havia estat la cúpula, mirant-li.

–Vinga!

Una enorme mà nuosa el va empènyer per la porta cap a la foscor de la barcassa d’en Jabba.

Següent