Jocs perillosos (I)

Jocs perillosos

Jedi Quest 3

Jude Watson

Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker.

Mestre i aprenent.

Escollits pel destí. Destinats al conflicte.

Quan Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker són enviats als Jocs Galàctics, estan destinats a ser guardians de la pau. Llavors descobreixen un esdeveniment il·legal que Ànakin coneix molt bé: Curses de beines. Tot i que Obi-Wan ho prohibeix, Ànakin no pot resistir-se a l'emoció de la cursa... i l'oportunitat d'enfrontar-se al rival de la seva infantesa, el repugnant Sebulba.

Com a Jedi, se suposa que Ànakin ha de deixar de banda el seu passat. Però el seu passat no vol deixar-lo de costat a ell.

Capítol 1

Les carreteres espacials del planeta Euceron estaven abarrotades de vehicles. En l'atmosfera superior, grans transports i fins i tot transportadors de passatgers esbufegaven en òrbita. Tot i la forta presència d'oficials de carreteres espacials en swoops d'altes altures, els temperaments esclataven mentre els creuers estel·lars i les llançadores lluitaven per una posició fora de les plataformes d'aterratge.

Un Ànakin Skywalker de catorze anys virava el caça estel·lar Galan per evitar a un creuer que tractava de tallar la carretera esperant aterrar.

–Vigila, cuc! –va cridar, fins i tot encara que sabia que el pilot no podia escoltar-lo.

Al costat d'ell, el seu Mestre Obi-Wan Kenobi, es va aclarir la gola.

–Ho sé, ho sé, –va dir Ànakin–. Sentir la meva ràbia, i deixar-la anar. Però he de ser un Jedi tot el temps, fins i tot en el tràfic espacial? –Li va mostrar un somriure al seu Mestre. Coneixia la resposta.

–Ets un Jedi en tot moment–, va dir Obi-Wan–. Fins i tot quan un altre creuer s'està colant per la teva dreta.

–Què? –Ànakin va tornar la seva atenció al seu pilotatge. Un creuer estel·lar platejat estava intentant ficar el morro... Ànakin va virar a l'esquerra i llavors va lliscar netament al buit buit de davant.

Obi-Wan es va inclinar cap enrere en el seu seient.

–Si permetessis a algú que es creués a la carretera, perdríem cinc minuts. Seria això tan dolent?

El seu Mestre sempre podia trobar una oportunitat per a una lliçó, fins i tot mentre esperava per aterrar en una carretera espacial plena de gom a gom.

–Suposo que no, –va dir Ànakin–. No tenim pressa. Però no està bé que intentin colar-se per davant dels altres.

–No, –va dir Obi-Wan–. Però aquesta és elecció de l'altre pilot. En tractar de prevenir-ho, estàs alimentant la teva pròpia ràbia i impaciència. Potser això és pitjor.

Ànakin va veure el punt del seu Mestre. Aquest era el problema. Obi-Wan sempre tenia raó. L'únic problema era que Obi-Wan no entenia com de bé que se sentia quan Ànakin brunzia cap endavant, prevenint que el creuer li tallés el pas.

L'oficial de carreteres espacials de davant li va fer un senyal a Ànakin. Una nova carretera s'havia obert per als aterratges. Ànakin va deixar anar el navili netament al seu lloc. Ara que era el primer de la fila, podia mirar al voltant i gaudir de la vista de tants creuers estel·lars en una atmosfera.

–Sabia que estaria ple a vessar a Euceron, però no esperava això, –va dir Ànakin–. Almenys a Coruscant el trànsit està estrictament controlat. Això és un desastre.

–Euceron no està acostumat a tant de trànsit. –Obi-Wan estava d'acord–. Els éssers vénen de tota la galàxia als Jocs Galàctics.

–No em vaig adonar que arribarien tots alhora. –Ànakin no estava realment queixant-se. Gaudia del caos, la lluita per l'espai a la carretera, l'oportunitat de veure tants tipus diferents de creuers espacials.

Quan va saber per primera vegada de la missió que tenien per davant, Ànakin no podia creure la seva sort. Tot el que ell i el seu Mestre havien de fer era patrullar els Jocs Galàctics, mantenint-se alerta a la recerca de qualsevol senyal de problemes. Els Jocs Galàctics es realitzaven cada set anys, i planetes de tota la galàxia competien per convertir-se en el planeta que els albergués. Els Jocs eren excitants i de vegades perillosos, amb els més ràpids i els més hàbils competint en carreres i competicions. Ànakin no podia esperar per veure els diversos esdeveniments.

El govern d’Euceron havia demanat ajuda Jedi per mantenir la pau. En tan sols sent anys, la galàxia havia canviat. Nous punts de conflicte esclataven massa sovint. Alguns sistemes tenien queixes del Senat; alguns planetes tenien conflictes de comerç amb altres planetes. Éssers de tants mons diferents estarien a prop, alguns d'ells hostils els uns amb els altres. Podia ser una barreja volàtil.

D'altra banda, tothom estava venint per passar una bona estona. Ànakin sabia que ell si. Els Jocs Galàctics havien començat feia prop de vuit dècades abans per promoure la pau a través de l'esport. Els guanyadors es feien famosos tant en els seus propis planetes com en llocs als quals mai havien viatjat. Fins i tot d'esclau a Tatooine, Ànakin havia sentit relats de la seva determinació i mestratge.

–Euceron està fent el que pot per mantenir les coses sota control, –va observar Obi-Wan–. Els líders del Poder Governant no volen que res vagi malament. Estan tractant de recuperar més poder al Senat, que se'ls posi en alguns comitès molt importants. Aquesta és una forma crucial de mostrar que el seu planeta és estable.

Ànakin va assentir una mica avorrit per la política Senatorial. Se li havia notificat que ara podia aterrar a la plataforma d'aterratge de Ciutat Euceron. Una sèrie de senyals làser li van dir quin buit agafar. Va arribar ràpid i baix, executant un gir ràpid que va deixar caure el caça estel·lar perfectament en posició. Va mirar al seu Mestre, sabent que havia estat lluint-se una mica, però Obi-Wan ja estava començant els procediments d'arribada.

Ànakin va estendre el braç cap als seus packs de supervivència i va activar la rampa d'aterratge, que portava al centre de benvinguda ben amunt sobre la ciutat capital, Eusebus. No podia esperar per anar.

–Aquesta serà una bona oportunitat perquè rebis una nova lliçó Jedi–, va dir Obi-Wan–. La connexió amb la Força Viva. Hi ha éssers de tota la galàxia aquí. Captaràs molts tipus d'energies. Amb tal varietat d'éssers abarrotats en un planeta, hi ha molt a aprendre.

–Sí, Mestre. –Ànakin es va quedar al costat de l'entrada, esperant impacient mentre Obi-Wan comprovava per segona vegada per assegurar-se que la cabina del seu navili era segura. Es va assegurar de mantenir el seu cos en calma, però. Podia no haver dominat la seva agitació encara que havia après a emmascarar-la.

Però era estrany que el seu Mestre no captés els seus sentiments. Obi-Wan va notar la seva impaciència.

–Està bé, jove Padawan. Anem-hi.

Ànakin va sortir de la rampa d'aterratge, els seus ulls ansiosament escombrant la plataforma. Els pilots estel·lars xerraven en petits grups, els nens corrien al costat dels dits estesos dels seus pares, els taxis aeris descarregaven passatgers que arribaven amb el seu equipatge... wookiees i babbs i de tot tipus. Tothom semblava tenir una pressa terrible per arribar a algun lloc. I els Jocs encara no havien començat!

–Has captat alguna cosa sobre la missió que tenim per davant? –li va preguntar Obi-Wan amb curiositat. El seu Mestre sovint feia la pregunta tan aviat posaven un peu en un planeta. A vegades fins i tot la feia abans que aterressin, si percebia que Ànakin era escombrat per les intuïcions sobre la missió per venir.

Ànakin es va estendre a la Força. De vegades se sentia tan fàcil. La Força hi era, just amb la seva adherència, i podia doblegar-la al seu voltant tan fàcilment com es col·locava la seva capa de viatge.

–No percebo foscor aquí–, va dir ell–. Percebo una tremenda energia. No tota és bona, però no és fosca. És només...

–Vida, –va acabar Obi-Wan–. Emoció, expectació, esperances, preocupació, excitació.

–Se sent més intens, –va dir Ànakin lentament mentre caminaven a través de la multitud.

–Perquè ho és, –va dir Obi-Wan–. Estem tots atapeïts en una petita ciutat, esperant un gran esdeveniment. –Es va aturar per consultar un quiosc de coordenades–. Ens quedarem a la cambra oficial dels Jocs, però explorem una mica primer.

Es van prémer a bord d'un turboascensor abarrotat que els va portar baixant des del centre de benvinguda fins a la superfície del planeta. Van sortir al bulevard principal d’Eusebus. Els carrers estaven abarrotats d’speeders de tot tipus i descripció, i els molts éssers empenyien i pressionaven per obrir-se pas fins a les seves destinacions. Grans senyals alts parpellejaven assenyalant adreces i rutes, com ESTADI UN: A L'ESQUERRA AL CARRER USIRINE o ESTADI DEU: AGAFI EL TRÀNSIT AERI VERD.

L'aroma dels diversos llocs de menjar els va colpejar. L'estómac d'Ànakin va grunyir. La carn xiuxiuejava a les graelles i els dolços penjaven dels pals que ballaven al brusc vent, seduint-li. Hi havia esmorzat només feia una hora, però de sobte va sentir fam.

–Mira al voltant, –va ordenar Obi-Wan–. Digues-me si veus alguna cosa fora del normal.

El normal? No semblava haver-hi res normal a la Ciutat Euceron. Era una ciutat construïda completament de materials plastoides, ja que no hi havia pedra nativa. Els edificis estaven brillantment acolorits i no eren més alts de vint plantes. Els euceronins eren una espècie humanoide amb grans caps amb cúpula i delicades extremitats. Vestien colors neutres com si fos per compensar les seves estructures acolorides.

Però Obi-Wan havia vist una cosa que Ànakin hauria d'haver notat. Ànakin va apartar la gana ràpidament augmentant i va obrir la seva ment a l'observació acurada. Li va portar un parell de minuts, però llavors ho va sentir.

–Hi ha oficials de seguretat per tot arreu–, va dir ell–. No van d'uniforme, però estan patrullant. –Podia dir que eren de seguretat només observant els seus ulls vigilants constantment escombrant la multitud.

–Sí. Ben observat, Padawan–, va dir Obi-Wan–. Euceron té la major força de seguretat de la galàxia per la seva grandària. El Poder Governant necessita que els oficials de seguretat mantinguin a la població sota control. És el govern per la repressió i intimidació. El Poder Governant està format per deu governants que fan totes les lleis i prenen totes les decisions. La ciutat sembla pacífica i pròspera, però el Poder Governant ha estat treballant durant anys per fer-la semblar així. Estan conreant una imatge, i són típicament agressius en els seus mètodes.

–Llavors per què haurien d'ajudar-los els Jedi? –es va preguntar Ànakin.

–El Poder Governant no és el tipus de govern que el Senat normalment donaria suport, –va estar d'acord Obi-Wan–. Però la seguretat de molts éssers depèn que els Jocs vagin bé, i és important per a la pròpia pau continuada de la galàxia. Així que no oblidis que aquesta missió és una de seriosa. Sempre hi ha éssers en la galàxia que utilitzen aquestes grans reunions per als seus propis fins. El sabotatge sempre és una possibilitat, així que els Jedi són necessaris.

–Se suposa que ens trobarem amb altres equips Jedi? –va preguntar Ànakin. Esperava veure a Tru Veld, un company Padawan i un dels seus pocs amics al Temple.

–Sí. Ens caldrà coordinar les nostres patrulles–, va dir Obi-Wan–. Els veurem en les nostres habitacions més tard.

Obi-Wan no va trencar el pas, però de sobte la seva concentració va canviar. Ànakin va poder veure el canvi.

–Alguna cosa va malament, –va murmurar ell.

Ànakin va llançar la seva pròpia atenció com una xarxa. Estava al corrent d'un canvi en el so de la multitud.

–Una pertorbació–, va dir ell.

–Per aquí. –Obi-Wan va accelerar el pas. Va caminar entre els vianants.

Davant hi havia una gran plaça. Parades de menjar fermament junts, i les cafeteries envoltaven les vores.

Ànakin va veure un grapat d'éssers a la plaça. Estaven atapeïts tan fermament que era difícil veure el que estaven mirant.

Va escoltar un rugit de ràbia. No coneixia la llengua, però era fàcil endevinar la intenció.

–De pressa. –Obi-Wan va tractar de travessar la multitud, però els éssers estaven apinyats tan densament ara que era impossible.

–Aparta't del meu camí o et mataré! –va cridar algú en Bàsic.

Ara Ànakin podia veure un phlog, un ésser gegant amb una vibroespasa, dret sobre un petit ortolà, una criatura de cabells blaus armada amb tan sols un got de suc. El phlog va balancejar la vibroespasa prop del morro del seu veí. En lloc de retirar-se, la multitud va avançar, interessada en una possible baralla.

–Endavant, tub de greix de bantha, –es va mofar l’ortolà.

–Això no és bo, –va murmurar Obi-Wan.

Tot d'una el phlog va agafar la seva vibroespasa i va tallar una petita taula de pedra. El grup que estava assegut en ella va caure d'esquena. Un d'ells saltant i desenfundant un blàster. El phlog gegant va agafar les dues parts enormes de pedra i les va alçar sobre el seu cap.

–Us mataré a tots!

Frustrat, Obi-Wan va tractar de travessar la multitud. Els éssers havien format una paret sòlida de carn i músculs. Els Jedi no es podien moure. Però no anaven a fracassar en el seu objectiu abans que els Jocs si més no comencessin.

Següent