Quan el vent del desert canvia: El relat del soldat d'assalt (i III)

Anterior

III

El terreny desèrtic era monòton, sempre canviant. La sorra cruixia a través del camí d’en Davin, sense saber el que estava buscant, però sabent que algun tipus de prova de l'aterratge de la càpsula d’escapament havia d'estar present. Va pujar a un petit pujol. El desert s'estenia en totes les direccions. Podrien ser els únics al planeta.

Veient una elevació en la sorra sota ell, va pujar per la cresta i va furgar amb el blàster en el sòl. Va donar amb alguna cosa dura! Va fer clic en el comunicador.

—Capità Térrik, Deu-Vint-i-tres informant. Crec que he trobat la càpsula.

—Està segur?

—Sí, senyor.— Davin va excavar amb entusiasme en el sòl amb la culata del seu blàster... només per descobrir una gran roca.

El Capità Térrik va aparèixer sobre la cresta al mateix temps que Davin feia el seu descobriment.

—Deu-Vint-i-tres, què estàs fent?

—Ho sento, senyor.— Descoratjat, va caminar de retorn al petit pujol i es va unir a la resta del seu equip per continuar la recerca.

Després d'arribar a Mos Eisley, un llangardaix gegant dewback va ser assignat a cada esquadró. A Davin no se li va donar l'oportunitat de muntar la monstruosa bèstia rèptil, però li va venir molt bé. Cada pas que l'animal escamós donava feia reverberar la sorra.

La recerca va semblar durar una eternitat. Davin va perdre el compte dels descansos que va prendre, i per ordres imperials, es van veure obligats a romandre en els seus vestits i beure l'aigua destil·lada portada des de Mos Eisley amb el dewback.

Tornant de cobrir una altra part del quadrant, Davin va veure un centelleig de cua d'ull. Allà... fos el que fos havia capturat la llum del segon sol de Tatooine.

Gairebé va cridar, però va tancar la boca. Agafant el seu blàster, va córrer botant cap al centelleig de llum. A poc a poc, l'objecte va prendre forma. Mig enterrat en la sorra, l'objecte semblava socarrimat. Quan es va acostar, va distingir les vagues marques vermelles i blaves d'una càpsula d’escapament.

No hi havia cap dubte en la seva ment.

—Capità Térrik, Deu-Vint-i-tres informant. He trobat la càpsula d’escapament!

—Si aquest és un altre dels teus somnis, Deu-Vint-i-tres...!

—Estic segur, senyor. Pot ser que no sigui el que estem buscant, però té marques imperials.

Minuts més tard el Capità Térrik es va reunir amb Davin al costat de l'objecte. Un soldat d'assalt muntat en un dewback va aparèixer sobre la cresta d'una pujada, esperant un senyal que era la càpsula correcta.

El Capità Térrik inspeccionava el lloc.

—Algú estava en la càpsula. Les petjades van en aquesta direcció.

Davin va pescar un mecanisme des de dins de la càpsula d’escapament. Només hi havia una cosa que utilitzés aquest dispositiu; una unitat R2. Ho va sostenir perquè tots ho poguessin veure.

—Miri, senyor, droides!

—Molt bé. Formeu. Informaré a Lord Vader que la càpsula no va ser destruïda. Ara sí que hem de moure'ns.

***

—Deu-vint-i-tres informant. No estan en la badia de reparacions, senyor, —va dir Davin Felth. Es va posar dempeus enmig d'una badia plena de droides, en les entranyes d'un reptador de les sorres jawa. Els cables queien del sostre; taules amb equips desmuntats estaven escampades pel terra.

—Heu registrat tot el reptador de les sorres?

—Afirmatiu, —va contestar cada soldat d'assalt, sent anomenats pel seu nombre de soldat un a un.

—Formeu fora.

Davin va trepitjar un droide treballador Roche J9 tirat en el terra de metall. Dos jawes estaven fora de la badia de reparacions i van murmurar entre si, òbviament disgustats per què els soldats d'assalt estaven buscant en la seva nau. Davin va escanejar la sala una última vegada abans d'anar-se’n i va comptar un droide Arakyd BT-16 de perímetre, un droide de demolició, un droide agromech R4, un droide de manteniment WED15, i un droide potenciador EG-6, però no hi havia cap unitat R2, ni tan sols una unitat de protocol que sovint es combinava amb un droide R2.

Una rajada de jawes li va seguir fora del creuer. Tot el que Davin podia veure dels petits alienígenes eren els seus ulls brillants, mirant des de les seves túniques encaputxades marrons. La resta de l'esquadró Zeta es va quedar esperant-lo, els seus rifles blàster aferrats lleugerament al seu costat. Els soldats d'assalt mantenien les seves esquenes l'un contra l'altre, mirant cap a tots els costats en previsió de qualsevol possible atac.

Quan es va unir a l'esquadró, Davin va escoltar al Capità Térrik conversant amb el cap Jawa per l'altaveu del seu vestit d'oficial.

—Estàs segur que els droides van ser venuts a un granger d'humitat en la teva última parada? —Després d'una sèrie de xiulades agudes provinents del jawa, el Capità Térrik es va girar i va agitar el braç cap enrere dirigint-se a l'esquadró Zeta; va canviar a la freqüència segura de les tropes d'assalt—. Formeu amb la resta del destacament.

L'Esquadró Zeta va marxar per la sorra allunyant-se del reptador de les sorres jawa per unir-se a la resta de les tropes d'assalt. Van muntar guàrdia sobre el reptador de les sorres en una costa just al sud. Tres enormes banthes peluts aerotransportats d'algun lloc, dues llanxes de càrrega convertides GoCorp Arunskin 32, i una fortalesa flotant Ubrikkian HAVr A9 amb dos canons blàster pesats esperaven a l'altre costat de la pujada.

Els jawes van cridar i van sacsejar els seus punys als soldats d'assalt mentre se n'anaven. Els petits extraterrestres vestits de marró llavors van córrer al voltant del reptador de les sorres, preparant-se per continuar el seu viatge.

La veu del Capità Térrik va sonar pel casc d’en Davin.

—Fortalesa flotant; faci foc quan estigui llesta sobre el reptador de les sorres jawa. Quan sigui destruïda, portin aquests banthes fins a les restes i deixin aquest material confiscat als habitants de les sorres. Vull que la gent pensi que els habitants de les sorres van atacar el reptador. La resta, ompliu els esquifs de càrrega; trobarem aquests droides en la granja d'humitat.

La fortalesa flotant va posar immediatament les rodes fora de terra, per sobre de la cresta, en un gir lateral. Pujat a bord del voluminós esquif de càrrega, Davin va veure dos rajos d'energia blàster brollant de la fortalesa flotant.

Per sobre dels crits d'alegria dels altres soldats d'assalt, Davin es va mantenir tranquil. Els seus pensaments estaven amb els petits jawes, i en com ja no estarien més.

***

Davin es va quedar per darrere de la resta, romanent prou lluny dels altres soldats d'assalt, perquè no cridés l'atenció sobre si mateix. L'esquadró Zeta va córrer a través dels nivells més baixos de la casa del granger d'humitat, bolcant taules, arrencant portes dels armaris, trencant taquilles metàl·liques amb els seus rifles blàster fins que els contenidors es van obrir de cop. Un a un, els soldats d'assalt van informar al Capità Térrik:

—No hi ha rastre dels droides, senyor.

Davin va observar el soldat d'assalt enfront d'ell com donava una puntada a un cubell d'oli abans de dirigir-se a la planta superior. La casa del granger d'humitat era un caos.

—Esquadró Zeta comproveu i formeu,—va dir el Capità Térrik, amb paraules tallants i precises, pel casc de Davin.

—Deu-Vint-i-tres,— va dir Davin. Va tractar de controlar la seva respiració, però la idea del que anava a ocórrer a continuació gairebé aclaparava els seus sentits. Va trotar cap al brillant doble sol de Tatooine i es va quadrar amb la resta del seu esquadró. El Capità Térrik es va parar enfront del granger d'humitat i la seva esposa, als afores de la casa. El rostre del granger d'humitat era de color vermell brillant per la ira; la dona plorava, amb el seu cap cap avall. Davin va activar el seu sensor extern d'àudio amb la barbeta i va escoltar l'intercanvi.

—... no sou més que criminals! Li he dit que no he vist aquests androides des d'anit. I miri el que li ha fet a la meva casa! El governador pagarà per això.

—Aquest nebot seu —va dir el Capità Térrik, la seva veu modulada pel micròfon de la seva armadura de batalla—, una vegada més: A on va portar la unitat R2?

—No m'ha escoltat? —el granger d'humitat va sacsejar un puny a l'aire—. No ho sé, i no l'hi diria encara que ho sabés! Vosaltres, pinxos imperials, sou pitjor del que imaginava. —Es va acostar a la cara amb casc del Capità Térrik i li va escopir; la saliva va córrer pel casc de l'oficial.

El Capità Térrik no va fer cap intent d'eliminar la saliva.

—On està el noi?

—Mai em va interessar molt el moviment rebel; però ara espero que us trobin a cadascun de vosaltres, excrements de bantha, i agafin els vostres cossos!

El granger d'humitat es va tornar i va posar un braç al voltant de la seva esposa, atraient-la al seu costat. Els dos es van allunyar, de retorn a casa seva.

Sense emoció, el Capità Térrik va assentir cap als soldats d'assalt. La seva veu va arribar a través de l'enllaç segur.

—Només hi ha un lloc al qual el noi podria haver portat els droides; a Mos Eisley, per poder escapar del planeta. Esquadró Zeta, carregueu. Fortalesa flotant, aquesta casa ha de quedar com un recordatori del que succeeix quan es dóna allotjament als rebels. Dispari quan estigui llesta.

Tornant ràpidament a l’esquif de càrrega, Davin Felth va pujar a bord i va mantenir els ulls apartats de l'explosió a la casa. Un sabor agre va esgarrapar la seva gola. Primer van executar als jawes, i ara aquests éssers humans. I per què? Per un parell de droides pollosos? Què podia ser tan important que mereixia l'execució d'aquestes persones?

Al seu planeta natal, allistar-se en l'exèrcit havia semblat tot diversió i jocs, havia pujat a la nau de transport amb el pit ple d'orgull, per ser portat a Càrida. Però ara, aquesta era la realitat. La gent estava morint, estava sent assassinada indiscriminadament.

L’esquif de càrrega es va aixecar del terra, donant a Davin una vista de la carnisseria de sota. El fum s'elevava des de la casa. Va poder veure les restes carbonitzades de dos cossos tendits en la sorra cremada. A mesura que l’esquif rodava cap a la desèrtica ciutat de Mos Eisley, Davin no sabia què anava a fer si se li ordenava matar.

***

En aterrar als afores de Mos Eisley, els soldats d'assalt van abandonar l’esquif de càrrega. Van passar hores inspeccionant les bases de dades de l'autoritat portuària, interrogant als propietaris de naus de lloguer, i buscant tallers de reparació abans que el Capità Térrik renunciés disgustat i ordenés una cerca metòdica pels carrers.

Les olors del ric menjar, cossos bruts i combustible impregnaven els seus vestits de batalla, mentre es reunien al voltant del Capità Térrik.

—Molt bé, escolteu, —va dir—. Esquadró Alvien, establiu posts de control en cada camí que entra a la ciutat. Complementeu el destacament d'allà. Esquadrons Drax i Zeta, patrulleu per la ciutat, comprovant porta per porta per donar amb els droides. Només hi ha una manera perquè els droides i aquest noi aconsegueixin sortir fora del planeta, i ha de ser a través d'aquest infern de ciutat. Moveu-vos.

Davin es va unir a la resta de l'esquadró, mentre marxaven allunyant-se del destacament. Mos Eisley jeia davant d’ells, una col·lecció de polsosos edificis marrons de baixa altura que semblava com si haguessin estat distribuïts per un addicte al suc juri. Criatures embolicades en llargues túniques es movien tranquil·lament pels carrers de terra; Davin no havia vist aquesta quantitat d'alienígenes en un mateix lloc des dels Jocs Olímpics Galàctics en l’holovídeo.

Cada porta estava segellada, suposadament tancada contra la sorra, però Davin sospitava que era per assegurar la privadesa dels personatges desagradables que va veure fent un pas enrere en les ombres.

Van marxar cap al cor de la ciutat, passant el magatzem de Lup, el mercat, la rostidoria de Gap, i el port espacial. Un popurri de sons enfarfollats i olors fortes va envair els sentits d’en Davin, barrejats amb l'omnipresent sorra. Després de la seva exposició inicial a Tatooine en ser llançats enmig del desert amb el seu destacament, Davin es va adonar que en realitat no havia tingut l'oportunitat d'asseure's i gaudir d'aquest estrany nou món al que se li havia assignat. Però, de nou, es va adonar amargament que podria passar molt temps abans que pogués anar-se’n del planeta.

Els seus pensaments es van fer miques a causa d'un crit, després diversos crits més van sorgir d'un vell fortí. Davin va recordar les reunions informatives en la nau de desembarcament; diversos edificis havien estat dissenyats originalment com un refugi contra els incursors Tusken. Aquest es veia clarament com un d'ells.

Ningú més en l'esquadró Zeta va semblar sentir la commoció.

Buscant una oportunitat per escapar un instant de la bogeria, Davin va encendre el seu comunicador.

—Deu-Vint-i-tres, anem a verificar un disturbi en un fortí.

—Permís concedit, —va dir el Capità Térrik—. Deu-Quaranta-set, recolza-li.

Davin va agafar el seu fusell i es va apartar de l'esquadró. Criatures amb diferents formes de vestir es van apartar d’en Davin i el seu suport. Un rètol indeterminat amb lletres borroses deia: Cantina de Mos Eisley.

Un insectoide verd de 2,8 metres d'altura es va arrossegar des de la cantina quan van arribar. Lluia els seus ulls sortits per sobre d'una tija prima, amb quatre potes suportant un tòrax prim i l'abdomen. Es va dirigir a Davin.

—M’emportaré el meu comerç d'espècies a un altre lloc si no puc assegurar-me de la meva pròpia seguretat!

Davin es va tornar cap al seu company, Deu-Quaranta-set.

—Sona com un problema.

—Aquest lloc no serveix a droides, —va dir 1047—. Ens necessiten en un altre lloc.

Volent allunyar-se de la caça dels droides, Davin li va fer cas omís i va seguir avançant dins de la fosca cantina. El visor d'estat sòlid d’en Davin immediatament va compensar el baix nivell de llum. Es va situar en un vestíbul elevat, al costat de la porta. Semblava un lloc on els contrabandistes, caçadors de recompenses, i altres tipus de classe baixa solien passar l'estona.

Davin va veure a dues persones en la part posterior, un noi i un ancià, aixecant-se d'un reservat i caminar ràpidament cap a un passadís posterior. Els va ignorar i es va acostar al cambrer.

Davin va activar el seu altaveu exterior.

—Tinc entès que hi ha hagut alguns problemes aquí.

—Res fora del comú, —va dir el cambrer, assentint amb el cap cap a la part posterior del seu establiment—. Només teníem una mica de diversió. Pot mirar al seu voltant si ho desitja.

—Molt bé; ho comprovarem.

Davin va mantenir aferrat el seu fusell i va caminar lentament a través de la cantina. Va passar per davant de dues dones humanes primes i un pudent rodià recolzat en la barra; un cornut devaronià va assentir bruscament i va fer un pas enrere, apartant-se del seu camí. En arribar al reservat del fons on Davin havia vist al noi i a l'home vell, es va trobar amb un home d'aspecte atlètic que mirava ombrívolament la taula, sense fer-li cas.

Davin es va tornar cap al seu company, 1047.

—Tens raó; aquí no hi ha res.

—Tornem amb els altres.

Davin es va limitar a grunyir. No tenia cap pressa per presenciar un altre assassinat sense sentit. Però, quina altra cosa podia fer?

Van sortir a la brillant llum del sol de Tatooine, deixant la fosca cantina enrere. Davin estava suggerint continuar la cerca dels desapareguts droides pel seu compte en lloc d'unir-se a la resta del destacament, quan la resta de l'esquadró Zeta va aparèixer girant la cantonada al mateix pas, completant el seu circuit del perímetre.

Abans que Davin pogués dir alguna cosa pel micròfon del casc, va sentir un crit estrident. Sonava com un jawa indignat! Com podria oblidar la xerrameca estrident de les petites criatures que havien executat brutalment?

A l'instant Davin es va ajupir en una posició de combat, aixecant el seu rifle. Un jawa de llarga túnica va saltar des d'un amagatall enmig d'algunes restes espacials estavellades al centre de la plaça. El jawa va forcejar amb una pistola de gran grandària, l'arma empetitia el ridícul aspecte de la criatura.

Finalment va apuntar el rifle blàster cap a l'esquadró Zeta, i amb un últim crit estrident el jawa va prémer el botó de tret...

No va ocórrer res. El jawa udolà de ràbia i sorpresa. Va seguir pressionant el botó. Tot va succeir tan ràpid que Davin no va reaccionar.

O tal vegada el seu instint li va impedir reaccionar, amb tots els assassinats sense sentit que havia presenciat...

—Estúpid jawa, —va murmurar 1047. El soldat d'assalt va treure la seva arma i va efectuar un tret cap al jawa, que encara seguia lluitant amb l'arma. L'impuls del tret va enviar al jawa volant enrere contra les restes de la nau. Va lliscar fins al terra—. Un moc de jawa menys per molestar-nos —va dir 1047 quan va enfundar el seu blàster.

Davin va fer un pas enrere en estat de xoc. En què ens hem convertit? Gairebé havia excusat als soldats d'assalt imperials per la forma en què van matar indiscriminadament als jawes en el seu reptador de les sorres a causa que eren una suposada amenaça per a l'Emperador. Però el granger d'humitat, i ara aquest últim acte de violència... Davin no podia assimilar-ho. L'única resposta en aquestes accions seguia sent la mateixa, una vegada i una altra: L'Imperi era bàsicament malvat. I ell no encaixava allà.

Però no puc renunciar, va pensar. Llavors, què puc fer?

***

Va semblar caminar atordit per una eternitat amb l'esquadró Zeta, fins que va sentir una veu per l'altaveu del seu casc.

—Problemes en la badia d'embarcament Noranta-quatre; hem localitzat els droides! Tot el personal, reuneixin-se i ajudin!

—Anem, Deu-Vint-i-tres! —va dir 1047—. Segueix-me!

Davin va agafar el seu rifle blàster i va trotar darrere de l'home blindat de blanc. El seu temps a Tatooine havia semblat un somni, doncs no sabia quant portava al planeta, però havia sobreviscut amb les racions i suplements del seu vestit durant més temps del que imaginava que seria possible.

La veu del Capità Térrik va sorgir des de dins del seu casc.

—Captureu els droides! Els rebels els tenen; no deixeu que s'escapin!

Sons de trets làser rebotaven pels carrers estrets. Una multitud s'havia reunit enfront de la badia d'embarcament; diversos van mirar per sobre de la munió i van tractar d'obtenir una visió del que estava passant.

1047 va canviar al seu altaveu exterior:

—Facin-se a un costat, ara!

Davin va seguir cegament al seu company, més confós que mai. Rebels? Per què les forces rebels eren tan descarades i tractaven d'escapar ara?

Van córrer pel carreró, van girar una cantonada i es van trobar amb el tiroteig. Un vaixell de càrrega lleuger modificat descansava enmig de la badia d'atracada, amb la seva escotilla posterior oberta. Davin va aconseguir veure a un noi corrent per la rampa de la nau. Una andanada de trets làser esquitxava la zona.

Una vintena de soldats d'assalt es van desplegar al seu voltant, disparant contra el vaixell de càrrega lleuger. L'aire es va omplir amb els sons ardents dels trets làser.

Davin es va sorprendre de veure que un home d'aspecte atlètic mantenia els soldats d'assalt a ratlla; combatent en una proporció de vint a un! Aquest home era un dels misteriosos rebels que es van atrevir a revoltar-se contra l'Emperador? Era el mateix home que Davin havia vist en la cantina! Així que aquest era qui havia mantingut dos destacaments de soldats d'assalt a la carrera!

Hipnotitzat per la sola idea que tan pocs podien aconseguir molt, Davin va sentir una onada de solidaritat; va percebre una empatia amb els rebels, lluitant contra probabilitats tan aclaparadores... i sobrevivint. No havia sentit tanta emoció des del dia que marxà cap a Càrida...

El soroll i la confusió eren aclaparadores. El fum brollava dels trets làser errants que van encendre materials de construcció. Els soldats d'assalt van cridar ordres contradictòries.

Just enfront d’en Davin, el Capità Térrik es va recolzar sobre un genoll i va apuntar acuradament a l'home d'aspecte atlètic que seguia mantenint a ratlla el millor de l'Emperador. El Capità Térrik va esperar el moment precís abans de prémer lentament el seu rifle blàster per acabar amb el rebel...

Davin va dirigir una ràpida mirada al voltant. No hi havia ningú darrere d'ell... i el més important, ningú l'estava observant.

Sense dubtar-ho, Davin va aixecar el seu blàster i va disparar al Capità Térrik per l'esquena.

L'oficial va caure al terra, sent inadvertit pels altres.

El rebel d'aspecte atlètic va grimpar amb seguretat fins a la rampa d'accés per tancar-la, segellant la nau. Un crit ensordidor va sorgir dins del casc per la freqüència dels soldats d'assalt:

—Buideu l'àrea, els rebels s’enlairen! Buideu l'àrea!

Derrotats, els soldats d'assalt es van retirar. Qualsevol que quedés en la badia d'embarcament seria irradiat per les fuites de la nau. La veu d'algú va arribar per la freqüència segura:

—On està el Capità Térrik?

—Deixi-ho, —va sorgir una altra veu—. Està mort. Va morir en el tiroteig.

Els soldats d'assalt van omplir l'aire de malediccions. Diversos van llançar els seus blàsters contra la paret amb disgust.

Però quan Davin es va retirar amb els altres, un nou sentiment de propòsit es va apoderar d'ell, com un fresc vent que tallava a través de la calor interminable. Sentia una afinitat amb els rebels i gairebé volia unir-se a la seva causa.

Però, com?

Tal vegada podria advertir-los de la vulnerabilitat de l’AT-AT. O tal vegada podria funcionar com una «planta profunda», passant informació vital...

Un espia? Tal vegada això faria. Tindria alguna cosa pel què viure, alguna cosa en el que creure. Es va sentir embriagat, quan de sobte les coses van caure en el seu lloc.

Mentre els soldats d'assalt formaven, Davin sabia que podia ajudar millor als rebels en romandre en el ventre de la bèstia.

FI