Jocs perillosos (II)

Anterior

Capítol 2

Ànakin va veure un flaix sobtat de blau. Un sabre làser ballava en l'aire i va baixar tallant expertament per les gruixudes taules de pedra. El moviment va ser tan ràpid que una diminuta voluta de fum va ser l'única evidència del camí del sabre làser. Les taules es van dissoldre en roques i pols. El phlog va udolar mentre un dels trossos de pedra queia als seus peus.

–Això hauria de frenar-los un minut.

El to de la Cavaller Jedi Siri era plaent, però sonava amb la brillantor del duracer. Al costat d'ella estava Ferus Olin, el seu Padawan. El seu sabre làser estava alçat i preparat, la seva expressió era dura. Estava preparat per saltar si algú es movia, i tothom semblava saber-ho. Un silenci es va assentar sobre la multitud.

El phlog es va aixecar de forma estranya, sostenint els seus peus.

–Qui sou? –va bramar.

L’euceroní de la taula que havia estat polvoritzada ràpidament es va ficar el blàster al cinturó.

–Ah, Jedi. Només m'estava defensant, –va murmurar, retrocedint.

L’ortolà va assentir ràpidament, el seu pèl blau eriçant-se.

–És fàcil en aquestes multituds topar-se amb un accident.

–Exactament, –va dir la Siri–. Així que es requereix una disculpa.

–Ho sento, –va dir ràpidament l’ortolà.

–Per part de tots dos–, va dir la Siri insolent, la seva mirada perforant al phlog, que s'alçava diversos metres sobre el seu cap ros.

El phlog va vacil·lar. No estava acostumat a disculpar-se pel seu temperament. Fins i tot amb un sabre làser a centímetres del seu coll.

Per un moment, semblava que el phlog es llançaria a atacar la Siri. Ella estava preparada.

Per llavors Obi-Wan i Ànakin s'havien colat entre la multitud i estaven al costat d'ells, prou a prop com per saltar cap endavant si era necessari. Amb una mirada, Obi-Wan li va dir a Ànakin que es quedés enrere.

Ferus Olin va caminar cap endavant.

–Pensa-t’ho dues vegades, amic, –va dir en un to suau–. Llavors torna-ho a pensar.

Ànakin va veure l'admiració a la cara del seu Mestre davant la fredor de l'acostament d’en Ferus. Una resplendor de gelosia es va alçar dins d'ell. Ferus sempre sabia dir el correcte i la forma correcta de dir-ho. Ferus només era dos anys més gran que Ànakin, però era famós per la seva maduresa.

–Bé, bé, culpa meva, –va dir el phlog en un fals ànim–. Deixa’m que et compri un altre suc.

Es va doblegar sobre el petit ortolà i el va portar a la cafeteria.

Siri va desactivar el seu sabre làser.

–Això és. Tothom ho lamenta. L'incident s'ha acabat. –La seva clara veu navegà per tota la multitud–. Tots podem tornar al que estàvem fent.

La multitud que havia estat ansiosa per veure una baralla de cop i volta es va dispersar. Siri va captar una ullada d'Obi-Wan.

–Tan sols un minut massa tard, com és habitual–, va dir ella.

–Només estàvem esperant per veure com ho manejaves, –va respondre Obi-Wan–. Sempre vaig voler veure't contra un phlog.

Ànakin va observar a Obi-Wan i la Siri. Un estrany mai hauria sabut que eren vells amics.

Va assentir saludant a Ferus, que intensament li va tornar la salutació. No hi havia necessitat de fer veure que s’agradaven. Ferus li havia advertit una vegada que no confiava en ell i que li mantindria un ull a sobre. Això l’havia enfurismat, i encara no ho havia superat. Havia deixat anar la seva ràbia, però el seu ressentiment encara vibrava. Sabia com se suposava que havia de manejar això un Jedi, però no podia.

No podia parlar amb Obi-Wan sobre això tampoc. No volia que el seu Mestre sabés que un company Padawan, especialment un tan dotat i respectat com Ferus, no confiava en ell.

Va tornar la seva atenció a Siri i a Obi-Wan, que estaven parlant en veu baixa.

–... Amb multituds com aquesta, –estava dient Obi-Wan–. Va ser difícil arribar a vosaltres.

–I on era la seguretat? –va preguntar la Siri–. Vaig veure oficials per tot al voltant d’encobert, però quan van ser necessaris, estaven estranyament absents.

–Potser menys d'ells haurien d'estar encoberts, –va suggerir Obi-Wan–. Alguns haurien de ser més visibles.

Siri va arrufar les celles.

–Els euceronins odien les forces de seguretat. És pel que estan encoberts. Però tot i així, amb tants visitants, mantenir la pau és la primera prioritat del negoci.

–Parlaré amb Liviani Sarno sobre això–, va dir Obi-Wan, referint-se a la líder del Consell dels Jocs.

Ànakin no s’ho podia creure. Obi-Wan no havia vist la Siri des de feia un temps, i ell només parlava de la missió! Ànakin tenia un gran respecte per la saviesa d'Obi-Wan, però de vegades es preguntava com podia connectar el seu Mestre amb la Força Viva quan els seus sentiments es mantenien tan fermament sota lligams.

–Ànakin! –Ànakin va escoltar la veu animada darrere d'ell i ràpidament es va tornar. Tru Veld estava pujant per la plaça al costat del seu Mestre, l'alt i silenciós Ry-Gaul. Tru va estendre un braç llarg i flexible en una salutació flexible que barrejava la seva excitació i la seva felicitat per veure al seu amic. Ell i Tru havien estat en el mateix any d'entrenament en el Temple, però no s'havien fet amics fins després que haguessin estat escollits com a Padawans.

Ry-Gaul va fer que sí cap a Obi-Wan i la Siri mentre s'acostaven, però no va donar cap salutació verbal. Els tres mestres es van apinyar per a una discussió, deixant als tres Padawans perquè parlessin entre ells.

–Jo no puc decidir-me, i tu? –va preguntar Tru a Ànakin, els seus ulls ballant. Eren del color dels mars d'argent de Teevan, el seu planeta natal, i quan estava excitat guspirejaven com la llum del sol a onades.

Ànakin estava acostumat que Tru comencés una conversa per la meitat. Va alçar una cella cap a ell.

–A quin joc assistir, –va explicar Tru–. Tots sonen divertits.

–Estem aquí per mantenir la pau, –va dir Ferus–. No per divertir-nos.

La molèstia va recórrer a Ànakin. Ferus podia fastiguejar el bon humor més ràpid que una nova doble. Tru merament va sacsejar el cap amb bona intenció i va agafar a Ferus per l'espatlla.

–Relaxa’t, amic. Puc mantenir la pau i veure els jocs també. Fins i tot els nostres Mestres ho permetran.

–No hem rebut les nostres instruccions, –va dir Ferus.

–Estic segur que les nostres instruccions seran evitar passar-s’ho bé sigui com sigui–, li va dir Tru a Ferus en un to burleta, els seus ulls encara brillant amb un entreteniment silenciós.

Ferus va sospirar.

–Els Padawans sempre estan intentant que em relaxi–, va dir ell–. Només que jo no estic fet d'aquesta forma.

Siri, Ry-Gaul i Obi-Wan es van apartar de la seva conferència i es van aproximar als seus Padawans.

–Hem decidit que vosaltres tres podeu anar pel vostre compte una estona, –els va dir Obi-Wan–. Però assegureu-vos que els vostres comunicadors funcionen en tot moment.

Ànakin i Tru van intercanviar una mirada d'excitació. No havien esperat aquesta bona sort. Havien esperat topar-se els uns amb els altres, però ara realment podien assistir almenys a algun dels Jocs junts! Ànakin fins i tot aguantaria a Ferus si significava que podia passar temps amb Tru.

–He contactat amb Liviani Sarno. Està de camí cap aquí, –els hi va dir Obi-Wan–. Després que rebem un informe, estareu lliures per anar-vos-en. Llavors tots ens reunirem a la cambra dels Jocs per al sopar.

En uns moments van veure a una alta euceronina dirigint-se cap a ells. Estava vestida amb una túnica escarlata brodada amb fils taronges i daurats, i la seva corona de trenes estava entreteixida amb brillants joies. Liviani Sarno no era difícil de veure.

Viatjant al seu pas hi havia tres éssers, i Ànakin es va sorprendre de conèixer a dos d'ells. Hi havia conegut a Didi i a Astri quan encara eren amos d’una cafeteria de Coruscant que ara dirigia Dexter Jettster. Sabien que havien estat propers a Qui-Gon Jinn i eren amics d'Obi-Wan també.

Les celles arrodonides d’en Didi es van alçar quan va veure a Obi-Wan. Astri va córrer cap endavant, la seva bella cara enrojolada.

–Obi-Wan! –Els rínxols foscos volant. Astri es va llançar cap a Obi-Wan, embolicant els seus braços al seu voltant. Ànakin es va sorprendre de veure el seu reservat Mestre trencar en un enorme somriure i abraçar-la. Didi va arribar i va tractar d'abraçar a tots dos, però els seus molsuts braços eren massa curts. Es va conformar amb donar un copet a Obi-Wan a l'esquena.

–Això revitalitza els meus ulls i alegra el meu cor! –va cridar Didi.

–Me n'alegro tant de veure't!

–Jo també m'alegro de veure-us, –va dir Obi-Wan–. Esteu aquí per veure els Jocs?

–En paper d'oficial–, va dir Astri–. M'agradaria que coneguessis al meu marit, Bog Divinian. Està en el Consell dels Jocs. Bog, aquest és el gran Cavaller Jedi, Obi-Wan Kenobi.

Bog Divinian era un home alt, atractiu, amb una túnica color pruna gairebé tan brillant com la de Liviani Sarno.

–M’honra conèixer a un Jedi, –va dir Bog–. Coneixen a Liviani Sarno?

–Aquesta és la nostra primera trobada–, va dir Obi-Wan amb un curt gest de cap. Va presentar als Padawans. Siri va mirar fredament al membre del Consell. Ry-Gaul es va quedar en silenci.

–Ens alegrem que els Jedi acceptessin la petició del Poder Governant per monitorar els Jocs–, va dir Liviani–. Serà útil l'ajuda. Van venir molts més dels que esperàvem.

–Ens agradaria que les coses es mantinguin suaus, –va afegir Bog–. Liviani està fent un sorprenent treball d'organització.

Liviani va inclinar el cap de la forma en què ho fa algú que està acostumat a rebre compliments.

–Si necessiten una perspectiva des de dins, estaré encantat d'ajudar, –va afegir Bog, parlant a Obi-Wan–. Tenint en compte que és tan bon amic de l’Astri, trauré temps per a vostè.

L'expressió educada d'Obi-Wan no va flaquejar, però els ulls blaus com el gel de la Siri van resplendir davant la noció que Bog només ajudaria als Jedi perquè un d'ells era un amic personal. Ry-Gaul va parpellejar impassiu.

–Gràcies, –va dir suaument Obi-Wan. Sens dubte s'havia adonat de la vergonya de l’Astri.

–Obi-Wan Kenobi és el més gran de tots els Cavallers Jedi–, va dir orgullós Didi–. No necessitarà la nostra ajuda, ho garanteixo. –De sobte es va adonar que havia insultat la Siri i a Ry-Gaul i es va tornar cap a ells ràpidament–. No és que Siri i Ry-Gaul no siguin igualment grans. Tots els Jedi són grans! –Didi els va somriure a tots ells–. Fins i tot els Padawans!

–Com van les preparacions? –va preguntar Obi-Wan a Liviani–. Algun problema?

–Igualment de suau, sense problemes, –va respondre Bog Divinian–. El Consell dels Jocs ho està manejant tot bellament. Maxo Vista és natiu d’Euceron i està en el Consell, i ha estat de gran ajuda. El coneixen, és clar.

Obi-Wan va capcinejar educadament. Ànakin no podia creure que el seu Mestre no conegués al gran heroi euceroní que havia sorprès la galàxia set anys abans en guanyar cinc esdeveniments en els Jocs Galàctics de Berrun.

–Però tothom coneix a Maxo Vista! –va dir Bog, sorprès–. És famós per tota la galàxia! Potser no és ric, però és famós. I és un bon amic meu, així que si necessita que l'hi present...

Siri va esbufegar, llavors va tractar de convertir-ho en una tos. Ànakin va recordar que Obi-Wan li havia dit que a la Siri mai li havia anat molt bé amb les seves classes de diplomàcia en el Temple.

Fins i tot Didi semblava avergonyit davant les fatxenderies d’en Bog. Va somriure als Jedi en resposta.

–Qui necessita herois galàctics quan tenim als Jedi?

–Precisament, –va dir crispada la Liviani–. I Bog s'equivoca amb el fet de què no tenim problemes.

Bog semblava alacaigut per haver decebut la Liviani.

–Jo no sé de cap problema, Liviani.

Liviani va ignorar a Bog i es va tornar cap als Jedi.

–Hi ha rumors que hi haurà una Cursa de beines il·legal als afores de la ciutat.

Ànakin de cop i volta es va interessar molt.

Siri va arrufar les celles.

–No havíem sentit res d’això.

Liviani va assentir.

–Corredors de beines de tota la galàxia han estat vistos arribant a Euceron. Hem sentit que s'estan reunint en la vora nord de les Grans Coves Dordon, els extensos túnels són, desafortunadament, idealment perfectes per a aquest esport suïcida.

–Les Curses de beines són il·legals en els Mons del Nucli, –va dir Bog desaprovador–. Si jo fos Senador... opto per a Senador del meu planeta natal de Nuralee, de tota manera... consideraria introduir una llei per prohibir les Curses de beines en tota la galàxia. Només promouen les apostes i la violència. –Bog va fer un ràpid cop d'ull a la Liviani per veure si aprovava la seva declaració.

Liviani va continuar ignorant-lo, però.

–Ja veuen el nostre problema–, va dir als Jedi–. El Poder Governant està preocupat per la mala publicitat, així que vol que ignorem els rumors. Si els Corredors de beines moren a les coves, a ningú li importarà, oficialment. –Les delicades celles de la Liviani es van ajuntar en un nas preocupat–. Però les autoritats subestimen com de populars que són aquestes carreres. Els éssers sentiran parlar d'elles. Les apostes tindran lloc, i els espectadors... alguns d'ells força importants en els seus planetes natals... trobaran la carrera. No podem garantir la seguretat i el control de multituds.

–Els Jocs han de procedir amb suavitat, –va afegir Bog–. Absolutament.

Ànakin tot just va escoltar les seves veus. El seu cervell havia començat a brunzir tan aviat havia sentit la paraula Cursa de beines. No hi havia vist cap ni estat en una des que era un esclau a Tatooine.

Era com si els densos núvols del cel se separessin, perquè de cop i volta sentís el buf dels sols bessons de Tatooine en el seu clatell. Podia assaborir el moldre de la sorra entre les seves dents. I podia percebre l'increment del mateix desig ferotge que li havia omplert de nen, el sentiment més simple, més poderós que coneixia: la voluntat de guanyar.

Ànakin va sentir els ulls del seu Mestre sobre ell, com si la rauxa de sentiments hagués tocat a Obi-Wan com un dit advertint-lo. Una màscara de serenitat va caure sobre la cara d'Ànakin. Podia cridar-la a voluntat per moments com aquest, moments en què la seva sang semblava córrer més a prop de la seva pell.

Liviani estava parlant, i Obi-Wan es va tornar cap a ella. Ànakin va mantenir la seva expressió calmada però interessada, com la d'un Jedi. Però per dins... per dins era un noi esclau, ansiós per córrer de nou.

 Següent