Jocs perillosos (III)

Anterior

Capítol 3

De veritat creu que m'està enganyant?

L'exasperació d'Obi-Wan amb el seu Padawan no es va mostrar a la seva cara. Els intents d'Ànakin d'ocultar la seva excitació podien haver enganyat els altres, però Obi-Wan la va sentir carregar l'aire. Mai havia vist a Ànakin competir en una carrera de beines, i Qui–Gon no li havia donat molts detalls, però sabia com d’ultrajantment perilloses que eren les Curses de beines. Els pilots s'asseien en cabines de comandament obertes, pilotant navilis fràgils que estaven alimentats per enormes motors ancorats a la beina per cables flexibles. Obi-Wan podia imaginar que la imatge d'Ànakin mostrant les seves habilitats i reflexos de nou i atrevint-se a participar en tal batalla seria irresistible.

Però no seria digne d'un Jedi. Els Jedi no busquen temeritats.

Obi-Wan podia entendre una tirada momentània cap al passat. Esperaria que el seu Padawan la superés. Aferrar-se en aquestes coses era infantil, en la seva opinió. Tan aviat estiguessin sols, parlaria amb Ànakin sobre això...

–Obi-Wan, amic meu? –va dir Didi en un to baix donant-li un cop de colze–. Podem parlar?

Liviani havia rebut una trucada pel seu comunicador i s'havia allunyat, així que Obi-Wan va seguir a Didi a un parell de passos dels altres.

–Només volia dir, –va començar Didi, allisant-se la túnica amb els seus dits rodanxons–, com tota la meva vida està sent sacsejada d'alegria de veure la teva atractiva i noble cara de nou...

–Vols un favor–, va dir simplement Obi-Wan. Li tenia estima al Didi, però ni per un segon pensava que Didi vacil·laria a prendre avantatge de la seva amistat.

Didi semblava ferit.

–No un favor. Certa companyia en una petita empresa...

Obi-Wan va començar a donar-se la volta en rebuig.

–Està bé, està bé! La veritat! Un favor! –va dir ràpidament Didi. Va estendre les seves mans, amb els palmells cap fora–. Però un tan diminut que tot just compte.

Obi-Wan va tancar els ulls durant un segon irritat. Qui-Gon em demanaria paciència.

–Què és?

–A poc després d'arribar a Eusebus, vaig comprar una moto Swoop, –va dir Didi–. Vaig pensar que faria que navegar per aquests carrers abarrotats fora molt més fàcil. No obstant això, tot just vaig avançar dos metres quan el motor... wush, ca–blam! –Els dits d’en Didi van traçar una explosió en l'aire–. Vull que em tornin els diners, tot i que temo que aquest relliscós fill d'un micollangardaix m'ho negui.

–Però no si hi ha un Jedi pel mig–, va dir Obi-Wan alerta.

–No hauries de fer res! Només ser-hi i semblar invencible. Potser treure com si res el teu sabre làser i provar...

–No. Sense sabre làser.

–Llavors només la teva presència. –Didi va ajuntar les seves mans–. Quin gran favor seria, i t'ho tornaria milers de vegades.

–De veritat penses, –va dir Obi-Wan exasperat–, que tinc temps d'ajudar-te a arreglar un mal tracte?

–És clar que no, estàs molt ocupat sent fort i bé, –va dir Didi–. Però mentre estem junts, puc donar-te un cop d'ull entre bastidors als Jocs. Bog és el meu gendre i està en el Consell. Tinc una perspectiva única. –Didi podia veure que Obi-Wan estava immòbil–. Ara, no ho facis per Qui-Gon. Mai voldria que recordessis quant m'estimava i totes les vegades que em va ajudar. Ni tan sols mencions el seu estimat nom!

–No he de fer-ho–, va dir Obi-Wan–. Ja ho has fet tu. –Però va saber des del primer moment en què Didi li havia portat a un costat que l'ajudaria. La veritat era que Obi-Wan tenia una debilitat per Didi igual de vulnerable que havia estat la d’en Qui-Gon. I havia arribat a veure que no era una cosa tan dolenta, sentir afecte per un canalla inútil amb un gran cor.

Tot i així, hi havia límits.

–Et dono deu minuts, –va dir Obi-Wan.

–Ets el millor i més amable amic que mai...

–Nou minuts, cinquanta segons...

La boca d’en Didi es va tancar de cop.

–Ho diré a Astri. Un moment.

Didi va sortir corrent, i Siri va arribar al costat d’Obi-Wan.

–Ets pitjor que Qui-Gon–, va dir ella en un to entretingut.

Obi-Wan va arronsar les espatlles.

–Encara sóc el seu Padawan en molts sentits.

Ry-Gaul i jo anem amb Liviani. Té algunes swoops disponibles per a nosaltres perquè puguem tenir una vista aèria de l'àrea. Estem enviant als Padawans pel seu compte. Els rituals d'obertura començaran en un parell de minuts.

–Em mantindré en contacte i em reuniré amb vosaltres–, va dir Obi-Wan–. Això no durarà molt.

Siri va inclinar el cap. Les seves mans van lliscar a les butxaques de l'univestit que portava en lloc d'una túnica.

–El més sorprenent és que realment ho creus–, va dir ella.

Següent