Jocs perillosos (IV)

Anterior

Capítol 4

Quan Ànakin va veure per primer cop a Tru, immediatament havia volgut passar temps amb ell. Ara difícilment podia esperar deixar-lo enrere. No era culpa d’en Tru... Ànakin només volia temps tot sol per explorar. Sobre les Curses de beines.

Va caminar al costat de Ferus i Tru. Els carrers estaven abarrotats i havien tingut problemes per romandre junts. Ferus no semblava adonar-se'n. Caminava per davant al pas que sempre marcava ell, parlant sense assegurar-se que els altres fossin capaços d'escoltar.

–Els rituals d'obertura són a l'Estadi U, –va dir Ferus–. Podríem agafar un taxi aeri, però no semblen haver-hi molts al voltant.

–Podem arribar-hi pel Trànsit Groc, –va dir Tru–. Quatre parades. Vaig memoritzar els mapes del sistema de trànsit de camí cap aquí.

–És l'oportunitat perfecta perquè vegem tots els tipus d'éssers de tota la galàxia, –va dir Ferus–. Hauríem d’observar les vestimentes i el protocol.

Deixa-li a Ferus tenir un pla de lliçons per a la tarda, va pensar Ànakin.

Com si hagués llegit els pensaments d'Ànakin i tingués por que els digués en veu alta, Tru va estendre un braç flexible i lliscà la seva mà sobre la boca d'Ànakin.

Ànakin la va apartar amb un somriure. Sens dubte Tru recordava la seva missió al planeta Radnor, quan Ànakin i Ferus havien discutit a cada pas. Però Ànakin no tenia desitjos de discutir amb Ferus de nou. No li importava prou com per discutir.

Tenia coses més importants a fer... com comprovar les Curses de beines. Ànakin es va dir a si mateix que algú dels equips Jedi necessitava fer-ho. Lògicament, ell era el millor candidat. Era l'únic que havia corregut, i estava segur de conèixer a algun dels éssers involucrats. No hi havia corregut des que tenia vuit anys, feia sis anys i mig. Però els corredors tendien a seguir corrent, si no eren assassinats.

Per descomptat, Obi-Wan no li havia demanat que comprovés les Curses de beines. Però li havia donat llibertat d'elecció en el que volgués veure. Ànakin es va assegurar a si mateix que no estava desobeint a Obi-Wan en el fet d’anar-hi.

Tot i així no volia anunciar els seus plans als seus companys Padawans. Podia confiar en Tru, però Ferus era un altre assumpte. Seria típic d’en Ferus que ho convertís en alguna cosa gran.

–Us atraparé més tard–, li va dir a Ferus i a Tru–. Haig de comprovar una cosa primer.

La decepció va ennuvolar els ulls platejats d’en Tru.

–Oh?

Ànakin sabia que Tru havia estat ansiós per passar temps amb ell també. Quan fas amics entre els Jedi, atresores els moments en què esteu junts perquè podrien ser rars.

Ferus li va fer una mirada que era més assenyalada.

–Obi-Wan et va demanar que fessis alguna cosa?

Ànakin no podia mentir. Ni tan sols a Ferus. Va pretendre que no l'havia escoltat sobre el soroll de la multitud. Es va tornar per anar-se'n, i Tru es va inclinar i li va parlar suaument a l'orella.

–Trànsit Roig, cap de la línia.

Així que Tru sabia on es dirigia.

–Ets un bon amic–, va dir Ànakin mentre corria abans que Ferus pogués dir res més.

Eusebus havia convertit els seus taxis aeris més grans en un sistema de transport gratuït. Va trobar el Trànsit Roig i va saltar a bord. No li importava perdre’s els rituals d'obertura, els quals sens dubte estarien plens d'equips desfilant i xerrades avorrides. L'autèntica diversió estava tenint lloc en una altra part.

En l'última parada del Trànsit Roig, els edificis acabaven abruptament. No hi havia cap canvi gradual de les estructures. Un bloc d'apartaments acabava, la carretera s'estrenyia, i l'horitzó estava davant seu. No semblava haver-hi res a la vista excepte turons nus.

Ara què? Es va preguntar Ànakin mentre baixava des del taxi aeri i mirava de dreta a esquerra.

Va tancar els ulls i va invocar la Força. La va sentir alçar-se des de la sorra vermella i rebotar des dels turons cap a ell. I llavors va percebre la Força Viva com una onada que reunia impuls i trencava sobre ell en una pluja de llum.

Aquí.

Va sortir disparat cap a turons a la seva esquerra. Bé, si aquesta missió se suposava que havia ensenyar-li sobre la Força Viva, dubtava que hi hagués molt que aprendre. A vegades pensava que estava en millor sintonia amb la Força Viva que el seu Mestre. Obi-Wan vivia al seu cap. Les seves emocions eren reservades. Ànakin sovint no tenia ni idea del que el seu Mestre sentia o pensava. De vegades semblava respondre als éssers que es trobaven en els seus viatges simplement com a maneres de fer que alguna cosa s'aconseguís. Un pilot desfet amb històries inquietants sobre el tràfic de peces de tecnologia pels sistemes de la Vora Exterior era just un mitjà per arribar des de l’espaiport Manda a Circarpous Major. Un amo de taverna que tenia dinkos de mascota era un contacte per descobrir la localització d'una possible partida d'armes. Uns joves germans d'un equip de caça-recompenses van ser arrossegats amb ells només per proveir d'una resposta al misteri de qui estava darrere d'un segrest de Jedi.

No era que Obi-Wan manqués de compassió, va meditar Ànakin. Era només que hi havia una mica més de distància entre ell i altres éssers vius. Qui-Gon no havia estat capaç de passar la seva connexió amb la Força Viva al seu Padawan, sentia Ànakin.

Ànakin atresorava al seu Mestre. Però de vegades es preguntava com seria haver tingut a Qui-Gon de Mestre en lloc seu. Qui-Gon hauria compartit els seus sentiments més fàcilment? Ànakin havia sentit una connexió amb Qui-Gon des del principi. Li havia portat més temps amb Obi-Wan. Encara li estava portant temps.

Va aconseguir arribar als turons, que estaven coberts d’espinosos arbustos verds i petits arbres rabassuts. Ànakin va seguir el perfil del turó fins que va veure marques de calcinació, més enllà una clau hidràulica abandonada. Estava a prop.

Va caminar cap endavant deu metres, va passar a través d'una densa cobertura de fulles, i va trobar l'obertura de la cova. Va caminar endins, ja sentint la presència d'éssers vius. La cova s'obria mentre caminava. Hi havia dos guàrdies de seguretat, però ignoraven el caminar silenciós d'Ànakin. Aviat el sostre es va elevar a cent metres sobre el seu cap.

Va escoltar el Clang del metall. El so esmorteït de crits i malediccions. El brunzit i les escopinades dels motors sent afinats i alterats. El rugit de les poderoses turbines. Algú xiulant fora de to i algú més cridant-li que parés o li ficaria un drap amarat d'oli per la seva llardosa gola.

Ànakin va somriure. Sonava com la seva llar.

La cova es va obrir i va veure un hangar improvisat davant. Les Beines de carreres estaven aparcades aleatòriament mentre que els éssers de totes les mides i descripcions i diversos graus de robes amarades d'oli treballaven en elles. Els droides corrien al voltant, portant enormes mànegues de lubricant i tirant de càrregues de cèl·lules d'energia.

Es va aturar a la vora i va observar un moment. Les claus hidràuliques sotraguejaven i els macrofusibles volaven. Algú va cridar demanant un tallador de fusió. Algun dels pilots de Beines de carreres s'asseia en elaborades cadires plegables, bevent grog o te i mantenint un ull en els mecànics. Altres pilots, encara no prou rics com per tenir algú més per alterar els seus motors, treballaven fermament i amb una enorme concentració. El més petit error podia fer que una Beina de carreres es tornés una fracció massa lenta, resultant en un xoc espectacular.

Ànakin va reconèixer a Aldar Beedo, un glymphid contra el qual havia corregut diverses vegades. Es va sorprendre que Beedo encara fos viu, i més encara corrent. Beedo mai havia estat particularment hàbil, però havia estat astut i temerari i disposat a fer trampes, i això li feia més reeixit en les Curses de beines del que tenia cap dret a ser-ho. Ànakin hauria pensat que hauria d'haver xocat o haver estat expulsat de les Curses de beines per llavors. Però pensant-ho bé, no hi havia molta vigilància a les Curses de beines. Els oficials de carreres intentaven mantenir algun tipus de control, però els Corredors de beines semblaven sortir-se’n amb la seva sempre que podien.

Ànakin es va adonar d'un mecànic de Beines de carreres proper. Només podia veure un parell de cames curtes sobresortint des de baix mentre un altre mecànic estava prop de la consola, pressionant botons en el que semblava ser una forma aleatòria. Els dos mecànics eren aleenes. Va reconèixer els seus peus de tres dits i la seva pell escamosa blavosa. La Beina de carreres li semblava familiar. Havia estat repintada i polida, però estava segur que la reconeixia. Va donar un parell de passos més a prop.

–Doby, passa’m aquesta clau hidràulica, vols? Gairebé tinc això fos. Llavors podrem encendre-la de nou.

Una clau hidràulica va girar per l'aire, gairebé arrencant la punta del nas a Ànakin. Una mà es va alçar des de sota la Beina de carreres i la va atrapar.

–Vés i usa-la, però t'ho dic, Deland, no és la junta–, va dir el mecànic a la consola–. De cap manera, mai de la vida. Si el motor se sobreescalfa durant els canvis d'engranatge, ha de ser un problema de sensor.

–Però el sensor no mostra cap problema, cap de Blop.

–Aquest és el problema, alè de bantha. Si tan sols em deixessis acabar de comprovar el conjunt sensor...

–He estat fent això més temps que tu, germanet, així que tanca els xarlatans llavis.

–Només ets catorze mesos més...

–Catorze i mig. I sóc el pilot. Tu ets el mecànic.

–El que vull dir exactam...

–Ho tinc! –Una cara tacada de greix va aparèixer en un parell d'ulleres llardoses. Deland va saltar dret en un moviment–. Encenguem-la.

–Jo no ho faria en el vostre lloc, –va dir Ànakin.

Doby i Deland li van mirar des de darrere de les seves ulleres.

–I per què hauríem d’escoltar-te? –va preguntar Deland.

Ànakin va fer un pas més a prop.

–Perquè si el vostre motor se sobreescalfa durant els canvis d'engranatge, el problema podria estar en el filtre de corrent. Heu utilitzat un detector d'impuls? –Les paraules fluïen fàcilment, com una llengua nativa que no havia parlat en anys però que mai oblidaria.

–No és que sigui assumpte teu, però sí, –va dir Doby–. No mostra res malament.

–Llavors definitivament és el filtre de corrent, –va dir Ànakin–. Està obstruït.

–Tanca la boca, fill de durkii. –Va advertir Deland al seu germà–. Aquest paio podria estar treballant per un altre pilot de Beines. Només està tractant de sabotejar-nos.

Doby es va inclinar cap al seu germà i va dir en un murmuri.

–No t'has adonat? És un Jedi.

–És un frau i un farsant, –va xiuxiuejar Deland–. Probablement Sebulba l'ha contractat.

Ànakin va sentir un rampell de calor que va fer que la seva cara s'inflamés. A Tatooine, Sebulba el Dug havia tractat de fer trampes per arribar a la victòria en la cursa de Boonta Eve i gairebé el mata en el procés. Sempre s'havien barallat, tot i que Sebulba mai li havia pres prou seriosament com per preocupar-se per ell. Fins a la carrera de Boonta Eve, quan ell li va derrotar en una cursa extremadament propera.

–Sebulba encara està corrent?

–Tothom ho sap, –va dir Deland–. Ara sé que estàs mentint. Doby, encén aquest motor!

–Vas a fer que esclatin les vàlvules de presa en les turbines, –va advertir-lo Ànakin.

En resposta, Deland va estendre el braç i va encendre el motor. Ànakin ja s'havia allunyat del camí. Una forta explosió va esclatar tirant a Deland d'esquena a terra. Doby gairebé va ser rebentat pel rugit del foc de la turbina esquerra. Ànakin va estendre el braç i va apagar el motor.

–Seré un micollangardaix kowakià! –va cridar Doby–. Tenies raó!

Deland es va aixecar i es va treure la pols dels pantalons.

–Un encert afortunat.

–Vosaltres dos esteu relacionats amb Ratts Tyerell? –va preguntar Ànakin amb curiositat–. Crec que reconec aquesta Beina de carreres.

Doby va assentir orgullós.

–Era el nostre pare. Va morir en la gran Clàssica de Boonta Eve fa sis anys. El coneixies?

–Vaig córrer contra ell en aquella carrera–, va dir Ànakin–. Era un dels més ràpids. Uns reflexos increïblement ràpids.

–No prou ​​ràpids. –Va dir Doby amb pena.

–Menteixes de nou–, va dir Deland a Ànakin–. Cap humà pot ser un pilot de Beines.

–Un ho va ser–, va dir Doby–. Un nen humà. Un esclau. Es va guanyar la seva llibertat, i després de la cursa va desaparèixer. El seu nom era...

–Ànakin Skywalker–, va dir Ànakin–. Encantat de conèixer-vos.

–Ara ets un Jedi? –va preguntar incrèdul Doby–. I vas ser un esclau?

–És una galàxia estranya–, va dir Ànakin amb un somriure.

–Totalment cert, –va estar d'acord Doby.

–No vull interrompre aquest borboll d’encantat de conèixer-te, però tenim feina a fer–, va dir Deland a contracor.

–Us ajudaré si voleu, –va dir Ànakin espontàniament. Li encantaria posar les mans sobre el motor d'una Beina de carreres de nou, però sabia que Obi-Wan segurament ho desaprovaria.

–Què guanyes amb això? –va preguntar Deland amb sospita.

–A qui li importa? –va preguntar Doby–. Va derrotar a Sebulba, Deland! Ara ho hem de fer nosaltres. –Es va girar cap a l’Ànakin–. Després que el nostre pare morís, no teníem diners, així que el nostre oncle va vendre a la nostra germana a l'esclavitud. L'amo de la Djulla és ara Sebulba. Hem de treure-la de les seves urpes! Vam apostar la nostra Beina de carreres a què podíem guanyar. Sebulba va apostar la llibertat de Djulla. Aquest cop, tot i així, no va a córrer. Ho farà el seu fill Hekula.

–Em sap greu que la vostra germana sigui una esclava, –va dir Ànakin–. Coneixeu Shmi, la meva mare? És una esclava també. O ho era, l'última vegada que la vaig veure.

Doby va sacsejar el seu cap.

–Mos Espa està ple d'éssers. No els coneixem a tots.

Ànakin va parpellejar mentre les llàgrimes omplien els seus ulls, sorprenent-li. Per un moment, Shmi havia semblat tan propera. Però ella estava tan lluny com sempre ho havia estat. Es va tornar ràpidament, la seva mirada rondant al voltant de l'hangar improvisat. No va veure a Sebulba. Però va veure alguna cosa familiar... la seva antiga Beina de carreres. Podia ser?

–De qui és aquesta Beina de carreres? –va preguntar, assenyalant-la.

–D’en Hekula, –va dir Deland, donant-li una mirada.

Sí, definitivament era la vella Beina de carreres d'Ànakin, una Radon-Ulzer personalitzada. Havia estat pintada i reequipada, però la reconeixeria en qualsevol part. Sabia que Qui-Gon havia venut la Beina de carreres, però no a qui. Sebulba hauria d'haver-la comprat. Ànakin va cremar davant el pensament d’en Sebulba sent l'amo de la Beina de carreres que ell havia construït i mantingut amb tant afecte.

Un jove dug alt de cop i volta es va moure cap al camp de visió d'Ànakin.

–Què estàs mirant, espia? –va cridar ell.

–El que miri no és cosa teva, –va respondre Ànakin.

–Quan es tracta de la meva Beina de carreres ho és, –va xiuxiuejar en resposta el dug–. Espia!

–És Hekula, –va advertir Doby a Ànakin en un murmuri–. Vés amb compte.

Ànakin va mirar al fill d’en Sebulba amb atenció. Va sentir el Costat Fosc de la Força brillar en ell. Hi havia ocupat el lloc del seu pare, això estava clar.

Un moviment va captar la seva mirada. Un altre dug es va afanyar per la distància cap a ells.

Ànakin es va trobar cara a cara amb el seu vell enemic, Sebulba.

Següent