Jocs perillosos (VI)

Anterior

Capítol 6

–Així que m'has promès informació interna, –va dir Obi-Wan a Didi. No podia localitzar un taxi aeri, i tots els Trànsits estaven plens, així que van haver de caminar fins al venedor d’swoops. A Obi-Wan no li importava. Li donava l'oportunitat d'obtenir una sensació dels carrers. Es va estendre cap a la Força i no va rebre res alarmant en resposta.

–El meu gendre és un idiota.

–Aquest no és exactament el tipus d'informació que tenia en ment, –va dir suaument Obi-Wan.

Didi va sospirar.

–Pensaries que Astri tindria més coneixement. La vaig criar perquè caigués als peus del primer idiota alt i atractiu que travessés la meva porta? No! És culpa meva que escollís aquest cap buit de coll estirat, complidor de les lleis, avorrit, cregut, de la Vora Mitjana, i de mitjana ment?

–Bé, almenys no és un criminal, –va dir Obi-Wan–. Potser Astri volia una vida més tranquil·la. Potser estava cansada de treballar amb un pare trencador de normes, enredaire, estafador i canalla.

–Així que és culpa meva, –esbufegà Didi.

–Astri sempre ha pres les seves pròpies decisions, Didi. I són seves perquè les prengui. Ara, vas dir que tenies notícies internes dels Jocs.

–Bog creu que en servir al Consell per als Jocs, tindrà el reforç d'alguns éssers importants al Senat, i que serà assignat per a tasques de comitès importants. Tot el que fa és parlar, parlar i parlar sobre com d'important que és el seu rol i el que significarà per al seu futur. –Didi va imitar una burla–. Honestament, no sé com ho aguanta Astri. El seu gran treball ha estat organitzar els seients per a alguns grans Senadors. Huu–súper–Huu.

–Didi, vas dir que tenies informació, –va dir Obi-Wan–. Això són queixes.

–Tinc un munt d'informació, –va dir Didi–. Com podria no tenir-la? Bog mai deixa de parlar. Però mai diu res que valgui la pena escoltar. Oh, mira, aquí estem. –Didi es va aturar davant d'una botiga amb persianes de duracer tancades.

–No sembla oberta, –va observar Obi-Wan.

–Oh, ho està. Només que el venedor no vol atraure massa clients.

–De veritat. Això no sembla típic.

–És una botiga molt exclusiva. –Didi es va tornar cap a ell–. Recorda, no has de dir res. Només queda't aquí i tingues aspecte Jedil.

–Crec que puc aconseguir-ho–, va dir Obi-Wan secament–. Digues-me una cosa, Didi. Si vols tornar una Swoop, no hauries d’haver-la portat amb tu?

–Puc portar en un moment. No necessites preocupar-te.

Didi va repetir un retruc rítmic a la porta. Diversos segons més tard la porta va lliscar obrint-se. Obi-Wan es va adonar que la pausa del parell de segons significava que acabaven de passar algun tipus de comprovació de seguretat. Estava preocupat l'amo de la botiga pel vandalisme o els robatoris? Era possible, ja que Eusebus estava ple d'estranys.

Però les mesures de seguretat semblaven excessives per a un venedor d’swoops. Obi-Wan va caminar cap al tènue interior, completament conscient que Didi li portaria al seu habitual pantà d'enganys. Didi no mentia tant com ocultava peces d'informació crucial.

Em deus una, Qui-Gon.

–Bona tarda, bona tarda, –va dir Didi a una enorme criatura que de cop i volta es va alçar fora de les ombres a la botiga. L'ésser era dos metres més alt que Obi-Wan. Cada mà de quinze dits era de la mida de la pota d'un bantha.

Hi havia sis swoops aparcades de forma aleatòria en l'espai obert. No hi havia altres clients ni cap senyal de negoci que Obi-Wan pogués veure.

–Potser em recordis–, va dir Didi–. Didi Oddo. Vaig estar aquí ahir.

L'enorme criatura no va dir res, només va mirar a Didi amb els ulls sense canvis.

–Pensant-ho bé, potser no, –va dir Didi nerviós–. Aquest és el meu molt bon amic, el gran Cavaller Jedi, Obi-Wan Kenobi. Obi-Wan, aquest és el venedor d’swoops, Uso Yso.

La criatura no va apartar la mirada de la cara d’en Didi.

–Òbviament ets una criatura d'acció i hauria d'anar directament al gra, –va dir Didi–. L’swoop que vaig comprar ahir... he canviat d'opinió.

Un parpelleig d'alerta va il·luminar la mirada opaca d'Uso Yso.

–M'agradaria recuperar els meus diners, –va dir Didi, tractant de sonar forçós–. L’Swoop no és... no és el que esperava. Sens dubte tornaré un altre dia per comprar una Swoop... diferent, però no aquesta.

Finalment, Uso Yso va parlar.

–No.

Didi va fer un pas enrere delicat.

–Un moment.

Ell es va inclinar cap enrere i va xiuxiuejar a Obi-Wan.

–No pots desembeinar el teu sabre làser o moure com els Jedi alguna cosa? No has de matar-lo.

–No, –va dir Obi-Wan.

–Un tracte és un tracte, –va dir Uso Yso, creuant els seus enormes braços–. M'estàs insultant amb la teva presència. No m'agrada ser insultat.

–Ah, no pretenia insultar. No del tot, –va dir Didi ràpidament–. Només és una petició educada. Segur que batega un cor sota aquest... ah, magnífic físic.

–Dos cors, en realitat–, va dir Uso Yso. Desenfundà un electropunxó del seu cinturó–. T'agradaria continuar amb la discussió?

Didi es va quedar gelat, mirant l'arma. Va donar un altre pas enrere.

–No és una discussió. Només un pensament. Fa molt bona tarda. Hauríem d’anar-nos.

Didi gairebé surt corrent de la botiga. Obi-Wan el va seguir. La porta es va lliscar tancant-se darrere d'ells, i Obi-Wan es va tornar cap a Didi disgustat.

–Aquest no era cap venedor d’swoops, –li va acusar.

–Un tipus inusual, sí, –va dir Didi–. Molt útil. Bé, ha estat una experiència inesperadament plaent veure't, amic meu, però he de marxar...

Obi-Wan es va ficar en el seu camí.

–Explica’t.

–Estaré encantat, Obi-Wan, –va dir Didi–. És possible que el venedor d’swoops pugui tenir un negoci addicional.

–Ah, –va dir Obi-Wan.

–Potser ven swoops... estic segur que ho fa, de fet, un parell aquí i allà... però aquest no era el meu negoci amb ell–, va dir Didi a l'evasiva. Els seus ulls es van moure al voltant com si tractés de trobar una ruta d'escapament.

–El teu negoci amb ell era? –va preguntar Obi-Wan.

–Una petita aposta–, va dir Didi. Va alçar les seves mans mentre Obi-Wan li mirava–. Una aposta tan diminuta! En un dels esdeveniments. Fins i tot els Jedi han d’adonar-se que tal oportunitat existeix aquí a Euceron i hi haurà tants que vulguin fer una licitació.

–Certament ens adonem d'això–, va dir Obi-Wan–. També és il·legal. El Senat ha prohibit apostar en els Jocs Galàctics, i per un bon motiu. Atrau els criminals. –Va subratllar l'última paraula, donant-li a Didi una mirada esmolada.

Didi va assentir, arrufant les celles.

–Cert. Atrauria al tipus incorrecte de gent. Diferents a mi, que només ben de tant en tant per diversió.

Obi-Wan va sospirar.

–Així que per què vas tractar de recuperar els teus diners?

–Vaig ser massa impulsiu, –va confessar Didi–. Un dels meus errors, juntament amb la meva generositat, que em fiquen en problemes. Vaig fer una aposta i llavors la meva culpabilitat em va aclaparar.

–Des de quan et sents culpable per infringir la llei?

–Prefereixo pensar que la modelo, Obi-Wan. Però això no és el que va provocar la meva gran culpabilitat. És perquè els crèdits que vaig utilitzar no eren meus.

–De qui eren? –Obi-Wan va percebre que s'estava acostant a la història real a la fi.

–D’en Bog i l’Astri. –Didi va inclinar el cap–. Estava malament. No pots retreure-m’ho més del que jo m'ho he retret a mi mateix. Però tenen una petita riquesa oculta per a unes terres que Bog vol comprar, i aquesta compra no es farà per un temps. Els crèdits estaven simplement allà! Quin malbaratament. Vaig suposar que podria agafar els crèdits, fer l'aposta, recollir els meus guanys, i tornar els crèdits que vaig prendre prestats sense que Astri ho sabés.

–I què si perdies?

–Vaig fer una aposta segura, no vaig creure que fos possible.

Obi-Wan va colpejar amb un dit al seu cinturó. Extreure informació d’en Didi era com intentar treure aigua de la sorra.

–Si és una cosa tan segura, per què vols que et tornin els diners?

–Em va arribar la culpabilitat! –va dir Didi, els seus ulls marrons ben oberts–. No puc fer-li això a Astri.

–I també vas descobrir que Bog i Astri necessitarien els crèdits abans del que pensaves, –endevinà Obi-Wan.

–Bé, va succeir que van conèixer a l'amo de les terres que volen comprar aquí als Jocs, i està disposat a vendre-les a la fi...

–Així que esbrinaran que falten els crèdits. –Obi-Wan sospirà–. Només hi ha una cosa per fer. Confessa el que has fet a Astri. Ella et perdonarà. Sempre ho fa.

–Sí, no és així? És una bona idea, amic meu. Això és exactament el que faré.

Obi-Wan sabia perfectament bé que Didi no faria res per l'estil.

–I no m'involucris més en els teus plans, –va dir seriosament–. Estàs pel teu compte a partir d'ara. No pots utilitzar a l'Orde Jedi per amenaçar a d’altres.

–Jo no! –va exclamar Didi en un to ferit–. Com pots dir això, quan sóc el major seguidor dels Jedi a la galàxia? Et vaig donar informació interna, després de tot, –va assenyalar ell–. Coneixes al major corredor d'apostes dels Jocs.

–I se suposa que he de donar-te les gràcies ara? –va preguntar Obi-Wan incrèdul.

–No, no, per descomptat que no. La gratitud mai és el que vull.

–La gratitud mai és el que mereixes, –va murmurar Obi-Wan.

–Ah, bromeges. –Didi va somriure–. Llavors no estàs enfadat amb mi. Què ser tan noble com ets, Obi-Wan Kenobi! Quina sort tinc de tenir-te d'amic!

–No per molt més temps, si intentes això de nou–, va dir Obi-Wan–. Ara he desaprofitat el suficient temps. He de fer el meu deure.

–Per descomptat. Molt més important que els meus humils problemes. No et preocupis per mi. Estaré bé, –va dir valentament Didi.

Sacsejant el cap, Obi-Wan va deixar a Didi, sens dubte per confeccionar més plans per sortir-se’n dels problemes. La brillantor als ulls d’en Didi li va dir això.

La qual cosa li va recordar al seu Padawan. La brillantor als ulls d'Ànakin li havia dit clarament a Obi-Wan que el seu Padawan no seria capaç de resistir la temptació de les Curses de beines molt de temps.

Sens dubte hi era ara. Després de reunir-se amb Siri i Ry-Gaul, Obi-Wan es va ficar en un atapeït Trànsit Roig. Per quan va arribar la vora nord de la ciutat era l'únic a bord. Va saltar fora i es va tornar per accelerar de tornada a la ciutat. Obi-Wan era al centre d'una carretera plena de pols. Els turons brillaven en la distància. No va veure senyals d'éssers vius.

Va invocar la Força. Tan clarament com un làser direccional, la Força li va dir on estaria l'entrada de la cova.

Va trencar a caminar cap al vessant i va grimpar fins que va trobar una pantalla de dens fullatge verd. Va empènyer els arbustos a un costat i va trobar l'entrada de la cova. Obi-Wan va mirar dins. El fred de l'aire se sentia bé sobre la seva càlida pell.

Va trobar l'hangar fàcilment. El seu Padawan estava sobre un motor, una clau hidràulica a la mà. Obi-Wan va aparèixer darrere d'ell. Ànakin estava tan absort que la seva sensibilitat habitual cap a la presència del seu Mestre era absent.

–Ha de calibrar exactament bé, –estava dient Ànakin a dos joves mecànics aleena que hi havia a prop–. Potser hàgim de fer-ho cinquanta vegades per fer-ho bé. O pot ser que tinguem sort i ho fem bé amb dos.

–Espero que sigui això últim–, va dir Obi-Wan–. Perquè hi ha una missió que hauries d'estar fent.

Ànakin es va aixecar tan abruptament que va colpejar el cap amb la turbina.

–Mestre! No el vaig veure.

Obi-Wan va examinar la Beina de carreres.

–Veig que estàs ocupat.

–Vaig pensar que li donaria un cop de mà a Doby i a Deland. Són de Tatooine. –Ànakin semblava incòmode–. Si guanyen, alliberen a la seva germana. És una esclava.

–Ja veig. –Obi-Wan va capcinejar cap als dos germans–. Els hi desitjo sort. Ànakin, puc parlar amb tu un moment?

Va dur a Ànakin a un costat.

–Saps que això està malament–, li va dir al seu Padawan arrufant les celles–. Estic segur que estàs ajudant pels motius correctes. Però aquesta no és la nostra missió. Tenim coses més importants a fer. I he de recordar-te que les Curses de beines són il·legals?

–Però el Poder Governant està mirant cap a un altre costat...

–Però el Consell dels Jocs està preocupat. Com hauries estar-ho tu. Una vegada que corri la veu, els espectadors arribaran. Això podria convertir-se en una situació perillosa. Saps quina serà la ruta?

–A través de les coves–, va dir Ànakin excitat–. Pots imaginar les dificultats? I ja han pensat en els espectadors. Van a preparar una grada prop de la línia de meta.

–Això no vol dir que estaran fora de perill. –El comunicador d'Obi-Wan va donar senyal, i va respondre bruscament.

La veu poc familiar estava frenètica d'urgència.

–Hi ha una emergència...

–Qui és? –va preguntar Obi-Wan.

–Bog. Sóc Bog. Ha de venir immediatament. A les Sales Oficials.

–Què passa?

–Vingui ja! –va cridar Bog, i la línia es va tallar.

Següent