Jocs perillosos (VII)

Anterior

Capítol 7

–Necessitem transport, –li va dir Obi-Wan a Ànakin.

Doby es va aproximar a ells.

–Tenim un speeder aeri–, va dir ell–. Sou benvinguts d’agafar-lo prestat tant de temps com el necessiteu. Ànakin ens ha ajudat sense pensar en si mateix, i desitgem pagar-ho de qualsevol manera que puguem.

–Gràcies, –va dir Obi-Wan. Encara que estava irritat amb Ànakin per dirigir-se de cap cap a les Curses de beines, sempre s'alegrava de veure com Ànakin generosament es lliurava als altres. Els estranys es tornaven amics ràpidament per al seu Padawan.

Ànakin connectava amb la Força Viva com Qui-Gon ho havia fet. Tenia un do. El que necessitava desenvolupar era la saviesa d’en Qui-Gon. Això només li portaria temps i missions.

I errors. Podia escoltar el to sec d’en Qui-Gon al cap.

L’speeder havia estat modificat per anar amb suavitat a altes velocitats, el que Obi-Wan esperaria de dos amos de Beines de carreres. Va accelerar de tornada al nucli de la ciutat, Ànakin al seu costat. No va especular en el que estava passant. El que fos que hagués causat el pànic en la veu d’en Bog, aviat ho sabria. Esperava que no li hagués passat res a Astri o a Didi.

Van passar a través de la porta d'alta seguretat als afores de les Cambres dels Jocs, on habitaven els atletes i els oficials. Obi-Wan es va alleujar quan va arribar a veure l’Astri i en Didi prop mentre Bog parlava seriosament amb Siri i Ferus. Tru era a prop d’en Ry-Gaul. Siri es va tornar per saludar-lo amb un aspecte poc dissimulat de disgust en la seva cara.

Obi-Wan va saltar fora de l'speeder.

–Què ha passat?

–Han robat l’speeder d’en Bog, –va dir la Siri.

–Va pensar que alertar a tots els equips de Jedi estava justificat.

Ry-Gaul va sospirar.

Obi-Wan li va fer a Bog una mirada exasperada.

–Va demanar ajuda Jedi perquè li cal un speeder?

–No ho entenen, –va dir Bog–. L’speeder estava en una àrea segura. Això és seriós. Pensaria que els Jedi estarien preocupats.

–Sempre hi ha un insignificant crim en un gran esdeveniment com aquest–, va dir la Siri–. Tothom hauria de tenir cura amb les seves propietats personals.

–Insignificant? –Bog es va ruboritzar–. Jo no dic a això insignificant.

–El que la Siri vol dir és que això és en realitat un cas per a la seguretat planetària–, va dir Obi-Wan. Bog va empunyar el seu comunicador.

–De veritat? Vegem que diu Liviani quan arribi.

–Ha trucat a la Liviani? –va preguntar Obi-Wan.

–Per descomptat. Com a líder del Consell dels Jocs, vaig pensar que voldria saber-ho–, va dir Bog–. He de recordar-los que jo sóc un membre.

–No crec que necessitis recordar-nos-ho–, va dir Astri en un to baix–. No deixes de esmentar-ho.

Un brillant speeder aeri negre es va acostar, i Liviani va sortir fora.

–Vaig rebre el teu missatge–, li va dir a Bog en un to preocupat–. Explica’m de nou què ha passat i què s'ha perdut exactament.

Bog va llançar als Jedi una mirada triomfant.

–L’speeder ja no hi era quan Astri i jo vam tornar dels rituals d'obertura–, va dir ell–. Com et vaig dir, algunes possessions personals estaven dins. La meva capa verda... l'única que vaig portar per escalfar-me... i una caixa dels meus caramels figda favorits, així com el meu panell de dades, el meu kit de viatge... i estic segur que altres coses importants.

–Això és molt dolent, –va dir la Liviani–. M'alegro que contactessis amb mi. –Obi-Wan es va sorprendre davant la preocupació del seu to. Hi havia esperat que estigués tan molesta com ells–. Els membres del Consell dels Jocs mereixen la més alta consideració. –Ella es va tornar cap als Jedi–. Han d'investigar això immediatament.

Siri semblava sorpresa.

–Investigar un robatori d’speeder? És una pèrdua del nostre temps.

Siri mai ocultava els seus sentiments.

–Segur que hi ha millors usos per al nostre temps, –va dir Obi-Wan en un to més conciliador.

–No ho crec, –va dir planerament Liviani–. Comencin immediatament.

–No rebem ordres de vostè–, va dir la Siri. La seva cara era calmada però dos punts brillants van aparèixer en les seves galtes–. Som aquí a petició del Poder Governant.

–Llavors he de contactar amb el Poder Governant, –va deixar anar Liviani, agafant el seu comunicador–. Tot el que he de fer és contactar amb Maxo Vista. Ell parlarà amb ells immediatament, i ells els ho ordenaran.

–Ningú dóna ordres als Jedi. –Va dir Ry-Gaul a la fi. La seva suau veu era mesurada, però amb un nucli de força que va fer que tothom s'aturés i el mirés–. Acceptem peticions. Llavors decidim.

Liviani va lluitar per controlar la seva irritació. Estava clar que el to d'autoritat d’en Ry-Gaul li havia fet adonar-se que era hora de retrocedir.

–Per descomptat–, va dir ella a través dels llavis premuts. Va empènyer el seu comunicador de tornada a la butxaca de la seva capa–. Llavors sol·licito que això sigui investigat. –Ella va parlar en un to més conciliador–. Pensin–ho. Aquesta àrea està sota la màxima seguretat. Tot i així un lladre va entrar i va robar un objecte valuós. Els atletes i treballadors estan sota la meva cura.

Obi-Wan va fer que sí breument.

–En aquest cas, acceptem la seva petició. Un equip Jedi investigarà.

Liviani es va anar en un remolí de túniques i bufandes. Siri es va acostar a Obi-Wan.

–Segueixo dient que això és una pèrdua de temps–, va dir ella–. Qui sap quant de temps durà investigar un robatori?

–Jo ho sé, –va dir Obi-Wan–. Portarà exactament deu segons. –Llavors va mirar amb força a Didi, que va tossir i va apartar la mirada.

Següent