Jocs perillosos (XII)

Anterior

Capítol 12

Ànakin va pilotar l’speeder de Doby i Deland de tornada a l'hangar de Beines de carrera, deixant a Obi-Wan mentre ell contactava amb la Siri i Ry-Gaul per veure si altres complicacions havien sorgit. Ànakin s'alegrava que la investigació li hagués permès tornar. Ja sentia que Doby i Deland eren amics. Els hi havia fet una promesa, i pretenia mantenir-la. La millor part era que podia fer això i tot i així seguir les ordres d'Obi-Wan. Treballar en la seva Beina de carreres seria la cobertura perfecta perquè ell mantingués els seus ulls i oïdes oberts.

Però si era honest amb si mateix, Ànakin havia d'admetre que no era només la seva promesa i la missió que li dirigia de tornada a la Beina de Carreres. Era en com de bé que se sentia ser allà. Allà no havia de preocupar-se per ser prou bo. No necessitava qüestionar-se a si mateix.

Tot el que havia de fer era fer que una cosa fos molt, molt ràpid.

Va veure a Doby i a Deland treballant en el motor mentre aparcava l’speeder i s'apressava cap a ells. Deland va alçar una cara tacada de greix.

–Me n'alegro de veure't! Tenim un problema amb el rotor que sembla que no podem arreglar.

–Deixa'm fer una ullada. –Ànakin es va inclinar sobre el motor–. Això podria ser un problema amb el connector. Deixa’m fer una ullada a les vàlvules. Passa’m aquesta clau hidràulica, vols?

Ànakin va agafar la clau hidràulica d’en Doby i es va doblegar sobre el motor.

–Heu provat la pista amb un speeder ja? –va preguntar ell–. Un cop d'ull per avançat sempre és una bona idea. –Com més informació tingués sobre la carrera, més fàcil seria esbrinar com estava manegada.

–No podem, –va dir Doby–. Els pilots de Beines no coneixen la pista fins que estiguin corrent.

Ànakin va alçar la mirada.

–Què vols dir?

–L’ordinador de navegació de bord ens mostrarà la següent àrea de la pista cada tres minuts, –va explicar Deland–. Hem de córrer i navegar al mateix temps. És una nova innovació que Sebulba va idear.

–Sap que Hekula pot fer-ho, amb els seus reflexos, –va dir Doby–. A més tenen una Beina de carreres molt maniobrable. La resta hem hagut de reconfigurar-les una mica, però segur que fa la cursa més excitant.

Ànakin trastejà amb les vàlvules. Podia ser aquesta la clau de com estava manipulada la carrera? I si la Beina de carreres d’en Sebulba tenia la informació abans que ningú més? Això definitivament donaria un avantatge a Hekula.

–Qui envia la ruta als ordinadors de bord? –va preguntar ell.

–El vigilant del temps va preparar el programa–, va dir Doby–. No sé el seu nom.

Però jo si. És Aarno Dering. I Aarno Dering és mort. Algú més haurà de fer funcionar el programa. Però qui?

–Qui és el favorit? –va preguntar Ànakin–. Com van les estadístiques?

–Deu a un per Hekula, –va dir Deland–. Els rumors diuen que Sebulba ha apostat una fortuna pel seu fill.

Per descomptat que si. Sap que Hekula guanyarà.

Ànakin va mirar sobre la caputxa del pilot de Beines cap a on Sebulba estava assegut, xuclant te mentre els droides mecànics treballaven a la Beina de carreres d’en Hekula. Sebulba va mirar per sobre i va trobar la seva mirada. Quelcom va succeir darrere dels ulls protuberants de la criatura. La memòria es va encendre.

Es va aixecar, els seus braços davanters movent-se, i es va aproximar.

–Ara et reconec, noi esclau. Tot el que necessitaves era una mica de greix a la cara. –Ell es va riure–. Quina desafortunada sorpresa. Pensava que estaves mort.

–Encara no, Sebulba, –li va cridar en resposta Ànakin–. Estic aquí per assegurar-me que el teu fill perd de la forma en què tu ho vas fer abans a Tatooine. De mala manera.

–La sort estava de part teva aquell dia, noi esclau, –va xiuxiuejar Sebulba–. Només ets un humà, lent i maldestre com un bantha. T’hauria d’haver matat llavors.

–Ho vas intentar–, va dir Ànakin fredament–. Però vas fracassar. El fracàs sembla ser el teu destí.

–Noi insolent! –va xiuxiuejar Sebulba, alçant la mà per donar-li un cop. Ànakin no tenia dubtes que el seu cop encara seria prou poderós com per enviar-lo volant.

Però ell era un Jedi ara. El braç d’en Sebulba es va moure tan ràpid que era una taca, però per a l’Ànakin semblava com a càmera lenta. Fàcilment va fer un pas de costat a temps. El vent li va colpejar la cara. Sebulba va trontollar, el seu equilibri pertorbat. Hi havia esperat encertar el cop de puny.

–No pots tocar-me–, va dir Ànakin. Va xiuxiuejar les paraules, prou a prop ara com per olorar la pudor rància d’en Sebulba–. Mai vas ser prou ràpid. Encara no ho ets.

–Noi esclau! –Sebulba va anar cap a ell de nou. Aquest cop Ànakin va girar i li va donar un cop de peu que el va enviar volant.

Irat, Sebulba va saltar cap a un Ànakin expectant, però de sobte el glymphid Aldar Beedo va fer un pas entre ells.

–Esteu pertorbant la meva concentració, –va dir a l’Ànakin, donant un copet a un blàster en el seu cinturó.

–És un Jedi, –va xiuxiuejar Doby–. Jo no ho faria en el teu lloc.

–Tots els éssers són el mateix una vegada que estan morts, –va dir Beedo, els seus ulls freds.

Ànakin va vacil·lar, sense estar segur de què fer. La situació ara amenaçava amb sortir-se fora de control. Hekula estava a punt de saltar per unir-se. Si començava una baralla, altres podien ser ferits, incloent a Doby i a Deland.

–Amo! –De sobte Djulla va aparèixer i va tirar de la túnica d’en Sebulba–. He fet te acabat de fer.

–I què? –Va dir furiós Sebulba–. Allunya't de mi, esclava!

Ell va lluitar per expulsar la Djulla a un costat amb les potes posteriors mentre mantenia els seus ulls sobre Ànakin. Deland va saltar cap endavant per protegir la seva germana. La puntada d’en Sebulba li va donar i Deland va volar per l'aire, xocant contra la paret del cingle. Va aterrar de manera estranya sobre el seu braç amb un crit.

–Deland! –Djulla va córrer cap al seu germà. Ella es va agenollar al costat de ell–. Estàs ferit!

–Allunya’t d'ell! –va rugir de cop i volta Hekula, corrent cap endavant–. Reps ordes de nosaltres! Torna al teu lloc!

Djulla va vacil·lar. Aldar Beedo va arronsar les espatlles i es va donar la volta, ficant el seu blàster de tornada al seu cinturó.

–Aquest és un assumpte familiar–, va dir ell–. Tinc feina a fer.

Les dents d’en Deland carrisquejaren.

–Torna, –va dir a la seva germana–. Estic bé.

Hekula es va tornar cap a l’Ànakin.

–Si segueixes insistint en causar problemes, ho lamentaràs.

Ànakin tremolava amb l'esforç de contenir-se. Va pensar en la fredor d'Obi-Wan. No podia sentir-la, però podia imitar-la. Era millor deixar que aquest moment en particular passés. No era un noi esclau, era un Jedi. No podia provocar una baralla perquè dos aprofitats mereixessin ser humiliats.

Djulla es va allunyar corrent. Doby va ajudar al seu germà a posar-se dempeus. Deland va alçar el seu braç amb cura.

–Serà millor que vagis al metge, noi! –va cridar Sebulba abans de tornar a la seva Beina–. Sembla que no seràs capaç de pilotar la teva Beina de carreres.

–Té raó–, va dir Deland a través de les dents premudes–. Està trencat.

–Què farem? –va xiuxiuejar Doby–. Aquesta era la nostra última oportunitat. Què podem fer per Djulla ara?

Ànakin va veure la desesperació en les cares dels dos germans. Un cop més, s'enfrontava a una elecció. Havia de córrer-la ell mateix. Havia de fer el correcte i confiar que Obi-Wan ho entengués.

–Jo puc pilotar la Beina de carreres–, va dir ell–. Si guanyo, la vostra germana serà lliure.

–Però això no és just–, va dir Doby–. Per què faries això?

–Perquè és el correcte–, va dir Ànakin. Sabia això en el fons del seu cor. Però tot i així havia de dir-ho al seu Mestre.

Següent